Maria Farrés: "La recompensa no és pujar dalt de l’escenari, sinó estar amb els nens després"

Al 2011 vas entrar a cantar al grup Macedònia, com va anar tot plegat?

Vaig saber que convocaven les proves i volia descobrir què era un càsting. No hi vaig anar a guanyar, hi havia 400 noies que s’hi presentaven. La sorpresa va ser quan vaig passar la primera fase, em vaig posar molt nerviosa. I després, quan em van seleccionar.

Com és que vas decidir endinsar-te en aquest projecte?

Tenia 13 anys, estava al·lucinada amb el món del cant. Vaig decidir-me gràcies als meus pares, em van animar en veure que em motivava la idea i que era una gran oportunitat també per formar-me.

Havies cantat en algun grup o cor abans?

Sí, havia cantat a la Coral Infantil "Els Verdums" d'Igualada, m’encantava cantar! Però mai m’havia plantejat poder-me dedicar a la música i des que estic al grup ho veig diferent. Als 11 anys vaig començar a fer classes de cant individual per agafar més tècnica.

Ser una de les fruites de Macedònia no significa només cantar sinó també saber ballar bé i a vegades interpretar. Feu assajos de dansa o teatre?

Treballem en tres dimensions: cant, dansa i teatre. Per aquest últim disc hem comptat amb la coreògrafa Goretti Garcia. Pel que fa al teatre, tenim la sort que el creador i compositor del grup, el Dani Coma, és un gran professor de teatre.

Macedònia té una funció social i educativa. Creus que els nens i nenes que us escolten se senten identificats amb les cançons?

Des del principi Macedònia ha fet cançons per als nens de temàtiques que tant ells com nosaltres vivim. Ens esforcem perquè les nostres cançons no només parlin de les meravelles del món i sinó que   apropin la realitat, que sovint és molt dura, als nens.  

Com valores el teu pas pel grup Macedònia?

És créixer i descobrir. Vaig entrar molt petita i en aquell moment tot era de color de rosa, però més endavant vaig veure que hi havia un treball molt intens darrere. El que he après i els moments que he viscut dalt de l’escenari no sé si els hagués viscut mai. Aprens a comunicar-te i a adaptar-te, és essencial per treballar en grup.

I la relació amb la resta de noies?

Ens entenem molt bé, som un equip. Totes aquestes experiències tan especials no les pots viure amb ningú més.

Ara heu tret un nou disc, "El món és pels valents", de què parla?

Parla de la motivació, del coratge, de treballar i de la valentia en el sentit de tenir por i ser capaç de superar-la, això és ser valent de veritat.

Com compagines els assajos i els concerts amb els estudis?

Els assajos són els dissabtes, així que no em coincideix amb dies d’escola. Sóc una mica estressada i el problema és quan coincideixen dies que tenim actes de promoció o entrevistes i fent batxillerat, t’has de saltar classe. Tot és organitzar-se, i encara n’estic aprenent!

I amb la teva vida social?

Algun dia si els amics surten i tinc un concert l’endemà, haig d’anar a casa d’hora i a vegades m’agradaria que no fos així. L’endemà, però, veig que això em compensa molt perquè és el que a mi m’agrada. Però sí, suposa sacrificis tant socials com acadèmics.

Sou famoses les cantants de Macedònia?

Fa gràcia perquè molts nens et diuen "deus ser molt popular! "home, doncs no...sí que als amics els  fa gràcia però no és una cosa que em faci sentir més especial que els altres, ni molt menys!

Encara ets molt jove, a què et vols dedicar quan siguis gran?    

M'agradaria dedicar-me a la música. De fet, ho vull intentar, sé que és molt complicat i que no s’han de deixar els estudis. M’agradaria estudiar una carrera, per això m’estic traient el batxillerat, però en cap cas abandonar la música.

Vols que el cant tingui un paper destacat a la teva vida?

Sí, definitivament, sí. De moment ja n’ha tingut més del que em pensava. Fins i tot no només el cant, sinó la dansa o el teatre. Sóc conscient, però, que si es fa, s’ha de fer bé i m’agradaria treballar-ho.

La teva germana, la Sílvia, també canta, com ho viviu?

Ens uneix molt, a més, tenim moltes coses en comú. Les dues cantem en grups molt diferents. Ella és la primera que ve als meus concerts i jo sóc la primera que vaig als seus. A casa ho portem molt bé, els qui es deuen queixar són els veïns (riu).

Què és el que més t’agrada de pujar als escenaris?

Pujar a l’escenari és el fruit de tota la feina feta. M’encanta tot el procés però potser el que més m’agrada és el moment en què estic amb els nens. La recompensa no és estar dalt de l’escenari, sinó que després de cada concert baixem a parlar amb els nens. Ells ho viuen amb tu.

Alguna anècdota divertida?

Als concerts quan ens donen menjar i beure, el Dani, el crac de l’equip, sempre separa la fruita dels sucs perquè "les fruites no vegin com han acabat els seus companys espremuts". L’anècdota real però és que la broma es va anar allargant tant i tant que se’n ha fet una cançó que surt al nou disc.  

El grup Macedònia convoca càstings cada 5 anys, a la nova fornada de cantants us en queden dos, què faràs després?

És clar que vull continuar estudiant. M’agradaria estudiar alguna cosa relacionada amb la Publicitat i les Relacions Públiques tot i que no ho tinc clar del tot. El que sé segur és que vull continuar cantant. Vull formar-me musicalment i sobretot vocalment i vull provar coses noves.

Com et veus d’aquí 10 anys?

No en tinc ni idea...però faci el que faci em veig vinculada a la música.

Quins projectes de futur tens?

Tot i que encara queden dos anys per acabar el projecte de Macedònia, després m’agradaria fer un projecte individual. També hem parlat de seguir fent alguna cosa les cinc, però també és cert que després de cinc anys juntes potser és el moment de créixer i separar-nos.