Jordi Saragossa: "Aprens quan intentes superar-te dia rere dia"

Fotògraf i enamorat de la muntanya. Com aconsegueixes viure d'aquestes dues grans passions?

De petit anava molt a la muntanya amb la meva família, una afició que vaig mantenir a mesura que vaig créixer. Quan feia segon de fotografia vaig fer un reportatge sobre una residència d'avis. A través de les fotografies vaig intentar explicar com es formen nous cercles d'amistat i relacions familiars a les residències i des de l'escola em van proposar que presentés el reportatge a un concurs i vaig quedar finalista. I em vaig motivar molt!

Les primeres victòries sempre són les més recordades...

Sí, segurament. Llavors vaig voler seguir fent reportatges i, com que coneixia el Kilian Jornet, se'm va acudir proposar-li d'anar a fer-li un reportatge en una cursa. A ell li va semblar bé i em va citar per l'any següent, el 2010, perquè en corria una d'interessant. Però el mal temps va fer que la cursa s'anul·lés i el vaig acompanyar a una d'Itàlia. El 2011 Salomon em va proposar si podia anar a fer les fotos de la cursa que s'havia anul·lat l'any anterior i així va ser com vaig entrar a treballar a Salomon. Des de llavors sóc el fotògraf de l'equip de Salomon internacional.

Una altra victòria! Però anem als inicis: com va començar la teva passió per la fotografia?

Suposo que és pel que vaig veure a casa: el meu pare feia fotos i crec que em va transmetre l'amor per les càmeres. Tinc una foto meva amb dos anys i una càmera al coll!

En quin moment vas dir-te “vull ser fotògraf”?

A batxillerat m'agradava molt fer fotos i recordo que la meva professora em va animar a participar a un concurs fotògrafic de la UAB. Ho vaig fer i vaig guanyar! Potser va ser  llavors quan vaig pensar que podria dedicar-m'hi.

Ara i aquí: què és per a tu la fotografia?

És la meva manera d'expressar-me i de poder ensenyar les coses que veig. La fotografia és capturar un instant, quedar-me'l i poder-lo compartir amb molta més gent. Per això considero que les xarxes socials o fer xerrades és tant important avui en dia.

Tens la sensació d'anar pel món mirant com enquadraries cada moment?

Sóc una persona molt curiosa estigui o no treballant. Sempre estic atent a tot el que passa al meu voltant. No ho puc evitar!

"He arribat fins aquí creient molt en mi mateix perquè la sort s'ha de treballar"

Diuen que la fotografia és un reflex de la societat, un reflex imprescindible per l'avui i pel futur. Què n'opines d'això?

A mi m'agrada molt més viure del present. Jo no faig fotos al Kilian, per exemple, perquè pensi que seran fotografies per al futur, sinó que les faig pensant en l'avui, en l'ara.

Se't veu feliç.

Em sento molt afortunat de poder viure de la meva passió. Però he arribat fins aquí creient molt en mi mateix, tenint molta cara dura i les coses clares; la sort s'ha de treballar.

"Aprens quan exigeixes més de tu, quan intentes superar-te"

Qui t'inspira?

El meu pare, perquè sense ell no sé si hagués tingut aquesta passió. També són referents alguns companys de la carrera, perquè aprenia compartint les fotografies que fèiem i competíem per ser els millors. Aprens quan exigeixes més de tu, quan intentes superar-te dia rere dia.

Què sents abans de cada cursa?

Jo sóc molt competidor i quan comença una cursa de trail i hi ha 10 fotògrafs més jo penso: “has de ser el millor”. Cada cursa és un repte, i això m'agrada. Crec que sempre t'has d'exigir al màxim per aconseguir que les teves fotografies sempre siguin les millors.

Fa sis mesos que vius a la comarca de l'Anoia. Per què vas venir?

M'agrada córrer per Montserrat i des de Poble Nou (Barcelona) que és on vivia passava més estona conduint que corrent per Montserrat. Igualada està ben ubicada perquè no hi ha peatges per arribar al Pirineu, a Manresa, a Barcelona... crec que la situació és molt bona. A més, tot és més barat.

"El ritme de vida a Igualada és molt millor"

Què t'ha aportat viure a Igualada?

Hi he vingut a viure amb la meva parella, m'ha aportat un nou grup d'amics... En general, el ritme de vida és molt millor. M'agrada sortir de la zona de confort i venir aquí era una manera de començar de nou.

Quin seria el teu somni o el teu repte?

Sempre he dit que no m'agrada massa pensar en què voldria en el futur sinó intentar pensar en l'ara. No sé, crec que és prou bo el que estem ara vivint. Per això visc cada moment. El meu repte sempre és intentar estar allà davant, estar a l' última, estar-se renovant constantment.

Tens projectes de futur a nivell professional?

Sí, sempre tinc coses al cap! El calendari és un projecte que vaig començar el 2013 perquè em vaig adonar que em molaria que la gent tingués les meves fotos a casa seva: m'ho vaig posar com a repte i ho vaig aconseguir. Després l'he seguit fent perquè la gent l'espera i la veritat és que funciona.

Les xarxes socials són el teu aparador?

Com a català, les xarxes socials són el millor anunci possible perquè són gratuïtes! Sí, són el meu aparador. Realment, les xarxes et poden beneficiar molt. Per a mi, ara mateix són una part més de la meva feina i m'agrada perquè també em serveixen per explicar què és ser fotògraf. Qui sap, potser per les xarxes és per on passarà el futur de la fotografia.