TORNAR
PUBLICITAT

Jordi Quintana: "La gent es sorprenia del que feia, però ho trobaven bonic"

Entrevistem Jordi Quintana, periodista de Ràdio Igualada i l’home que ha recorregut els 947 pobles de Catalunya

gent
Dimecres, 8 agost 2018. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Deuen ser ben poques les persones que han estat als 947 municipis de Catalunya. I tenint en compte que ell va estar a 948 (perquè Medinyà ara no ho és), encara té més mèrit el que ha fet el periodista pierenc de Ràdio Igualada. El cas de Jordi Quintana, de 55 anys, és una fita més d'un personatge curiós per naturalesa, que pot acreditar el seu pas per cada municipi amb les postals que s'ha autoenviat. Llàstima del nostre sistema postal... encara n'espera algunes. En cosa d'un mes, el 2017, va fer 661 municipis! 

 

Com va el servei postal?

Bé, bé, en falten algunes. La majoria de postals les vaig rebre en quatre o cinc dies. Altres les devia posar en bústies inoperatives. Vaig rebre una postal del Castell de l'Areny, Berguedà, que va trigar 288 dies. Però ho agraeixo, que arribés.

Com va venir la idea?

Feia transmissions esportives a molts pobles i un dia em vaig dir... per què no els vaig a trepitjar tots? Va quedar en un calaix. El 2012 m'hi vaig posar, vaig pensar en enviar trossos de cartró amb segells i la meva adreça. Vaig decidir començar a Sant Llorenç d'Hortons, a l'Alt Penedès, i acabar un dia a Piera. Aquell any vaig fer 33 pobles, al Penedès i al Garraf... ho vaig deixar reposar. Un dia, a l'estiu del 2016, que estava al sofà i feia vacances vaig dir-me: "Tornem-hi". Vaig fer tota la demarcació de Tarragona i part de Lleida. El 2017 vaig fer-ne més de 600!, en un mes.

Anava a dormir sempre a casa, fins i tot quan era a la Vall d'Aran?

Sí, sempre, em feia mandra buscar un hotel o pensió. Per comoditat, triava anar a casa. 

Quants quilòmetres són aquestes anades i tornades?

Sé que vaig fer 20.000 quilòmetres. No vull comptar quan m'ha costat en benzina (riu).

I en postals?

460,78 euros en segells. Mig euro per cada postal, aproximadament.

Alguna expedició en transport públic?

No, no, no tinc res contra el transport públic, però no. Amb el meu cotxe i el GPS.

Quan estava en les zones extremes del país, deshabitades, quines eren les sensacions?

Molt bèsties. Hi ha zones del Pallars que no són gens turístiques. Pobles molt bonics, però que tardes 3/4 d'hora en fer els deu quilòmetres fins arribar-hi. Pensava com s'ho feia la gent a l'hivern, com hi podien viure.

Quants pobles feia en aquestes zones? Quins horaris tenia?

Estem al mig de Catalunya, tenim una avantatge en això. Tardava una hora i mitja en arribar als extrems, a l'Ebre o al Pirineu. Em llevava a les 8 del matí. Hi ha diferències segons les comarques: a l'Alt Empordà hi ha 60 pobles potser, al Baix 30... A l'Alt Urgell els pobles són més dispersos i trigaves més a arribar. Parava per dinar i a alguns llocs pateixes per trobar un lloc per menjar i a molts per trobar bústia. El rècord deuen ser uns 40 per dia, a llocs com l'Alt Empordà o el Baix Llobregat, que estan més enganxats.

Què o quins pobles l'han sorprès més? Quin era el més estrany?

No ho sabria dir. Pobles damunt la muntanya i a la vora al mar; pobles de postal i altres que... Parlant de la disseminació, al Solsonès, amb una quinzena de municipis, nou tenien nuclis dispersos. Molts llocs tenen diversos nuclis, però amb una part principal, allà era més cercar quin era el principal, on hi havia la bústia. El GPS es tornava boig per trobar alguns pobles.

Què deia la gent quan els hi explicava l'aventura?

Recordo un cambrer al Tarragonès que li vaig explicar... i ell va fer cara de 'que guai'. És a dir, pensava que em titllarien de 'freak' i no, ho veien bonic.

I per nom estrany de poble? Hi ha al Pla de l'Estany...

Ultramort! Sí, quin poble. Els veïns no els agrada gaire el nom del seu municipi. Els fa cosa, però hi ha qui ha sabut capgirar-ho amb una 'performance' (veure foto). És espectacular! Hi ha molts 'sants' als pobles. Només tenim un 'Sant Jordi', el de Desvalls. 

I les carreteres?

La situació no és idíl·lica, però la majoria són bones. Hi ha als Pirineus moltes carreteres que deuen venir de l'època de la Mancomunitat. Per exemple, sempre m'havia preguntat perquè els millors pilots de ral·lis són d'Osona i un cop ets allà, et trobes perquè. Allà només tenia ganes de donar gas i fer corves, tenen molts revolts.

I ara què?

Ara descansar. No pensava que ho acabaria mai. Quan en duia 200... ho veia molt lluny! Ara, si hi ha algun poble que se separa, aniré a tirar la postal, clar.

Hi ha pobles més bonics que Piera?

(riu) Molts. Al Pirineu són preciosos. És una obvietat, però me n'he adonat que tots els municipis tenen campanar. No deixa de ser curiós. Han estat ben pocs els que no tenien campanar. 

Ara mateix, és una campanya vivent del turisme a Catalunya. El rebrà algun càrrec per la promoció que ha fet del país?

No ho sé. El que he fet és una futilesa, però m'ho he passat bé. 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic