TORNAR

Maria Queralt Martí: "Els alumnes joves ja entenen que sense el solfeig és difícil progressar en la música"

Entrevistem Maria Queralt Martí, directora de l’Escola Municipal de Música d’Igualada

cultura
Dimarts, 20 setembre 2016. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Poques coses produeix tant i tan bé Igualada i el seu entorn com músics. Un botó de mostra en són els estudiants de l'Escola de Música que han accedit enguany als estudis superiors a Barcelona, quatre, molts per una petita ciutat com Igualada. El planter és aquesta EMMI que des de fa un any, en substitució de Pepita Jorba, dirigeix Maria Queralt Martí. Ella porta un quart de segle vinculada amb el centre i viu la seva passió per la música dins i fora de la feina (és membre del Cor Ex Audio, per exemple). Parlem amb ella de com es presenta el curs 2016-2017 i del que ofereix l'EMMI a la ciutat.

Quants alumnes començaran aquest curs a l'EMMI? Quina variació representa?

Ens manquen dades definitives, però seran menys que el 2015. Encara estem fent altes, però no crec que arribem als 700. Potser uns 650 entre l'Escola i Conservatori. Hi ha un descens de l'alumnat petit que té a veure amb el descens de la natalitat. Una de les grans entrades que tenim és la franja de petits de 4 a 6 anys i comença a notar-se la baixada.

Per als profans, quines diferències hi ha entre els estudis que ofereix una Escola de Música i un Conservatori?

El Conservatori són estudis reglats, els sis cursos en què cal un examen d'ingrés. Tenen més aportació per part de la Generalitat -en aquest cas les ajudes han disminuït menys- i els alumnes tenen un currículum marcat. Serveix per si l'alumne vol anar a estudis superiors. Respecte l'Escola de Música, en aquesta el currículum és més lliure... també es pot accedir a estudis superiors, però hi ha més requisits per fer el pas.

Les aportacions de la Generalitat van baixant des del 2011, amb la gran retallada? L'Ajuntament ho ha suplert?

Sense l'Ajuntament ho hauríem passat molt més malament. La Generalitat havia arribat a donar 600 euros per alumne i va passar a pràcticament zero. Sí que l'any passat, pel que fa a l'Escola de Música, la Generalitat va fer una aportació pel projecte 'Sona escola'. Van tenir en compte el vessant social d'aquesta iniciativa i ens va suposar una entrada de diners que no comptàvem. Aquest any veurem si hi ha alguna entrada nova. 

En el cas del Conservatori, hi ha un descens d'aportació de la Generalitat?

Va caure molt el 2011, fa dos anys es manté estable, més o menys.

Les famílies han hagut de pagar més de quotes?

Fa dos anys hi va haver un increment, però l'Ajuntament ha estat receptiu. Ha congelat les quotes. Nosaltres hem intentat reduir despeses, amb menys personal, propostes alternatives amb classes de grup, el professorat s'ha rebaixat en un 5% el sou... Els estem agraïts, a l'Ajuntament i a tots per aquest esforç.

A Igualada hi ha més escoles, tot i que no són municipals. L'EMMI dóna cabuda a totes les persones que volen estudiar música a Igualada?

Les places són limitades i no podem ampliar professors. Hi ha llista d'espera i no podem augmentar tampoc hores de professorat. Aquestes escoles donen cabuda a nois i noies que nosaltres no podem acollir. Tenen també formats que  fan que alumnes que només volen fer instrument, una hora a la setmana, per exemple.

Per tant, haver d'estudiar el llenguatge musical, el solfeig, fa que molts infants o joves el vegin com una barrera i no s'engresquin?

Hi ha de tot, altres prescindirien del conjunt vocal i d'altres de l'instrument. És clar que la majoria s'atansen a l'escola perquè volen o cantar o tocar instrument. Però sense agilitat en el llenguatge musical no és senzill tocar. Per això, acaben venint alumnes que precisament volen aprendre això. A vegades moltes famílies no volen fer el conjunt vocal, però no veuen que sense fer-les, anirien més lents a nivell instrumental. En el fons, amb el solfeig, guanyes temps i és tot més àgil. Els altres centres són una aposta per fer l'instrument i està bé; amb els adolescents que entren, la nostra aposta és començar en grup i fer el llenguatge a la classe d'instrument. Tot i així, alumnes d'aquests demanen més. Alumnes de 12, 13 ó 14 anys que han començat amb l'instrument i entenen que necessiten dominar més el llenguatge musical. 

Per conèixer més bé el teu instrument, cal aprofundir més en el llenguatge musical i la part auditiva.

Hi ha altres escoles municipals de música a la comarca. Absorbeixen alumnes que anirien a Igualada.

Cadascú té el seu programa. Sí que tenen alumnes amb cert potencial que acaben venint a aquí, com també  Esparreguera o Santa Coloma de Queralt. A la vegada, alguns petits de quatre anys van a aquests escoles. Però com que ha baixat la natalitat, aquest any ja no és problema. Queden places.

Quines preferències tenen a l'hora de triar instrument?

La televisió fa molt. Hi ha tots aquests programes de gent que canta que han canviat la tendència.

'Operación Triunfo' marca un abans i un després?

Es va notar, oi tant. La gent ho veu i va venir molta gent a preguntar. Pels instruments que demanen tenim el programa 'Tastasons', una roda d'instruments, que fa que s'habituïn a diverses opcions. Ens està anant molt bé  el 'Tastasons', per a nens i pares. La televisió ensenya una cosa, per exemple, el grup de rock amb el guitarra i el bateria flipant... i això crea una demanda.

Duran i Lleida també surt tocant la bateria...

Sí, però això els infants ja no ho veuen. Amb la bateria hi ha el tema de coordinació, que no es gens fàcil. Guitarra, piano i bateria són els més demandats potser.

En quines proporcions?

Ho mirem d'ajustar a la demanda que hi ha dels infants i a les nostres necessitats. Si cada any obrim unes 50-60 places per instruments, unes sis són de guitarra, de piano una xifra similar, de violins vuit, per necessitats de tenir formacions estables. Els violins són la base de les orquestres. Algun any hi ha una demanda sobtada de saxo i has de valorar-ho amb el Consell Escolar i ajustar les nostres necessitats i possibilitats amb el que demanen els petits. Ho valorem també en funció dels alumnes que hem tingut a Música 1 abans que facin l'opció per un instrument.

Partim de la tendència que hem vist en les demandes dels petits, però també de com estan els conjunts instrumentals. Enguany vèiem que anem fluixos de clarinets i hem ofertat sis places. 

Quin instrument aconsellaria o li faria il·lusió que toqués un nen?

Qualsevol.

Si hagués de regalar un disc a un jove i només pogués triar entre aquests dos... seria de David Bisbal o Rocío Jurado?

Pensant en ells, el Bisbal. En el meu cas, feina per triar.

Un disc que mai regalaria.

Per una història personal, el del cantant dels Ronaldos.

És veritat que la gent que no escolta música o no en sap, quan se li demana un grup favorit diuen The Beatles?

Suposo. És el nom que s'ha escoltat més.

Una cançó per a un dia de pluja.

Una de Bruce Springsteen.

I per a un dia assolellat?

Una d'U2 potser.

Bach o Vivaldi?

Bach.

Maria del Mar Bonet o Isabel Pantoja?

Maria del Mar Bonet, aquesta és més fàcil (somriu).


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic