TORNAR
PUBLICITAT

Laura Orgué: “No deixaré mai de competir, però em veig una mica de retirada”

Parlem amb l’esquiadora i corredora de muntanya

esports
Divendres, 24 març 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Laura Orgué i Vila va néixer a Igualada el dia 11 de setembre de 1986. Va començar a esquiar de ben petita gràcies a l’afició per l’esport de muntanya de la seva família. Des de 2004 ha competit a la Copa Mundial d’Esquí de Fons. Anys més tard va endinsar-se al món de l’esquí i les curses de muntanya. Al llarg de la seva carrera esportiva ha participat en tres ocasions als Jocs Olímpics d’Hivern (2006, 2010 i 2012). En l’edició de Sotxi, el 2012, va aconseguir la 10a posició a la prova de 30km en modalitat lliure, establint la millor marca olímpica d’un esportista espanyol en esquí de fons. En el seu palmarès, a més, hi consten més de 10 ors i 2 plates ens campionats d’Espanya i del món en les tres disciplines que practica: esquí de fons, esquí de muntanya i curses de muntanya. Ha compaginat la seva carrera esportiva amb els estudis universitaris de dret.

MARC SOLER RIERA

 

D’on va sortir aquest interès pels esports de muntanya?

Tot va començar amb els meus pares. Ells han estat sempre molt de muntanya i hi anaven a l’estiu amb botes i a l’hivern amb els esquís i des que era petita fèiem excursions de cap de setmana al Pallars, on tenia una casa de muntanya.

 

Amb quina edat vas començar a esquiar?

Amb dos anys els meus pares em van posar sobre els primers esquís. En van tallar uns d’adult i els van adaptar a mi. El meu pare em portava en trineu i de tant en tant em baixava per esquiar una estona.

 

Quin paper va jugar la família en la teva evolució cap a l’esport d’elit?

Tot. Si no fos perquè ells han tingut aquesta afició jo no hagués començat amb aquests esports minoritaris, ja que no són esports que puguis fer d’extraescolars a l’escola. A més, els meus pares corrien algunes marxes populars d’esquí de fons i curses de muntanya i em vaig enganxar amb ells. Tot ve d’ells.

 

A part de competir has compaginat l’esport amb els estudis, primaris i secundaris de més petita i universitaris de gran. Ha estat complicat poder compaginar-ho tot?

Sí que m’havia d’esforçar més, però arriba un punt en què les ganes que tens de fer-ho et fa fer treure temps d’on pots. A mi m’ajudava molt el fet de fer alguna cosa a part d’esport per poder tenir el cap a una altra banda.

En algun moment has hagut d’escollir entre estudiar o competir?

No vaig haver d’escollir però no podia estar tot al mateix nivell de prioritat. Just l’any que vaig començar la carrera universitària va ser quan vaig entrar a l’equip espanyol d’esquí de fons, per tant ja no vaig començar a estudiar com a prioritat. L’esport va passar a un primer pla fins al punt que no podia assistir a classe i m’ho estudiava tot a casa amb els llibres i els apunts.

 

Per ser un esportista d’elit a un nivell com el teu, has hagut de renunciar a projectes o oportunitats?

Bé, el meu projecte ha estat ja l’esportiu. Portes un ritme de vida molt diferent al d’una persona que no s’hi dedica, però és el que jo he escollit així que...

 

La recompensa ho mereix...

Exacte.

 

En el teu palmarès tens un bon nombre d’ors en campionats d’Espanya i del Món en esquí de fons, esquí de muntanya i curses de muntanya, a part de la participació en tres ocasions en els jocs olímpics d’hivern. Quin ha estat el millor moment o el que més feliç t’ha fet de la teva carrera esportiva?

Just avui, fa tres anys exactes que vaig aconseguir el desè lloc als Jocs Olímpics d’hivern de Sochi. Quant a resultat ha estat el més bèstia i al principi no m’ho acabava de creure. Tot i això, tinc un altre moment molt especial que potser no és tan “visible” com aquest però per a mi va ser el primer cop que vaig sentir que tot l’esforç tenia recompensa, va ser l’any 2009 al mundial sots 23, quan vaig quedar tercera.

 

Com és competir en uns Jocs Olímpics? Ha de ser brutal...

Mira, la sensació que tinc és que quan ets allà no ho valores. Has de córrer unes curses i ho has de fer molt bé, per tant, només penses a competir i donar-ho tot. No t’adones de la magnitud del que has fet fins després d’haver-hi estat.

 

Com hem dit abans tens un extens palmarès en tres esports diferents i modalitats diferents. On tens el límit?

(Riu). És difícil de dir. A mi m’agrada provar coses noves i nous esports. Al principi només practicava l’esquí de fons i em vaig obrir noves portes com esquí i curses de muntanya. Jo crec que de competir no me’n cansaré mai. I de provar esports nous d’aquest estil. Potser, però, ha arribat el moment en què m’agradaria anar més per lliure i no estar dins d’una federació o equip i estar més “tranquil·la”.

 

Com ja he dit, no t’has conformat amb dominar en un sol esport que n’has volgut buscar més i més. Si no m’equivoco has practicat l’esquí de fons, l’esquí de muntanya i les curses de muntanya. En quin d’aquests esports t’hi has sentit més còmoda?

Això és una mica complicat... El que em surt més natural, que no vol dir que sigui el que més m’agrada, són les curses de muntanya. Crec que la meva constitució i genètica em són favorables i el fet que des de petita sigui un medi en què em sento còmoda ajuda. En l’esquí de muntanya tinc moltes coses a millorar i crec que no és “el meu esport”. Finalment, l’esquí de fons me’l sento meu i m’hi sento còmoda perquè vaig estar molts anys competint-hi i entrenant.

L’esportista igualadina Laura Orgué en una prova de l’exigent quilòmetre vertical. L.O.

A part d’aquests tres esports en els quals ja has obtingut molt de renom arreu, fa poc vas guanyar el títol estatal de Triatló d’Hivern. Tindrem d’aquí un temps una Laura amb renom al món del triatló també?

A veure, és un triatló blanc. En lloc de natació es fa esquí de fons i a Espanya no té molta popularitat, per tant en dominar córrer i esquiar no sorprèn tant que hagi guanyat. Hi ha el ciclisme pel mig, però ho vaig compensar amb els altres esports. Sí que m’he sentit molt còmoda fent-lo i segur que l’any que ve hi torno a participar, però no em plantejo res. Ja anirà venint.

 

Tot aquest munt d’èxits suposa molt esforç i dedicació. Quantes hores dediques a entrenar cada setmana?

És molt difícil de posar un número, depèn molt del moment de la temporada en què et trobis. Però aproximadament entreno unes 700 hores l’any. Durant la setmana, les que més entreno unes 20 hores i les que menys unes 12.

 

Com et veus actualment a nivell esportiu?

Buf! A veure... Em veig una mica de retirada. Ni que no ho sembli perquè estic competint a alt nivell i m’està anant bé, veig que la meva ment està de retirada i una mica en un període de transició. Jo sempre dic que considero que em vaig jubilar quan vaig deixar l’esquí de fons, ara fa dues temporades, però tot i que he continuat en actiu no ho he viscut tant com una feina o obligació sinó que ho feia perquè em venia de gust. Si he de competir, evidentment, entreno perquè amb això sóc seriosa, però em sento en un punt de transició cap a deixar una mica la primera línia esportiva.

 

L’esport t’ha donat moltes alegries, però hi ha hagut, suposo, alguns moments durs. En recordes algun en especial?

Potser costa d’entendre. Tinc un sentiment de frustració perquè amb l’esquí de fons tinc la sensació de no haver estat al davant a nivell internacional. Si que he aconseguit resultats molt bons que em fan estar molt orgullosa, però tinc aquesta sensació i de fet, vaig deixar l’esquí de fons perquè creia que havia assolit el meu límit. Segurament no he arribat on hagués volgut.

 

T’has plantejat mai llençar la tovallola?

Deixar 100% la competició no la deixaré mai. Però potser és actualment quan em plantejo enfocar-ho diferent i que no sigui la meva prioritat.

 

Què t’ha donat força per a seguir endavant?

Els meus pares sempre m’han recolzat en tot moment i han estat una gran ajuda. Pel que fa a la resta, la clau és que sempre he cregut en el projecte i m’agradava molt el que feia.

 

He vist que Salomon farà online una sèrie de programes anomenats “How to Trail Run” en els quals participaràs. Com encares aquest projecte?

Per part meva va ser una petita col·laboració. Vam gravar durant un dia el mes d’octubre però crec que és un projecte molt interessant ja que pot ajudar molt gent que no ve de la muntanya a pensar que també poden animar-s’hi. Jo el que faig és donar uns quants consells tècnics per córrer per la muntanya.

 

Com valores aquesta última temporada de curses de muntanya?

Ha estat una temporada una mica dura. Al març em vaig trencar el peroné esquiant, em van operar i vaig estar un temps enguixada. Vaig voler engegar la temporada molt aviat després d’haver estat dos mesos pràcticament parada i tot i que vaig començar molt bé i em vaig posar en forma molt ràpid, després vaig tenir una baixada de forces i m’ha costat arribar a final de temporada. Al final he pogut mantenir el nivell i salvar els mobles però ha estat molt dura.

 

De cara al futur, quins objectius et planteges?

Seguir fent el que m’agrada. No sé com acabarà tot, però per aquest any que ve tinc un calendari bastant ple amb la temporada de trail running. I sí que m’agradaria poder gaudir de la temporada més que de la passada. Seguiré el circuit de campionat del món i competiré en algunes curses emblemàtiques en les quals no he participat mai.

 

Per acabar, un consell per a algun nen o jove que es vulgui dedicar a l’esport?

Recomano fer molts esports de jove, practicar-ne molts i ja de gran decidir quins li agraden. Però que no s’obsessioni amb resultats, que gaudeixi de l’esport ja que portar una vida esportiva és molt saludable i aporta molts valors i et fa sentir bé, sigui al nivell que sigui.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic