TORNAR

Jordi Borràs: "L'espanyolisme serveix de brou de cultiu de l'extrema dreta"

Entrevistem a Jordi Borràs, fotoperiodista que ha fet un seguiment a l’extrema dreta a Catalunya

societat
Dimarts, 8 març 2016. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

El fotoperiodista Jordi Borràs visitarà l'Ateneu d'Igualada divendres en el marc dels actes previs a la Calçotada Popular que es farà diumenge a l'Estació Vella. Borràs, de 34 anys, ha fet un seguiment rigorós al fenomen de l'extrema dreta a Catalunya els darrers anys i les seves connexions amb plataformes com Societat Civil Catalana i partits polítics de la dreta espanyola. Fruit d'aquesta tasca, ha editat dos llibres, 'Desmuntant Societat Civil Catalana' i 'Plus Ultra'.

Quines són les actuals manifestacions de l'extrema dreta a Catalunya?

Partim que històricament, l'espanyolisme tendeix a bascular entre la dreta i l'extrema dreta, mentre que el catalanisme i l'independentisme sempre han adoptat posicions més vinculades al progressisme. No exclou que hi hagi independentisme de dreta o espanyolisme d'esquerres, però no són les tendències dominants en cap cas. 

Ara mateix, com s'articula el panorama d'aquest espanyolisme?

El fotoperiodista serà divendres a Igualada FOTO: J. Borràs/ElMónEl procés independentista ha fet que s'agrupi. Amb les diverses manifestacions del 12 d'octubre al centre de Barcelona hem vist com es reunia gent procedent de l'MSR, Plataforma per Catalunya, Ciudadanos, el Casal Tramuntana. L'espanyolisme serveix de brou de cultiu de l'extrema dreta. De fet, com que el fenomen de la immigració és relativament recent a l'Estat espanyol, es pot dir que el factor que ha vertebrat l'extrema dreta ha estat l'anticatalanisme o la catalanofòbia. 

En quins partits es reflecteix la presència ultradretana?

Al revés d'altres punts d'Europa, com Alba Daurada a Grècia, Jobbik a Hongria o el Front Nacional a França, a l'Estat espanyol hi ha el fenomen que el periodista Xavier Canals va denominar de "la presència absent". És a dir, els ideals i discurs de l'extrema dreta l'assumeixen els grans partits de tendència conservadora, com el cas del PP o Ciudadanos. De fet, Manuel Fraga va presumir fa dècades d'haver desbancat a Blas Piñar absorbint part del seu discurs i els seus votants.

Aquí tenim el cas que el primer partit que ha votat per retirar l'atenció sanitària universal per als immigrants ha estat Ciudadanos. En aquests partits l'extrema dreta hi és, amb les seves idees, però no s'identifica com a tal.

Enguany farà 80 anys de la mort dels germans Badia. Alguns els han identificat com a pròxims al feixisme. Quin és el judici històric? Hi ha component ultradretà en el catalanisme?

Els Badia eren conservadors, però estaven al costat de la República. Hi ha hagut gent interessada en fer-los passar per feixistes. Els va matar la FAI, però no eren ultradretans. Hi ha hagut sectors molt concrets de l'extrema dreta independentista -que és irrellevant- que els han tingut com a referents, però partim de la base que l'independentisme d'extrema dreta és molt minoritari i minoritzat. L'independentisme rebutja en una immensa majoria aquesta tendència d'extrema dreta. 

De fet, que es presentés en unes eleccions amb ideari independentista només hi ha un partit ultradretà, SOM Catalans. Ve de la mà d'una escissió de PxC i a la ciutat de Vic, d'arrelada tradició catalanista i independentista, només van treure... 56 vots. Una cosa és que s'hagi provat de fabricar un catalanisme d'extrema dreta, com el Partit Nacional-Socialista Català, fa uns anys, però la idea venia dels nazis espanyols de la CEDADE, que volien crear aquests instruments per atreure independentistes cap al nacional-socialisme. Pot sorgir extrema dreta de filiació catalana una vegada siguem independents, perquè el pòsit xenòfob és en molts estrats socials, però precisament tenim l'oportunitat de poder preveure i intentar-ho evitar. 

En comarques on la reconversió industrial ha fet molt de mal, com l'Anoia, com evolucionarà el vot dels partits d'extrema dreta ara que PxC ha desaparegut?

En els temps de crisi econòmica és quan l'extrema dreta es manifesta amb més força i ho vam veure a les municipals del 2011. A les eleccions a la Generalitat del 2010, PxC també va estar a 12.000 vots de tenir presència al Parlament. Ara, però, s'han quedat en pràcticament res, i això és perquè el seu espai electoral l'han ocupat altres partits, principalment Ciudadanos, però part del vot de PxC també s'ha derivat cap a fórmules com Podemos.

De fet, el concepte 'casta' el va inventar Josep Anglada, abans de Pablo Iglesias. La clau de PxC era el discurs antipolític, no el discurs xenòfob. Per això, altres partits l'han rellevat. PxC va fer una campanya de les municipals desastrosa, amb els cartells de color negre que ja semblaven augurar un funeral. En aquest electorat que valora el discurs "antipolític" Podemos ha sabut fer forat i a les eleccions catalanes, el vot de PxC ha anat principalment a Ciudadanos. A PxC li sobren porters de discoteca i li manquen politòlegs. 

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic