Jordi Quintana: "Tenia tota la novel·la al cap, no m'ha faltat fer un esquema dels assassinats"

Després de recórrer els 947 pobles catalans, va escriure la novel·la? És anterior?

Abans, abans. Quan vaig acabar fa un any, estava feta.

Va partir d'un relat curt o tenia ja pensat fer una novel·la?

Escriure una novel·la és molt complex, però era la meva intenció des del principi. Sóc novell i autodidacta... però amb molta paciència i moltes hores i moltes coses que van a parar a la paperera de l'ordinador... Vaig veure que hi havia unes 70 pàgines i que mancava encara molt per fer, però que ja hi havia alguna cosa i que l'havia d'acabar. Va ser relativament ràpid escriure-la, però la correcció i la revisió van durar molt més.

És novel·la negra. D'on ve la influència?

La meva lectura predilecta, des de sempre, són els novel·listes de suspens nord-americans com el John Grisham, el Robin Cook, el Dennis Lehane o el Michael Crichton. Això, aquestes influències, m'han fet construir la novel·la.

Jordi Quintana és pierenc i treballa a Igualada. On està ambientada la història?

Una metròpoli mitjana, sense nom, però inspirada en Barcelona. Conec molt bé la ciutat i m'he basat en Barcelona.

No hi ha hagut cap onada de crims equiparable a la de la seva novel·la a Barcelona, encara.

Sí, si llegeixes al Vázquez Montalbán.

També. Però aquesta truculència ve de les novel·les americanes?

Ho ambientem a Barcelona, estic enamorat de la ciutat i la història no passa ni a Nova York ni a Wisconsin. La influència sí que és americana. Afortunadament no tenim la història de criminalitat que hi ha a alguns punts dels Estats Units. De fet ja faig constar, en la narració, que és una ciutat que es troba consternada per l'onada de crims que no tenien precedent. 

L'editorial Célebre publica en castellà i li ha donat l'oportunitat a un autor novell que escriu en català. Està content?

Molt content. Una amiga meva va portar l'obra a aquesta editorial. Jo no hi hagués pensat perquè només publiquen en castellà, però vaig tenir aquesta sort. Ells em van dir que els havia agradat molt la història i que seria una de les obres que publicarien. Estic encantat. Gràcies per agafar a un autor novell, amb una 'opera prima'. Només han publicat dues o tres novel·les més en català.

El títol. D'on ve?

El protagonista és un home fracassat i empipat amb el món, o això creu ell. En un bloc poca-solta que té, molt impresentable, escriu que "voldria que es morissin totes les dones" i que "les noies guapes sempre riuen". No se n'adona que tothom, siguis qui siguis, té un mal moment a la vida, siguis guapo/guapa, lleig/lletja o ric o pobra. 

Fan com és de les sèries i novel·les americanes, ha hagut de fer una pissarra o un panell amb fils per relacionar pistes, cares i assassinats?

A les sèries catalanes també, darrerament. Jo sóc novell i pensava "com pot un autor agafar el fil?". Quan portava unes 100 pàgines em vaig adonar que me la sabia de memòria... la història. No m'ha calgut un suro! Coneixia els personatges, com havia d'actuar i cap on anava.

Quin llenguatge ha emprat? Vostè és periodista i ha estat en mitjans escrits. Ha aplicat la piràmide invertida?

Com et deia, he llegit molta novel·la americana i aquesta és la font. Joan Barril atenia a una noia que li preguntava "què he de fer per escriure bé?" i ell va respondre-li "Llegeix, com més millor. Com més llegeixis, més bé escriuràs". A mi em passa el mateix, com deia he llegit molt les novel·les americanes i m'agrada com escriuen. Van per feina. He llegit autors clàssics des de petit, durant la joventut i el que més m'ha agradat sempre és que vagin per feina. No vull que m'expliquin com és la cuina durant tres pàgines! Està molt bé, però els detalls han de servir per alguna cosa. He mirat d'imprimir un ritme ràpid, no em vull recrear. No cal resseguir el personatge i que té una piga al nas. Detalls determinants.

Té ganes de fer més coses?

Sí, ho tinc a les beceroles, però sí.

També negra?

Bé, 'Les noies guapes sempre riuen' té molt d'història d'amor. 

Què és el millor que li han dit del llibre?

Abans de publicar-se li vaig donar al Xavi Dàvila, que és un gran lector. Li va agradar molt i em vaig sentir molt afalagat. Em va donar consells que vaig aplicar. I, lògicament, també ho agraeixo a Célebre editorial. 

Jordi Quintana quan parla té un vocabulari molt particular en català. Queda reflectit al llibre?

No hi ha paraules rebuscades, he intentat que sigui planera.

El ritme és cinematogràfic?

M'imagino i visualitzo el que escric. No és un guió, però escrivia com si veiés una pel·lícula. Sí, he aplicat un llenguatge cinematogràfic.