Jordi Cuadras: “Cal encarar la planificació urbanística, i la política d’habitatge hi va lligada”

Totes les candidatures parlen de la necessitat de construir habitatges accessibles. Quines són les seves propostes?

Volem que tothom qui vulgui viure a Igualada, pugui viure a Igualada. I ho volem garantir amb una política que posi aquest dret al centre de l’acció governamental. Redactar el Pla Local de l’Habitatge que marqui les polítiques a fer ens sembla una urgència, així com desplegar ajudes al lloguer, a la rehabilitació de pisos buits i d’habitatge públic. A més, proposem sancionar els pisos buits en mans dels bancs, tal i com va demanar la PAH en un ple, i actuar davant les màfies que ocupen pisos i donar una sortida a les famílies afectades. En l’àmbit de gent gran i joventut, proposem convertir l’Hotel Ciutat d’Igualada en un bloc d’apartaments intergeneracional. Això seria una prova pilot per tenir un edifici on gent gran, gent jove i estudiants compartissin espais comuns, amb tot de sinèrgies i aprenentatges que podrien sortir-ne. D’altra banda, si encararem la planificació urbanística de la ciutat, hem de pensar que la política d’habitatge hi va lligada i un pla urbanístic té eines per promoure habitatge assequible i evitar tenir carrers buits, degradats i sense comerç, com passa en algunes zones de la ciutat, en aquests moments.

La restricció al trànsit al centre d’Igualada: què proposen fer? Pot tenir efectes negatius, amb l’increment de circulació en altres àrees? Les propostes com les rampes són viables econòmicament?

Igualada no pot ser aliena a la política que tot Europa està seguint en la lluita contra el canvi climàtic. Tenir ciutats on es faciliti una mobilitat sostenible és un camí que no té marxa enrere. El projecte de les rampes mecàniques al carrer Lleida i a l’avinguda Balmes és viable econòmicament i és viable fer-lo en un mandat, tal i com marca l’estudi tècnic preeliminar que hem encarregat. Es tracta d’una infraestructura que ha estat provada amb èxit i funciona en ciutats com Vitòria, Santander o Badalona. En el cas d’Iguaalda, la volem per resoldre per sempre més la connexió nord-sud i sud-nord, tot salvant el desnivell que separa el centre de Set Camins, Poble Sec, les Flors i Montserrat. En aquests barris hi viu la meitat de la població d’Igualada i volem garantir-li una mobilitat a peu tot posant-ho fàcil per tenir hàbits sostenibles.

Forces de la seva candidatura, com el PSC, han apostat pel polígon de Can Morera en altres municipis, com ho veuen vostès?

El nostre objectiu és garantir el dret al treball per a tothom i en especial atenció a les dones, als majors de 45 anys i als joves, que són els col·lectius amb més dificultats per a trobar una feina. Proposem ajudes a les empreses, autònoms i cooperatives que contractin persones d’aquests col·lectius i unir les borses de treball de la comarca per a facilitar la cerca de feina i la unió d’oferta i demanda. Amb les xifres d’atur que té Igualada i la comarca de l’Anoia en el seu conjunt, creiem que no podem permetre’ns dir sempre que no a tot. Tenim el convenciment que aquest territori només serà un territori d’oportunitats si som capaços de generar una Conca industrial forta. Això vol dir Can Morera? És una opció, però encara no s’ha explicat tota la informació al respecte i, per tant, estem a l’espera que s’expliqui. Si fer Can Morera vol dir tenir el tren gran i ràpid amb Barcelona, acabar la Ronda Sud i posar al dia l’autovia A-2, ja no només estem parlant d’un polígon, sinó que estem parlant d’un revulsiu de l’economia de la comarca que serviria per a tota la propera generació.

La candidatura d’Igualada Som-hi aglutina socialistes, Comuns, gent amb sensibilitat sobiranista... però no hi ha cap veu independentista entre els primers candidats. Reflecteix això la majoria social igualadina?

Em posa la resposta en safata: Igualada Som-hi som l’única candidatura d’Igualada que reflecteix la majoria social igualadina perquè som l’única candidatura en la qual estic segur que hi ha persones que votarien que sí i que votarien que no a la independència. En els temps que corren, en la política dels quals regna el desacord, nosaltres hem estat capaços de fer un acord i oferir-lo a la ciutat posant en valor allò que ens uneix: fer una Igualada millor.

La qüestió dels símbols com els llaços grocs ha generat polèmica a molts llocs. Igualada Som-hi creu que aquestes reivindicacions poden ser a equipaments públics?

El govern i la institució són coses diferents, tot i que moltes vegades es tendeix a mesclar. El govern té opinió política i l’ha de poder expressar lliurement, només faltaria. La institució, però, no es presenta a unes eleccions i, per tant, és l’òrgan que representa a tots els ciutadans i les ciutadanes, governi qui la governi, i està bé mantenir-la en una posició més neutral. En el tema de fons, com sempre hem dit, estem absolutament en contra de la presó preventiva que pateixen els líders independentistes.

Quines línies vermelles es marca en qüestió de pactes?

El nostre objectiu és guanyar les eleccions del 26 de maig. Si guanyem podrem governar i si governem podrem fer una Igualada millor. En tot cas, aquesta és una bona pregunta per a fer el dia 27.

Auditori o segona biblioteca. Què fa més falta?

Nosaltres volem que això quedi marcat al Pla Cultura i d’Equipaments que proposem al nostre programa electoral. Pel que fa a l’auditori, plantegem convertir l’Escorxador en una sala cultural polivalent per descongestionar el Teatre Municipal l’Ateneu i dedicar el teatre a la programació teatral i a la programació musical amb la instal·lació d’una petxina acústica per a fer-hi concerts de qualitat i fer les funcions d’auditori de música. Ara bé, és molt important un Ajuntament que aposti per la música i per això, si governem, impulsarem una programació musical a l’alçada del que hauria de tenir Igualada. Pel que fa a la segona biblioteca, la proposem ubicar al nord de la ciutat per donar servei als barris de Set Camins, Poble Sec i les Comes, a més d’ampliar els horaris de l’actual Biblioteca Central.