Maria Enrich: "He volgut escriure una novel·la transversal, per a totes les edats"

El llibre planteja la narració sobre el paper en dos espais temporals diferents, el present i els anys 60. És difícil per un autor plantejar una història a dos temps? Com s'ho ha fet?

Sí que té certes dificultats, sobretot perquè volia que les dues accions, l'actual i la dels anys 60, avancessin simultàniament sense aixafar-se, sense que una desvelés coses de l'altra. Com ho vaig fer? Doncs elaborant uns esquemes previs i llegint i retocant allò que no funcionava...

Ha triat reflectir l'exploració de dues nétes respecte el passat de la seva àvia. Salta una generació pel mig. Quina perspectiva emocional agafa el fet d'enfocar el passat dels avis i no dels pares? Buscava dibuixar l'època dels 60 o estava més interessada en com copsen els néts als avis?

Entre els avis i els nets sovint hi ha una relació molt entranyable, amb menys tensions que entre pares i fills. D'altra banda, els anys 60 són els anys de la meva infantesa, una època de la vida que tard o d'hora ens agrada recuperar. Ho he fet també en una altra novel·la, "Mitjons llargs": els anys 60 en una ciutat capital de comarca, com pot ser Igualada. Per als joves actuals, pot ser interessant conèixer com es vivia fa 50 anys. Algunes coses han canviat molt, d'altres no tant i n'hi ha que no han canviat gens

El títol és una metàfora temporal. La sorra s'escapa entre les mans. Els néts d'avui en dia també deixen escapar massa sovint la memòria dels avis i àvies?

Entre els joves i els avis crec que hi ha bona sintonia, els avis normalment tenen una mirada més tolerant, més permissiva de cara als nets. Potser el que falta és temps d'estar junts, de parlar, d'escoltar-se. Potser el que falta és més comunicació

Tenim un personatge que és empresari tèxtil. Aquí hi deu haver clau igualadina, no?

Evidentment. Jo vinc d'una família que havia estat fabricant de gènere de punt. No recordo converses concretes, però sí que m'ha quedat un record vague d'aquest món que es movia entre les dificultats econòmiques per tirar endavant i el glamour d'una moda que sempre venia de fora.

Bona part del seu bagatge és en el marc de la literatura juvenil. En aquest llibre hi ha joves, però el tema sembla almenys més aspre. A quin públic va dirigit?

La meva intenció ha estat escriure una novel·la de les anomenades crossover, una novel·la transversal, dirigida a tots els lectors. L'editorial l'ha editada dins una col·lecció juvenil, però la gent gran que l'ha llegida no s'hi sent pas lluny, sobretot perquè hi reconeixen una època que van viure

Darrerament estan de moda sèries o fins i tot llibres que fan de pont entre els joves i els adults. L'exponent més evident és 'Merlí'. No hi ha continguts que tot i que són els mateixos, els diferents públics els veuen d'una manera molt diferent? Les fronteres dels continguts juvenils es van desdibuixant?

Mentre hi hagi la indústria editorial organitzada en col·leccions per a lectors de diferents edats, és difícil que s'esborrin les fronteres dels continguts. Ara bé, quan un llibre se surt d'aquestes franges lectores, li reconec més mèrit. Algú va dedinir la literatura infantil i juvenil com aquella que també agrada als nens i joves.... És una definició fantàstica! Hi estic totalment d'acord!