TORNAR

Josep Maria Bausili: “Els mètodes en anestèsia són molt segurs”

Parlem amb cap del Servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica de l’Hospital d’Igualada i col·laborador del centre dental Boca a Boca

Dental
Dimarts, 28 agost 2018. 12:49. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

El Dr. Josep Maria Bausili és, des de principis dels anys 80, el cap del Servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica de l’Hospital d’Igualada. És col·laborador i consultor en anestèsia, analgèsia i sedació del centre dental Boca a Boca.

Quins avenços destacaria en l’anestesiologia?

El gran avenç de l’anestesiologia en els darrers anys ha sigut les sedacions, tant  sedacions conscients com les sedacions profundes o anestèsies de ràpida recuperació. Per exemple, ara totes les proves en digestologia les realitzem amb anestèsia. També utilitzem sedacions en les ressonàncies magnètiques, en  les ecocardiografies esofàgiques  o per fer algunes puncions-biòpsies, etc. I aquí s’hi podria apuntar l’odontologia per millorar els seus tractaments més agressius o per a donar més tranquil·litat als seus pacients.  Això ha sigut possible perquè disposem d’uns medicaments anestèsics amb els quals, els pacients, amb mitja hora de control del despertar ja poden tornar al seu domicili, acompanyats. Les recuperacions són molt ràpides i segures.

Quines diferències hi ha entre anestèsia i sedació?

Amb l’anestèsia produïm insensibilitat i amb la sedació tranquil·litzem el pacient. Amb una sedació sola no podríem operar. I no cal practicar una anestèsia per fer un tractament odontològic. Hi ha diversos tipus de sedacions. Hi ha la sedació conscient, que es fa servir molt en odontologia. En aquest cas també hi ha, bàsicament, dos tipus:  sedació conscient inhalatòria, de què Boca Boca és dels únics centres a Igualada que en disposa- i que fa que el pacient entri en un estat de relaxació i amb una situació de tranquil·litat que permet deixar-se conduir i practicar els tractaments odontològics amb més rapidesa i comoditat per a tothom, tant per al pacient com per al professional. Després també hi ha la sedació conscient endovenosa, amb efectes sedants immediats i de curta durada. La sedació conscient endovenosa és la que es fa servir en procediments odontològics llargs, com implants o reconstruccions a tota la boca, per exemple, i en procediments complexos. També amb persones que poden ser aprensives.

Parli’ns de la sedació conscient inhalatòria

La sedació conscient inhalatòria s’aconsegueix fent inhalar al pacient, amb una mascareta nasal, una barreja d’òxid nitrós i oxigen. Cal recordar que aquest tipus d’anestèsia va ser aplicat per primera vegada, a un ser humà, per un odontòleg, Horace Wells, que va descobrir els efectes anestèsics del “gas de la risa” (al 1844).  Es podria dir que és la millor opció per a un dentista amb un alt nivell d’èxits en pacients molt ansiosos i és molt segura. A Boca-Boca hi tenen molta pràctica.

Com en el cas dels infants?

La sedació conscient en pediatria és difícil. Quan practiques una sedació conscient, la persona té autocontrol. Es tranquil·litza amb la sedació i es pot administrar l’anestèsia local per poder fer procediments invasius i poder operar. El pacient està tranquil i s’autocontrola. Però els nens més petits no es controlen  i s’ha d’aplicar una sedació profunda o una anestèsia general inhalatòria lleugera  amb respiració espontània. Es pot practicar en establiments ben equipats, per garantir la seguretat. Per a l’odontologia pediàtrica també tenim solucions pràctiques i segures.

Quines són les principals dificultats en una sedació profunda?

El gran problema de les sedacions profundes és que s’aboleixen els reflexos de defensa del cos humà. En la sedació profunda el pacient perd la consciència. La capacitat d’empassar també queda afectada i es pot alterar  la capacitat de respirar perquè hi ha relaxació de la part de la laringe i de la glotis. Són reflexos molt importants per a la vida. Aquí és on hi ha la dificultat. La sedació profunda cal que es practiqui per equips d’ anestèsia especialitzats i en clíniques dentals ben equipades i autoritzades.

Aquestes pràctiques s’han de dur a terme en centres ben preparats i en mans d’especialistes molt ben formats?

Les sedacions profundes s’han de fer en llocs equipats perquè hi ha unes mesures de seguretat al darrera que s’han de complir, i han de ser practicades per metges anestesiòlegs. Les sedacions conscients es poden practicar per professionals formats. Els centres, com el Boca a boca, tenen permisos per a la pràctica d’aquestes sedacions i els seus professionals han rebut una formació, una titulació adequada.

La sedació conscient millora la qualitat del tractament odontològic?

La sedació conscient és un estat de relaxació i somnolència que permet fer qualsevol tractament dental amb total comoditat i seguretat.  La sedació conscient elimina la tensió i l’ ansietat del pacient de manera que es pot treballar més ràpid i amb més comoditat  per a tothom. Està indicada en pacients amb fòbies, amb molta ansietat, amb pors als tractaments odontològics llargs i en odontologia pediàtrica.

Com es pot garantir la seguretat a les clíniques, en relació a les sedacions?

Hi ha tot un seguit de requisits i normatives dictades pel Departament de Sanitat que han de complir les clíniques  per iniciar els tractaments odontològics en relació a la seguretat clínica, com és el cas de Boca-Boca. Cal dir, però, que només la presència d’un anestesiòleg pot garantir que la sedació profunda sigui l’ adient per al pacient i que es pugui controlar amb total garantia les funcions vitals, la prevenció de complicacions i tenir les competències per a solucionar-les, si apareixen.

I suposo que, el que tothom vol sentir en llavis de l’anestesiòleg,  que és segur, oi?

Les tècniques anestèsiques són tècniques raonablement molt segures. Cada dia s’operen milions de persones al món!!! A Catalunya es realitzen unes 600.000 anestèsies cada any!  Sí que és cert que puntualment podem sentir alguna notícia que pot espantar, però són notícies que es repeteixen i que generalment són pels mateixos casos, entre milions de persones. Quan hi ha un accident és per la suma de diversos factors (problemes del mateix malalt, potser un descuit humà, una deficiència mecànica, una alteració que no s’ha vist…). Però veient tot el que es fa cada dia, als quiròfans i als gabinets,  podem dir que els mètodes en anestèsia són molt segurs.

L’anestèsia és una gran desconeguda per a la gent. Les pors, són raonables?

La por a tot allò desconegut és inherent a l’ésser humà i això és raonable. Si a una persona l’han d’operar o li han de fer una prova important, ha de fer passos per conèixer qui l’anestesiarà. L’anestèsia en si està formada per moltes tècniques i  molts medicaments, i tot això està  administrat per especialistes que han dedicat onze  anys per poder començar a aplicar aquestes tècniques. Per tant, són professionals  que saben molt bé què fan. El que passa és que cada vegada les persones viuen més i amb més malalties cròniques i cada vegada els tractaments són més complexos. En els últims anys ja ens adonem que se’ns ha complicat la nostra feina diària.  Hem evolucionat molt pel que fa a la complexitat dels tractaments i que aquests tractaments es practiquen a pacients cada cop més grans i amb més malalties cròniques.

Què diria a una persona que ha de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica i ha de rebre un tractament d’anestèsia, que ha de posar-se a les mans d’un anestesiòleg?

En primer lloc, ha de conèixer, parlar i fer totes les preguntes que tingui al seu anestesiòleg. Què em faran? Per què m’ho faran d’aquesta manera? L’anestesiòleg li contestarà els seus dubtes, revisarà el seu historial clínic i li proposarà una tècnica anestèsica adequada  per a poder-se operar i després haurà de signar el seu consentiment al tractament proposat. Igual que preguntem com ens operaran, doncs a l’anestesiòleg també li hem de fer preguntes i aclarir tots els dubtes. Hi ha perill? Els medicaments que tinc a casa els puc seguir prenent? Els he de deixar? Puc tenir una crisi de dolor de la meva malaltia dins el quiròfan? Aquestes i altres són preguntes que han de fer al seu anestesiòleg.  És important conèixer el professional de l’anestèsia ja que és el que els pot donar seguretat i qualitat en els tractaments quirúrgics

Per què un mal de queixal pot ser tan dolorós?

Perquè la boca és una àrea molt sensible, els nervis estan molt a prop de les peces dentàries i quan emmalalteixen  o en presència d’infeccions (càries), de seguida els irriten (polpa dentària). És un dolor amb característiques neuropàtiques, per això costa tant que marxi. Tots els dolors que són provocats per irritació d’una arrel nerviosa es diuen dolors neuropàtics. I aquests, costen molt que responguin a analgèsics normals i responen a altres tipus d’analgèsics. S’hauran de visitar i curar per l ‘odontòleg i seguir tractament amb analgèsics i, probablement, antibiòtics per aconseguir millorar el dolor.

Com ha evolucionat el tractament del dolor en els darrers anys?

Ha evolucionat molt. En primer lloc, perquè han aparegut molts més medicaments, sobretot a nivell endovenós, però també a nivell oral. I també som molt més conscients que el dolor s’ha de tractar. Es practica de manera sistemàtica l’analgèsia multimodal que és la suma dels efectes de varis medicaments per aconseguir una bona analgèsia i amb pocs efectes secundaris. Abans es deia que moltes situacions s’havien de passar amb dolor, com les operacions, els parts, proves diagnòstiques, etc. Ara ja no. La societat no admet que es pugui passar tot això amb un dolor que no estigui més o menys controlat. També, els anestesiòlegs han anat augmentant la seva dedicació al tractament del control del dolor agut i del dolor crònic.

Quins són els reptes de futur pel que fa al tractament dolor?

Han d’anar apareixent cada vegada més medicaments nous, més potents i amb menys efectes secundaris Hem d’anar cap aquí. Els tractaments van en combinació de diversos analgèsics que actuen per diferents vies i fan que la seva suma origini un control del dolor més eficaç. És el que anomenem “tractament combinat o multimodal” del dolor per millorar la qualitat de vida i controlar el dolor de les malalties cròniques.

Caldrà coordinació i formació dels professionals perquè no passi el problema de les addiccions, ocorregut als EE.UU., amb els tractaments amb analgèsics derivats de la morfina.

Arribarem a aconseguir el dolor zero?

Sembla que sí… Es van descobrint noves substàncies químiques implicades en el dolor. El cos humà és extremadament complex i difícil d’entendre i avui encara es descobreixen mediadors i neurotransmissors nous que actuen augmentant o atenuant la percepció de dolor. Els professionals caldrà que ens organitzem per a  abordar  el dolor ja que la societat exigeix que aquest tractament del dolor sigui una ensenya de  qualitat d’un servei, d’un centre o d’una institució sanitària.

Podríem dir que hi ha tants graus de dolor com persones. Això, com es pot gestionar?

Cada persona sent el dolor d’una manera diferent. El nivell de dolor és el que cada persona sent i el manifesta. Així, els tractaments, en base, són semblants pels tipus de dolor però estan diferenciats per a cada persona perquè els senten de manera diferent. Com es veu, el símptoma dolor implica a tots els professionals sanitaris que hauran de formar-se i coordinar-se per a poder donar resposta a una demanda de la societat.

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic