Roger Argemí: 'Interpretar els teus propis temes és una experiència meravellosa'

Fa un any ja et veiem pels escenaris, penjant covers, actiu a les xarxes... En què has canviat durant aquest temps?

Trobo que he madurat molt personalment, i al mateix temps musicalment. Tot va lligat. Musicalment he crescut, les cançons que escrivia eren clarament pop, ara incorporen tocs de R&B i altres estils. Per exemple, el primer tema del disc: "Un nou sentit", el vaig escriure amb 14 o 15 anys. Si el comparem amb "Descobriràs", l'última cançó de l'àlbum, es nota un canvi, ja que aquesta la vaig fer amb 17 anys.

Això ha estat degut a influències externes?

Fa un temps, tots els meus gustos musicals es podien resumir en pop comercial. He anat ampliant els estils de música que escolto progressivament, fins a arribar al punt de considerar-me compositor i intèrpret de pop, rock, indie, R&B, música electrònica i estàndards de jazz, entre d'altres. També intento escoltar molta música per saber què sona actualment al planeta.

Ara deus escriure molt diferent que fa dos anys doncs...

De fet, estic escrivint cançons per a altres projectes i un segon disc. Aquest, serà de caràcter més internacional, amb produccions que mantinguin el meu segell però amb ritmes electrònics, hip-hop i R&B. Pel que fa a lletres, intento escriure més temes a part de l'amor. Parlo sobre la vida, l'esperança...

No hi ha massa joves que amb la teva edat puguin presumir d'un àlbum musical. Explica'ns com s'ha gestat aquest primer disc.

De la part musical ens n'hem encarregat jo i el meu productor Ramon Hernández (Margarett). Jo no paro de compondre cançons. No tinc cap pressió que em digui: "compon perquè has de treure un disc". Simplement ho faig quan em ve de gust, quan sento que tinc coses per explicar i sentiments que transmetre.

I l'enregistrament?

La gravació del disc va ser llarga, vam estar 1 any i mig produint-lo. No ens corria cap pressa. Jo li enviava les maquetes (al Ramon, el productor) de les cançons gravades al petit estudi que tinc a casa. Entre els dos triàvem els temes que ens semblaven millor i a partir d'aquí li deixava tota la feina a ell. En Ramon repassava que les cançons duressin el que han de durar, que fossin agradables a l'oïda, acabava de repassar harmonies... En definitiva, li donava el toc final que necessitava la cançó. Es va encarregar de gravar tots els instruments a l'estudi. Llavors jo arribava un bon dia allà, i sense que ell m'hagués enviat res abans escoltava la versió instrumental provisional. Uns dels millors moments de tot el procés discogràfic va ser quan vaig escoltar els canvis que s'havien produït de la versió inicial, a la definitiva. Llavors gravava les veus, i després de comentar tots els canvis possibles per a millorar amb l'equip de management, ens enviava la mescla.

Un procés llarg...

Era un procés llarg i lent, però agradable. Sobretot per un jove de 15 anys que tenia somnis i que ara amb 18, en té molts més.

Recordo que fa cosa de dos anys en una entrevista Ràdio Igualada em vas comentar que volies ser el 'David Bisbal' català, segueix sent així?

Probablement sense haver conegut tot el fenomen OT i en David Bisbal, ara mateix no estaria responent aquesta entrevista. Des de petit m'ha fascinat, sobretot, la seva manera de transmetre cantant. Moltes persones, quan senten a parlar d'aquest noi, pensen sovint en la seva faceta llatina, en els rissos i l'espectacle. Però, mantenint la seva essència, és un artista molt camaleònic i cada disc està enfocat d'una manera diferent. Observa la diferència entre el seu primer disc, "Corazón Latino", i l'últim, "Hijos del Mar". S'ha de tenir valor i, sobretot, molt talent i il·lusió per a fer un canvi tan bèstia! I és que, a més dels seus principals hits, té obres fascinants. Us convido a descobrir-lo i a entendre perquè l'admiro tant.

No considero pas voler ser un David Bisbal català. L'admiro moltíssim a ell, i puc dir el mateix de Coldplay, Robbie Williams, Nick Jonas... Aquest primer disc potser sí que s'assembla més al so de Bisbal, però volem enfocar el projecte cap a sons més internacionals. A més, un dels "defectes" que té en Bisbal és que ell no escriu les cançons... Interpretar els teus propis temes és una experiència meravellosa, una manera de transmetre encara més, perquè els sentiments són més sincers.

A part del disc, aquest any has engegat una gira, com ha anat?

Aquesta temporada hem dut a terme una gira que ens ha portat per més de 30 escenaris diferents. La majoria de concerts eren en format acústic. De fet, tot i que ara estem centrats en la promoció del segon senzill, aquests mesos farem alguns concerts per la geografia catalana, com per exemple a Igualada aquest mes.

Et sents còmode amb el format acústic?

M'encanta el format acústic, perquè és una manera de tocar les cançons de manera més íntima i d'adaptar-les al meu estil. Però trobo a faltar fer concerts elèctrics. Les cançons tenen molta canya i vull demostrar-ho més en directe.

Com a músic que ets, Igualada i música van de la mà?

Igualada és el bressol de moltes bandes, això no es pot negar. Cada dia sorgeixen nous projectes, molt bons. Però trobo a faltar locals i escenaris de petit format, com el Voilà de Manresa, per exemple, o qualsevol dels que he visitat aquest estiu. Espais que potenciïn la música, i en definitiva, la cultura a la ciutat. Tot i això, s'ha d'agrair la feina que fa l'Ajuntament d'Igualada. Muntar un festival meravellós l'Anòlia, i portar grups tan fantàstics, no és fàcil. Crec però, que en el món empresarial hauria d'haver-hi algú que donés visibilitat als petits projectes d'alguna manera.

Què podem esperar de Roger Argemí després d'aquest videoclip?

Ens encanta el primer disc i volem seguir apostant-hi fort durant tot el 2017. També estem treballant en diferents projectes de forma paral·lela. Segueixo component pel meu segon disc, llançarem un projecte de música electrònica amb un DJ de la ciutat, faré concerts, intentarem seguir presents als mitjans. El que sigui per mostrar la nostra música!