JoKB: "La nostra música pot ser festiva, però també conté reivindicacions"

Per què han triat aquest nom, 'Ohana', tan curiós com a títol del disc?

Víctor Miguel: És una paraula hawaiana que significa "família", però no només en el sentit del parentiu de sang, sinó més ampli, la gent que és part de la teva vida, que t'acompanya. Penso que en el procés creatiu ens vam unir més, vam reunir molta gent... i en descobrir la paraula crec que ens vam sentir identificats amb el que significa.

JoKB té unes arrels de rock-pop. Ara que està de moda el concepte "fusió", amb quin gènere o estil hi senten més afinitat?

Sílvia Farrés: Tenim tocs 'pop', però hem anat evolucionant, té també reggae, funk...

VM: Som mescla, però diferent en el mestissatge que es veu en altres bandes catalanes.

Ara mateix al panorama de la música que hi ha a Catalunya i en català, predominen els grups de música festiva. Tal com estem, n'hi ha per fer música festiva?

SF: (riu) És una bona pregunta. Podem ser crítics en molts altres aspectes, nosaltres fem la nostra reivindicació a través de la música. Tenim lletres de suport a les reivindicacions feministes o del col·lectiu LGTBIQ.

VM: De fet, pot ser una escapatòria. La cultura és un mitjà d'expressar el que ens envolta i el que vivim. Que sigui festiva no vol dir que no sigui crítica.

Els grups de la darrera onada de música festiva, en tot cas, utilitzen sovint els llocs comuns en les seves lletres: 'plaça', 'festa', 'carrer', etc. apareixen a les lletres de les cançons quasi sempre. Com es fa per no repetir-se amb les lletres?

SF: Durant aquests anys que hem treballat hem estat en tallers amb aquests grups que admirem. Cas de trobades amb Alguer Miquel de Txarango, que ens va comentar que ells creen un univers al voltant del disc que relacionen les cançons amb paraules. Nosaltres ho hem fet a la nostra manera, amb paraules relacionades: 'ohana', per exemple, 'ciutats' o 'festa camaleònica'.

VM: En resum, la nostra filosofia de festivitat.

Com es fa per resistir i que el grup es mantingui tants anys, en una època que tot és força líquid?

SF: JoKB neix quan alguns dels seus membres, jo encara no hi era, feien primària. No deixa de ser un grup d'amics. És un vincle de gent que ve tocant des de sempre. Quedàvem primer els dijous a la tarda per passar-nos-ho bé més que per assajar seriosament.

VM: El projecte ha crescut de manera orgànica. Anem creixent amb paciència i constància.

Són un grup que barreja estils. Aleshores, quan han de bastir una cançó, que és més primordial, la melodia del pop o els ritmes d'altres influències?

SF: En el disc mirem d'allunyar-nos del component estrictament festiu, que guanya més importància als concerts. Les cançons són molt diferents entre si. Alguna cançó la porta algú des de casa amb la melodia, altres surten assajant i altres parteixen d'una lletra.

VM: No crec que deixem res de banda. Tenim un ritme que ens agrada i arrenquem a partir d'aquí. Tots posem el nostre gra de sorra a les creacions i això ho fa més nostre.

Com es fa el disc i per què es fa en una època on ja a penes se'n venen?

SF: Ho hem fet amb la filosofia que ho fan molts grups d'ara, el 'do it yourself'. I primer, no vivim d'això, toquem perquè ens agrada, estudiem, treballem i assagem, per tant, dormim poc. Crear un directe que ens agradi. Ens centrem en posar-nos objectius anuals. 

VM: No volem córrer.

On es pot aconseguir el disc?

SF: És disponible a totes les plataformes digitals. El disc és a Spotify o iTunes.

VM: I també es pot comprar, per aquells que vulguin col·laborar amb la causa. 

Un grup d'Igualada té més dificultats per donar-se a conèixer que un de Barcelona?

SF: Com a grup emergent, crec que els de poble és més senzill compartir escenaris amb les bandes que t'agraden. Tenim l'oportunitat de tocar a l'Anòlia o a la Festa Major; un grup de Barcelona ho té més difícil per tocar a la Mercè de bones a primeres. 

També és estrany que un grup d'Igualada, ciutat de blanquers i tèxtil, a l'interior, acabi desenvolupant ritmes de funk. Però ja n'hi ha casos. Com és?

VM (riu): No m'ho havia plantejat mai.

SF: Tenim molts referents d'aquí a Igualada, del territori català, però també d'altres cultures, de rock més britànic. Qui hi ha posat un segell comú és el productor Mario Patiño, d'Atlàntida Records que ha fet que totes quedin amb coherència, que semblin d'un mateix àlbum.

Quina agenda tenen?

VM: Comencem la setmana que ve, el 27 de febrer a la Sala Apolo, el 15 de març a Lo Submarino de Reus i el 28 de març a la Sala La Boite de Lleida. 

I quan sabrem què vol dir JoKB?

SF: Només podem dir que són unes inicials.