TORNAR

Lluïsa Avante: "L'Artèria és un espai d’art però també un lloc on passen moltes coses”

cultura
Divendres, 16 setembre 2016. 03:00. Mercè Badal.
D'un cop d'ull

La Lluïsa Avante , una dona que ha volgut que la passió de la seva vida es convertís en  el seu eix vertebrador. Fa un temps fou valenta i es permeté un tomb vital agosarat i obrí ARTÈRIA, una galèria d’art que ha passat a ser una artèria per a la ciutat, el lloc per on circulen moltes anades i vingudes artístiques; moltes “mogudes”.

Qui ets, Lluïsa? Què és ARTÈRIA? Què representa el teu espai?

ARTÈRIA és una llibreria-galeria d’art que pretén exposar obres de diferents artistes contemporanis, autors amb un llenguatge artístic potent i, alhora, visualitzar que l’art pot arribar a la gent, que una galeria d’art no és un espai tancat sinó que  tothom se’l pot trobar en el seu dia a dia. I l’espai on està ubicada és ideal, entre el carrer de l’Argent i el passatge Galí, amb dues obertures; a més,  forma part del concepte que jo tenia de galeria: un espai d’art però on també passin d’altres coses.

 

“Un espai d’art però també un lloc on passen moltes coses”

 

Implica,també, comprar i vendre?

L’obra està tota a la venda.  Des de la inauguració, fa gairebé dos anys i mig,,muntem una exposició més o menys cada mes i mig. Acostuma a ser una exposició individua li fem un parell de col.lectives  a l’any. A partir d’ara  n’hi haurà una al setembre, CIUTATS LITERÀRIES i una altra al desembre amb artistes internacionals,amb artistes d’arreu del món.Sempre tenim obra dels diferents artistes que han exposat a Artèria, sovint la gent s’hi interessa un temps després de l’exposició, quan ha de fer un regal o per a ell mateix.

Com o qui selecciona els artistes que exposen?

Ho faig  jo .Artistes que ja coneixia, artistes l’obra dels quals m’ha interessat i que he anat a buscar. La veritat és que sempre hi ha hagut molta complicitat. Els artistes s’obren moltíssim, acabes establint una relació d’amistat perquè muntar una exposició és apropar-te molt a la medul.la de l’autor i gairebé sempre ho acabem fent  plegats.

Vigilo que no hi hagi dues exposicions seguides de la mateixa disciplina;, com que ens agraden totes,les disciplines, no ens posem límits: gravat, fotografia, pintura, escultura...

                                        

 “...no ens posem límits:gravat,fotografia,pintura,escultura...”

 

La relació sempre és molt directa. Jo els explico què és ARTÈRIA i ara, amb molts d’ells, ja mantenim una relació de complicitat i  treball.

Com  t’organitzes?

En aquests moments ja treballem amb un any o any i mig d’antelació. Ja tenim la programació de l’any 2017 i alguna exposició tancada per al 2018. La relació que hem establert amb alguns artistes fa que treballin ja de cara a l’exposició programada. M’agrada saber a llarg termini què estic oferint, crec que m’ajuda a cohesionar i relacionar els continguts.

Sovint haig d’incorporar propostes que sorgeixen i que són molt interessants; alguna vegada he pogut combinar dues exposicions o activitats alhora tenint molt clar que s’acompanyen, mai que es facin nosa.

Els artistes  de la ciutat o de la comarca hi tenen o hi han tingut cabuda?

Evidentment. Però sí que hauríem de dir que aquesta programació a llarg termini ha implicat potser una presència més baixa d’autors d’aquí. Han exposat D avid Yvernon, Teresa Riba ). I  Xavier Gabriel, Encarna Cuerva, Pepa Busqué... en les col.lectives. En tenim d’altres de previstes per a l’any vinent i per al 2018 de molt potents.

Quina resposta heu rebut de  la gent?

Des de la primera exposició, les escultures del Jaume de Córdova, que fou una proposta sorprenent  i amb un format molt diferent del que significà la segona, amb l’obra de David Yvernon, la gent està a l’espera de la sorpresa, la gent accepta molt bé coses diferents i agosarades.

He de dir que hi ha col.leccionista a la ciutat tot i que potser no és gaire bona època. Hi ha petits col.leccionistes i gent que cada vegada més es planteja crear un petit fons d’art. Per exemple col.leccionar  gravat  no és una despesa tan forta com la que implica d’altres disciplines. I  pel fet de tenir escoles d’art a la ciutat hi ha un tipus de públic que és productor i consumidor alhora.

Ara ja podem dir que tenim clients fidels.

 

Quan algú regala una obra d’art pensa molt en la persona a qui l’adreça. És un regal fet amb emoció, amb sentiment

 

I de les institucions?

Des del primer moment vam tenir molt bona rebuda des de l’ajuntament, en Josep Miserachs, que en aquell moment era el regidor de cultura, sempre ens animà a tirar endavant; Tant ell com en Pere Camps  han intentat ser presents a les inauguracions.

Participem al Finart i aquest any fins i tot hem fet aquí la inauguració i els agraeixo la visibilitat que ens donen.

Sí que és cert que és un “negoci” més individual, no és com vendre sabates. A la gent li costa entrar i pensar que l’obra d’art pot ser un producte per regalar o per iniciar una petita col.lecció personal. Comprar art no és prohibitiu. Es pot fer un fons d’art, per exemple, amb una quota que tu estableixes i utilitzar-lo quan  trobes una obra del teu interès.

Hi ha qui no gosa entrar, no és conscient que pot venir i mirar i que això no l’obliga a més.

La part de llibreria no és generalista;. és una llibreria d’art, llibre il·lustrat i llibre d’artista, amb títols molt seleccionats. També fem força presentacions de llibres.

I amb l’ ensenyament d’art dins de la ciutat

L’escola Gaspar camps, l’any passat, va fer una exposició amb els seus treballs . Amb el FineArt i en d’altres exposicions també hi ha hagut molts estudiants  buscant informació per als seus treballs. Sobretot  alumnes de batxillerat artístic.  Han vingut des d’alumnes de P5 -en una exposició d’escultura-  a alumnes d’institut; la possibilitat de veure una exposició en volum sense moure’s de la ciutat és un luxe, poder entrar en contacte amb un artista, un privilegi. M’agradaria que les escoles anessin passant per aquí. Però és una feina a fer.

L’espai?

És un espai molt especial i un oasi dins la ciutat. Hi ha gent que l’utlitza per travessar d’un carrer a l’altre. D’altres s’ho troben i això està molt bé. Ara la gent d’Igualada ja el coneix però la gent de fora queda sorpresa. L’obertura ha ajudat a il.luminar  el passatge Galí. Des de la Rambla es veu el carrer Argent. Val la pena conservar les peculiaritats de cada ciutat

Quin  creus que és el moment estètic que predomina?

Ara hi ha multitud de tècniques i moviments artístics; els artistes sovint investiguen amb els materials i combinen pintura i collage, escultura i llibre d’artista, ... Les exposicions individuals ajuden a veure el llenguatge i evolució de l’artista. La pròpia exposició està pensada amb un fil conductor, amb un discurs que vol comunicar més enllà de l’estètica .

Tot i que hi ha públic que encara prefereix art  figuratiu, l’art conceptual, l’abstracte i la cerca de nous llenguatges és una constant. L’obra cada vegada és més matèrica, des de la pintura al gravat.

L’art amb materials naturals i vegetals, el Land Art i l’Street Art -l’art urbà- amb obres de gran format, instal·lacions i performance  ofereixen visions de l’art molt avanguardistes. L’important és que transmeti.

D’exposició en exposició veus com la gent ha educat el gust, no rebutja amb tanta immediatesa allò que  el pot sorprendre i que no espera.

L’artista està sotmès al gust del públic però  jo vaig a buscar l’autor i a mi em poden agradar coses molt diferents ; crec que l’obra de l’artista ja el porta cap a un recorregut i jo respecto el seu espai; moltes obres són projectes personals –hi ha molta gent treballant sobre la relació amb la natura, en la relació entre natura i ciència.

Molts artistes tenen altres feines però no deixen de crear. Viure de l’art és difícil, sempre ho ha estat; l’artista vol exposar, vol que la seva obra sigui visible, que arribi a la gent, que es pugui veure.

Art social i crític, les pròpies inquietuds,... Cada artista té una manera de comunicar-se.Podríem dir que sembla que hi ha una tendència general de tornada a la natura tant en el tema de materials com en la temàtica.

 Projectes?

Ara mateix hi ha l’exposició de gravat de la Lourdes Figuera, una obra en gran format i de molta sensibilitat i elegància; és un reconeixement a la generació perduda de la Guerra Civil a través de la poesia de Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, molt present a l’obra.

Les dues properes exposicions seran col·lectives internacionals fetes amb col·laboració amb d’altres galeries i tenim la programació de l’any vinent amb projectes molt engrescadors.

Anirem fent presentacions i activitats paral·les; el proper 1 d’octubre hi haurà un espectacle de dansa Butoh i pintura; el butoh és una dansa d’origen japonès molt gestual  i expressiva molt impactant.

També participem en Fires, com el proper Mercat de Lletres d’Igualada el 24 de setembre, on a banda de la parada presentarem el llibre de NOMDENOIA del Pau Badia i el personatge de la LOLA VENDETTA de la Raquel Riba Rossy, amb xerrada i il·lustració. I el proper més d’octubre serem a CERVERA VILA DEL LLIBRE, amb llibre il·lustrat i llibre d’artista.

Impulsar el Fons d’Art, arribar a les escoles -amb visites i xerrades amb els artistes- i a les empreses -regal d’empresa, Fons d’Art corporatiu,...- són els reptes que volem consolidar.







0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic