TORNAR
PUBLICITAT

Clara Peya: "La Josefina tenia una relació d'amor - odi amb el piano, com en les grans passions de la vida"

Parlem amb la pianista i compositora Clara Peya, neboda de Josefina Rigolfas

cultura
Dimecres, 28 gener 2015. 03:00. Jordi Còdol Montagut.
D'un cop d'ull

Dissabte Igualada retrà homenatge a l'estimada pianista Josefina Rigolfas, que va ensenyar a tocar i apreciar el piano a centenars d'alumnes. Rigolfas va morir el març passat i la seva neboda Clara li ha dedicat un disc, "esPIral", que es presentarà a les 21 h al Teatre Municipal l'Ateneu. Clara Peya va començar a tocar el piano amb 3 anys, i en aquella època es referia a la seva tieta com a "pi", d'aquí el nom del disc. Ara, té cinc discos a l'esquena i incomptables projectes com a compositora i pianista. Tres dies abans del concert esgarrapem cinc minuts de la seva intensa agenda per parlar amb ella.

Tres dies abans de retre homenatge a la teva tieta.. què se sent?

Lògicament és molt emocionant i ho visc com un  fet molt especial, però en realitat ella m'acompanya sempre. El sentiment m'acompanya per dins i cada vegada que toco una tecla em recordo d'ella.

 Et vas interessar pel piano gràcies a la teva tieta?

No, jo vaig començar a estudiar piano als 3 anys perquè la meva mare em va apuntar al mètode suzuki i m'hi vaig enganxar. Però ella sí que va ser una figura a seguir, sobretot per l'estima que tenia pel piano.

Com definiries la seva relació amb el piano?

D'amor-odi. 

Per què?

No sé com explicar-ho, però... és com els grans amors i les grans passions de la vida, que acaben tenint una relació de controvèrsia.

És la mateixa que hi tens tu?

Sí, crec que sí. Amb la diferència que jo sóc d'una altra generació i per tant he tingut més possibilitats. No he trobat un pianista ni una pianista tan talentosa com la meva tieta, mai. Però he viscut una època en què he pogut fer realment el que he volgut. Ella no va tenir la mateixa sort.

Com era ensenyant?

Creava molta confiança amb els seus alumnes, l'estimaven molt i la consideraven una amiga. Aconseguia crear una empatia molt bonica amb tots ells. I com totes les persones molt talentoses, no tenia un mètode; sabia tocar molt bé i ho podia transmetre. Era una pedagoga molt bona.

La seva neboda també té talent. Vas entrar molt jove a l'ESMUC... 

Jo tenia un professor de piano rus que va demanar un permís al Departament d'Ensenyament de la Generalitat per tal de poder accedir a l'Escola Superior de Música de Catalunya amb 14 anys, i li van donar. Estava fent quart d'ESO. De fet, des de tercer i quart d'ESO anava només tres dies a l'institut, perquè la resta de dies me'ls passava fent piano. I ja et pots imaginar que, amb 14 anys, saber que aniràs a una escola plena de gent gran... quan m'ho van dir va ser genial.

Dissabte sentirem bàsicament el disc que has fet per homenatjar-la, esPIral. Com s'hi reflecteix la Josefina?

Per mi és l'últim viatge de la seva vida. Va morir a la primavera; bé, de fet era el 3 de març, però com que feia un sol fantàstic jo dic que era la primavera. I el disc és el viatge del seu últim any. Primer farem una petita introducció, a part del disc, on hi ha una petita cançó que es diu 3,1416 (el número PI) i ballarà la meva germana, que és ballarina i coreògrafa.

Com s'ho fa avui una pianista per sobreviure?

Sí, faig mil coses. Però també és veritat que abans de fer mil coses n'he estat fent mil més sense cobrar. He fet mola feina, molta, he cultivat molt, abans de poder arribar aquí. El dia que no pugui mantenir aquest ritme, plegaré.


1 Comentaris

E

EVA SANCHEZ SALINAS

MOLLET DEL VALLES

29 de gener 2015.10:02h

Respondre

OLE TU CLARA.............

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic