Marco Rubiol: "Sí, la majoria de cançons que faig són d'amor. I què?"

Com es presentarà davant el públic de Calaf? Està avesat a ser l'home que estava a darrere l'escenari.

Jo sol. Bé, amb el Santi Méndez (amb qui va treballar a Terapia) tocant en dues o tres peces. Ah, i potser una col·laboració pendent de confirmar. Amb el Santi no vaig ser a temps que toqués al disc. I durant el concert tocaré piano en tres temes, i la guitarra, clar.

Està format com a percussionista. Com ha estat la migració cap a la guitarra?

La guitarra m'ha acompanyat sempre, per molt que hagi estudiat percussió clàssica i que aquests deu anys hagi estat el percussionista de grups com Ayvalà o Terapia. Sempre havia tingut present la imatge del cantautor, només que fins ara no havia tingut la maduresa de fer-ho. Ara he fet el pas i he tingut l'atreviment.

Quants 'bolos' porta amb aquest paper?

Segueix sent una cosa nova. N'he fet sis o set i cada 'bolo' ha estat un estadi diferent per mi. Cerco maneres de poder-me defensar sol a dalt l'escenari i bé, encara estic cercant el punt, però vaig trobant cosetes. És un descobriment de tu mateix que vas fent, recursos que tens i que no sospitaves. Coses importants. És més agraït i senzill del que sembla. Perquè el públic és allà per compartir.

Ser 'sideman' era més senzill...? Sí. Però volia saltar la barrera, ja et dic, i ara ho gaudeixo. Amb el públic intento ser molt proper i crear espais de comunicació. I intento que el silenci sigui important també, quasi tant com la música.

És el que feia Jesús Quintero amb les entrevistes, no?

(somriu) Sí. El silenci forma part de la música. No pots voler que mai hi hagi silenci. Has de buidar abans d'omplir.

Té un estil que comparen amb músics com Silvio Rodríguez. Està tot inventat?

No parlem de fer coses noves, sinó la música que em surt. És un afalac que em diguin que m'assemblo a segons quins músics. I sí, està tot inventat, però també cal reinventar. És inevitable que si escoltes un cert tipus de música, quan en facis hi hagi un influx.

Per què un 80% de cançons dels cantautors són d'amor? 

Si aquest és el percentatge, jo el sobrepasso. Segur. Parlo de l'amor i del temor a perdre'l, dues cares de la mateixa moneda. Tot passa per aquí. L'amor té moltes variants. Sempre parlo d'amor, sí. I què? Em buido i surt així.

Marco Rubio Lorente. I s'ha posat Rubiol?

Són casualitats. Marco Rubio és un senador americà i quan ho poses a internet surt moltíssimes vegades. Havia de diferenciar-me'n i vaig fer llistes de noms. Marco Rubiol era una de les solucions, està vinculat al meu correu electrònic de tota la vida i incorpora la primera lletra del cognom de la meva mare. Tot plegat, vaig pensar que també està bé tenir una mica d'essència de la meva mare. Inventar coses noves quedava més postís.

Com a membre d'Ayvalà, em pot dir d'on venia aquest nom?

Ho pregunteu a un dels últims que va entrar a la formació (riu). Però molt em temo que ve d'escurçar "Ahí va la hos...".