Jordi Cuadras: "El govern ha de fer d'àrbitre i ser el garant del bé comú"

Fa uns pocs mesos que és polític. Quins són els canvis respecte a ser periodista?

És igualment gratificant i és una manera, també, de servir la ciutat. Com a periodista expliques el què passa; i ara ets a l'altra part, ets part del que passa. El que no canvia, però, és la necessitat de mirar la ciutat amb perspectiva, de conèixer-la en tota la seva diversitat, de posar-se a la pell dels altres i d'aprofundir en els assumptes. Entenc la política com un servei i no com una feina, així que soc periodista.

Tal com van quedar les eleccions, com a tercera força, però sumant més vots que els que tenien PSC i Decidim, són les xifres que s'esperava?

Són uns bons resultats i vam créixer respecte el 2015. Per tant, hem obtingut la confiança de més ciutadanes i ciutadans d'Igualada i això ens fa estar molt contents i alhora ens fa ser conscients de la responsabilitat que tenim encomanada. De les eleccions, un dels punts més positius és que hi va haver un notable increment de la participació i que aquest increment va anar a parar a forces que representem el canvi.

Què signifiquen aquests resultats per Igualada Som-hi?

Són un punt de partida. No són el final de res, sinó que són l'inici de tot. Sabem d'on partim i sabem on volem arribar, que és a guanyar unes eleccions i governar la ciutat per a poder aplicar el nostre programa.

Els resultats indiquen la victòria de Marc Castells. Està en minoria, ara. Quin serà el guió per part d'Igualada Som-hi?

Al primer Ple, des d'Igualada Som-hi ja vam dir a l'alcalde: "Senyor Castells, ha d'entendre que està en minoria i que ha d'escoltar a l'oposició". Si la ciutat ha de tirar endavant, Marc Castells ha de ser molt conscient en quina posició està, que és molt diferent a la que ha tingut els darrers vuit anys.

I com pensen influir-hi?

Durant el mandat hi haurà moments que el govern haurà d'obrir negociacions i aquí hi entra la política, entre les posicions d'uns i altres trobar un punt en comú on hi guanyi la ciutat. Els pressupostos o les ordenances fiscals poden ser l'ocasió. Hem de fer valer els nostres vots i regidors per fiscalitzar el govern i, alhora, aplicar el màxim el nostre programa. Tenim el document que hem anomenat "Agenda del Canvi 2019-2023" amb tot de mesures que volem que la ciutat adopti. Som conscients que som a l'oposició però, davant un govern en minoria, tenim un paper a fer.

De les línies que apunta ara el govern de Junts, què li convenç?

De moment ha d'explicar més bé quines són les seves línies. El discurs d'investidura no tenia massa línies marcades i a la campanya Junts per Igualada va parlar més del bagatge dels darrers vuit anys que no del que vol fer ara. No sabem veure línies noves, nosaltres sí que les tenim molt clares. Connectar la ciutat amb l'aposta pel tren gran i el carril Bus-VAO, augmentar les places d'escola bressol i lluitar contra la segregació a les aules, implementar la tarifació social, garantir el dret a l'habitatge, lluitar contra el canvi climàtic, una ciutat en femení i amb tots els colors LGTBI, millorar les oportunitats laborals i crear ajudes per a la creació d'ocupació per a autònoms i petits empresaris o donar suport al comerços són alguns dels punts que volem posar sobre de la taula.

Hi ha hagut entre persones afins als col·lectius d'esquerres la pregunta de si es va valorar articular una majoria alternativa abans de la investidura. De fet, Marc Castells mateix n'ha parlat. Què hi ha de cert?

Per números l'articulació existia i és l'anàlisi que vam fer. Vam obrir converses per explorar una majoria alternativa però no va reeixir.

Si ERC i Poble Actiu no fossin sobiranistes, o Igualada Som-hi no tingués federalistes, el pacte hauria reeixit?

No ho sabria dir. Són hipòtesis.

I l'escull per pactar amb el govern Castells és que són de centre-dreta?

En quin sentit?

De governabilitat.

Junts per Igualada és una força conservadora i ja sabem què passa quan a Igualada hi ha governs d'aquest color, que la ciutat no afronta els grans reptes.

Però el PSC pacta al Consell amb Junts per Catalunya.

Les dinàmiques locals i comarcals són diferents. La política comarcal són accions globals que abarquen els 33 municipis i no el dia a dia en una ciutat.

Se sent còmode amb el pacte del Consell Comarcal?

"Això va de democràcia", no?, que repeteixen tant. La política és la capacitat de fer possible el diàleg, el pacte i l'acord des de la discrepància.

Uns dels arguments del pacte al Consell Comarcal és la promoció econòmica i la creació del sòl industrial. Han deixat entendre que pel mig hi ha consolidar i promoure el projecte de Can Morera. Hi està a favor?

Durant la campanya ja vam dir que tota la generació de sòl que necessiti la Conca d'Òdena per tirar endavant és necessària. Respecte Can Morera no hi ha prou informació sobre quina empresa vindria i la quantitat i qualitat dels llocs de treball. Mentre esperem aquesta informació, si que sabem que sense aquest projecte probablement mai tindrem o podrem lluitar pel tren gran, per l'acabament de la Ronda Sud o per la reforma del traçat de l'A-2. Cal analitzar-ho tot. Tenim xifres d'atur molt altes i atur cronificat. No podem permetre que aquestes persones arribin a la jubilació amb una pensió indigna. Si podem tenir un revulsiu econòmic que ens encari al futur, hi hem d'estar atents.

Vostè havia mostrat desconfiança amb el que pogués fer Incasòl amb els terrenys de Can Morera, no és cert?

Sí, però ara hi ha dos agents: l'Incasòl i el Consorci de la Zona Franca. Pel que fa a Incasòl em reafirmo en dir que, vist l'èxit que ha tingut en allò que ha desenvolupat a l'Anoia, de confiança més aviat poca. Un agent com la Zona Franca és un altre nivell.

En matèria de barris a Igualada, Jordi Cuadras i Igualada Som-hi han insistit molt els darrers mesos en equiparar les condicions dels diferents sectors d'Igualada. Com ho volen fer? Estem parlant de territorialitzar les inversions amb un anàlisi de la despesa per barris?

No ens referim a fer un debat de xifres, sinó a un debat de concepte de ciutat: què volem que tinguin totes les famílies igualadines a prop de casa? I nosaltres volem que tinguin espai públic de qualitat, zones verdes, equipaments cívics, estructures per a fer esbarjo i esport, sales d'estudis, escoles, cultura... Volem que a Igualada deixi d'haver-hi barris de primera i barris de segona.

S'arregla amb un POUM això?

Amb un POUM es plantegen moltes coses. El POUM és l'estructura per pensar una ciutat i per definir tot això que comentàvem: on van els equipaments, les zones per esponjar i com es vertebra la ciutat.

Però un POUM implica molts anys de cuina, ja hem vist els anys que ha tardat el de Piera. No és un procés massa llarg per resoldre algunes qüestions?

El POUM d'Igualada que no es va aprovar, es va obrir el 2007 i es va avortar el 2010. Ens hem endarrerit deu anys i això sí que és un procés llarg. Sigui llarg o sigui curt, no obrir el debat del POUM a la ciutat se li està fent molt llarg perquè vol dir renunciar a preparar-la pel futur.

I el Rec? Abans del POUM s'haurien de prendre decisions?

El concurs de projectes el va desvirtuar el mateix govern quan va dir que el que guanyés no tenia perquè aplicar-se. Va ser un brindis al sol. Van ser uns diners invertits que no sabem a què han portat. Fa temps que s'han de prendre decisions al Rec perquè sinó, mentrestant, tenim un barri que es va degradant. Actuar de manera aïllada al Rec i no fer-ho a la resta de la ciutat seria una mala decisió, per això demanem una planificació de tota la ciutat i amb la Conca i tot. El Rec, com hem dit sempre des d'Igualada Som-hi, és una oportunitat per reinventar la ciutat dins la ciutat.

Es parla de sisena escola pública partint de 'reciclar' una concertada. Com ho veuen?

Ja hi ha el decret per part de la Generalitat i si hi ha escoles que ho volen fer i entrar en aquest canvi, hi donarem suport. És evident que la ciutat té un desequilibri en aquest àmbit, a més de la segregació que pateixen algunes aules. Si això pot servir per a tenir una escola pública al centre i, alhora, per a fer un repartiment equitatiu d'alumnes, endavant.

Al ple del cartipàs hi havia la proposta del govern de Junts, la de les esquerres independentistes i la proposta que van presentar vostès. Els han criticat perquè van permetre amb l'esmena que l'estructura de sous que proposava el govern tirés endavant. Hi ha un acord general entre Junts i les forces del PSC per donar-se estabilitat a Igualada i Vilanova, on no tenen majoria?

Això ho va dir un partit en un comunicat i ja vam dir que era fals.

El govern amb la seva contraproposta va sacrificar justament el càrrec de confiança de promoció econòmica. Per què?

Això és una decisió del govern, nosaltres demanàvem que es reduís la despesa en sous i retribucions i s'igualés a la que hi havia al darrer mandat. I vam aconseguir una reducció de 208.000 euros per als propers quatre anys. L'alcalde va reduir un càrrec de confiança després de la nostra pressió i va triar aquest.

I ara ve la Festa Major. Parlem de Sant Bartomeu. Vol que sigui festiu?

Crec que és una qüestió que acabarà caient pel seu propi pes. Hi ha entitats que ho treballen des de fa més d'una dècada, recuperen patrimoni de la ciutat i aglutinen gent amb diferents colles en aquest sentit. El que porta problemes és el que passa ara, que l'Ajuntament mescla en un mateix programa un doble criteri per a distribuir els actes: un calendari entorn de Sant Bartomeu i un altre entorn els dies de la setmana. L'Ajuntament no pot rentar-se'n les mans. Les entitats, que prou feina tenen i ho fan per a gaudir-ho, no poden ser les que hagin d'acabar decidint a quin acte renuncien participar perquè l'agenda té duplicitats.

En quin altre tema creu que el govern hauria d'intervenir més?

En el tema comercial. Cal un govern que es mogui pel petit comerç, del qual en depenen moltes famílies de la ciutat. Hi ha un doble joc que porta a confusió. No es pot posar la catifa vermella a les grans superfícies com Bon Preu i, alhora, dir que s'està a favor del petit comerç. Hi ha assumptes on el govern es renta les mans i no assumeix el seu paper d'àrbitre. I, sobretot, el paper de ser el garant del bé comú.