TORNAR

Neus Carles i Pau Ortínez: "L'accés a l'habitatge ha de ser un eix bàsic del proper mandat"

Entrevistem a Neus Carles i Pau Ortínez, membres de la candidatura de Poble Actiu a l’Ajuntament d’Igualada

politica
Dimecres, 13 febrer 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Pau Ortínez i Neus Carles són dues de les vuit persones que Poble Actiu ha donat a conèixer com a membres de la seva llista a les properes eleccions municipals. Ambdós han estat significats en diferents moviments socials de la ciutat i apareixeran per primer lloc a la llista hereva de la CUP a Igualada. En aquesta entrevista, parlen de les polítiques de promoció econòmica i urbanístiques, del futur dels equipaments culturals i de les possibles combinacions -o no- post-electorals.

Quina especificitat té que la CUP a Igualada hagi volgut buscar un front més ampli? Si bé a Manresa, per exemple, EUiA s'ha sumat a una llista comuna, a Igualada els Comuns en bloc semblen acostar-se a una altra candidatura. Poble Actiu serà més que la CUP?

Pau Ortínez: Primer de tot, si parlem d'especificitats igualadines, potser hauríem de preguntar-nos on és l'espai d'esquerra no independentista però rotundament compromès amb l'autodeterminació, com EUiA o com Podem, a Igualada. Aquí no ha acabat d'arrelar res més enllà del nucli tradicional d'ICV: primer sota el nom de Decidim, ara sota el nom de Comuns, però el pal de paller és el mateix: ICV. I aquesta formació ha triat, de manera majoritària però no unànime, presentar-se amb un PSC que s'ha passat el mandat recolzant el govern convergent. Nosaltres ens trobem molt més còmodes amb persones procedents de la nova esquerra (com Podem, Procés Constituent…) que eren a les places amb els indignats i l'1 d'octubre defensant urnes.

Neus Carles: Poble Actiu va més enllà de la CUP Igualada però no és una coalició de sigles. Hi ha molta gent que no està definida amb un partit en concret però que té coneixement i ganes de treballar per la ciutat i fer-la millor. Aquesta gent, conjuntament amb la gent que sí que se sent de la CUP o d'alguna altra organització, és la que se suma a Poble Actiu, i la que confiem que s'hi continuarà sumant. Moltes vegades es veuen llistes on no es valora la vàlua de la persona sinó la seva fidelitat a cert partit. Però nosaltres creiem que l'important és prioritzar la feina col·lectiva i les idees per fer una ciutat millor, i ens sembla que la manera més fàcil d'explicar-ho és anar sota un nom que realment prioritzi el treball municipal. Poble Actiu és un projecte seriós i amb un equip preparat per ser l'alternativa al govern de dretes de la ciutat.

Ara mateix es presentaran almenys tres candidatures a l'arc esquerre, Som-hi, ERC i Poble Actiu. Què us distingeix?

NC: No sé si valorar les candidatures en base a les promeses o les propostes és del tot encertat, ja que es diuen moltes coses en campanya que després… preferim valorar la feina feta els darrers quatre anys, i que a nosaltres se'ns avaluï, òbviament, pel que ha fet la CUP.

Dit això, creiem que la distinció del nostre espai respecte el PSC és força evident: no tenim res a veure en la qüestió nacional, ni en l'eix de defensa dels drets i llibertats, ni en l'aplicació del 155, ni de casos com el Pretòria, ni les pressions a alcaldes que volen municipalitzar l'aigua (com a Terrassa), ni de companys de partit com Teo Romero. Res. I com que el treball del PSC a nivell igualadí no ha estat gaire més que donar suport als pressupostos de CiU, està clar que, per ara, tampoc coincidim en model de ciutat. Veurem.

Amb ERC és diferent: com a partit, hi ha una ERC amb qui ens podem entendre per trobar punts d'acord, com el grup municipal del darrer mandat, i una altra ERC que es mostra molt propera a Convergència, quasi indistingible, amb qui no hi tenim massa a fer. En tot cas, creiem que la CUP ha ajudat a introduir molts debats, idees i posicionaments realment d'esquerres, i Poble Actiu és garantia de continuar el mateix camí: nosaltres podem dir de manera clara que cap vot a Poble Actiu servirà per fer alcalde a Castells.

En la presentació es va posar molt accent en els dèficits a nivell d'habitatge a Igualada. S'està convertint en un tema central de l'oposició. Quins plantejaments tenen?

PO: El preu dels lloguers en els darrers anys ha crescut considerablement. Malgrat l'augment de la demanda d'habitatges, en els darrers vuit anys l'Ajuntament no ha incrementat l'oferta d'habitatge públic de lloguer ni ha fet res per mobilitzar el parc d'habitatges en mans de grans tenidors, de bancs bàsicament, que hauria servit per ampliar l'oferta i reduir la pujada de preus del lloguer. Les nostres propostes són clares: dotar-nos d'habitatge públic de lloguer, mobilitzar els habitatges dels grans tenidors perquè els posin al mercat i fixar per llei que les grans promocions hagin de garantir un percentatge dedicat a lloguer social. També promourem l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, que és un model molt estès en països com Dinamarca, amb diverses iniciatives a Catalunya, i que facilita l'accés a l'habitatge tot impedint l'especulació urbanística. Nosaltres ho tenim clar, volem viure i treballar a Igualada, per això l'habitatge serà un dels grans temes de la campanya electoral i del mandat.

La promoció econòmica s'ha convertit des de fa anys en un tema estrella a les eleccions, que va acompanyat de temes urbanístics. A Igualada hi ha uns 2.500 aturats -s'ha millorat respecte els darrers anys- però hi ha una alta precarietat. Quines opcions hi ha de revertir o millorar aquesta situació?

NC: En primer lloc, cal no generar falses expectatives. No es poden anunciar alegrement mesures i projectes que crearan centenars de llocs de treball… i que finalment queden en res, que és el que acostuma a passar. Respecte a la creació d'ocupació, les polítiques actives impulsades des de l'Ajuntament s'han de focalitzar en els col·lectius més vulnerables, per exemple el de les dones entre 45 i 65 anys que estan a l'atur després d'haver treballat molts anys al sector tèxtil. Dins del mateix Departament de Dinamització Econòmica cal crear un servei de suport a les empreses d'economia social i solidària (ESS), que poden ser un bon vehicle per crear llocs de treball estables, ben arrelats i de qualitat.

PO: La promoció econòmica també s'ha de reorientar: s'han de revisar els criteris per a la concessió d'ajuts a empreses i a agrupacions d'empreses. En les dues darreres legislatures els ajuts s'han concentrat en els sectors tradicionals i no han tingut un retorn en termes de creació d'ocupació. Cal estendre el suport a d'altres sectors, cal invertir en béns públics, que són els que beneficien a tothom i no només a uns quants, i cal impulsar els sectors del futur, els que estan lligats a l'economia del coneixement (TIC, indústria 4.0, indústries creatives...).

Aquestes empreses es queixen que no tenen espais i que si creixen en nombre d'empleats hauran de marxar d'Igualada. L'Ajuntament ha de prendre mesures en aquest sentit (cessió d'espais de titularitat pública, canvis en el planejament urbanístic, etc.). Finalment, respecte a l'Oficina de Captació d'Inversions de la Mancomunitat, cal prioritzar l'atracció d'empreses generadores de llocs de treball (empreses més industrials que logístiques). Fins fa poc l'oficina no havia obtingut cap resultat. I creiem que els resultats anunciats fa poc, incerts en termes de calendari i de generació de llocs de treball directes, responen al desig d'ocupar hectàrees a qualsevol preu.

Es parla molt de fer una sisena escola pública? Seria viable? On hauria de ser? I això, no podria portar al tancament de concertades?

PO: Quan vam proposar la sisena escola pública ja vam dir que no necessàriament cal construir un nou edifici, sinó que es pot canviar la titularitat d'una de les nou escoles concertades com ja s'està fent en altres municipis catalans. Hi ha una demanda nombrosa de famílies que viuen al centre de la ciutat i es veuen obligades a elegir la concertada perquè no n'hi ha cap de pública prop del centre. I si es vol que sigui de nova construcció, hi ha ubicacions disponibles en espais del Rec o a la zona del mercat de la Masuca.

El manteniment o tancament de línies concertades no depèn de l'Ajuntament, i se n'obren o se'n tanquen en funció de la demanda i la legislació actual. Però les famílies d'Igualada necessiten una sisena escola pública al centre acompanyada, també, de la quarta llar d'infants. I nosaltres fem costat a aquesta necessitat. Com pot ser que Igualada, que té més del triple d'habitants que Montbui o Vilanova, tingui el mateix nombre de llars d'infants públiques? A banda d'això, també cal millorar aspectes de les escoles existents i augmentar el suport que els centres reben per part de l'Ajuntament, tant a primària, amb major inversió en equipaments i promoció, com a les necessitats diverses que tenen els centres de secundària.

Altres grups de l'oposició han criticat els impostos que paguen els vilatans. Quines línies proposen en matèria impositiva?

PO: Sobre aquest àmbit, des de Poble Actiu fem nostres els posicionaments ja treballats anteriorment per la CUP. Al 2016 es va fer un treball molt documentat i una proposta conjunta amb ERC i Decidim. Nosaltres apostem per una fiscalitat progressiva, és a dir, rebaixar els impostos a les rendes o patrimonis més baixos, i crear tipus especials en els rangs més alts, especialment en l'IBI, que és l'impost més important a nivell municipal i el què fa que les famílies igualadines paguin més impostos que altres ciutats similars. No pot ser que a dia d'avui només les famílies monoparentals o els majors de 65 anys puguin obtenir bonificacions en l'IBI, ja que hi ha moltes altres famílies a qui s'està fent pagar més del que tocaria.

Apostem per una fiscalitat progressiva per mitigar en la mesura del possible la creixent desigualtat social, i també creiem necessària la introducció de la tarifació social en determinats serveis municipals com les llars d'infants, així com mesures de caire ambiental del tot imprescindibles a dia d'avui, tant en residus com en clavegueram: no pot ser que es pagui el mateix reciclis o no reciclis.

Què fem amb el Rec? Cal un pla especial o un pla urbanístic immediatament?

NC: No podem fer només un pla especial pel Rec per dos motius: primer, perquè el que decidim pel Rec no serà aliè a la resta de la ciutat i, segon, perquè no podem seguir mantenint, per la resta de la ciutat, una planificació del 1986. La gent d'Igualada té dret a decidir com vol que sigui la ciutat els propers vint anys i posposar l'elaboració del POUM és un error que arrossegarem durant molt de temps.

Nosaltres entenem que el barri del Rec té molt potencial en tres sentits. Primer, la indústria adobera en actiu ha de continuar al barri, però l'hem de fer compatible amb d'altres usos. Segon, les antigues adoberies en desús s'han de transformar en habitatges, equipaments, comerços i serveis. Tercer, s'han d'engegar projectes al barri sense que perdi la seva identitat: recuperar tot el canal del Rec, obrir els patis interiors de les adoberies i peatonalitzar els carrers que connecten les zones d'aparcament amb el centre de la ciutat. El Rec és un tresor que Manresa i Vilafranca no deixarien perdre però que per la manca de valentia del govern igualadí no estem sabent aprofitar.

Hi ha una tendència a la creació de grans superfícies comercials a les afores d'Igualada (i sembla que de Vilanova). Quines accions tenen sobre la taula per protegir el petit comerç?

PO: El govern Castells ha promocionat l'arribada de noves grans superfícies mitjançant modificacions urbanístiques a mida per a empreses. I no han estat ni una ni dues, no: una gran pista lliure per a les grans cadenes de capital de fora amb fortes conseqüències que paga, com sempre, el petit comerç. La CUP va proposar una moratòria de noves grans superfícies fins que no tinguem un nou POUM, entenent que, a més, cal un debat seriós sobre el model comercial i també una planificació que no pot reduir-se a autoritzar totes les ubicacions i projectes que el capital privat presenta.

NC: Sabem que hi ha dinàmiques globals contra les que tenim poques eines, però les que sí que tenim les hem d'aprofitar i el comerciant ha de sentir clarament de quin costat està el seu Ajuntament, cosa que ara no passa. La proposta de restringir el trànsit en determinats carrers del centre de la ciutat, per exemple, o de pacificar-ne alguns altres, creiem que ajudaria també a aquest dinamisme comercial. Cal potenciar la Masuca, ara amb tantes parades buides i fer campanyes per promoure un canvi en els hàbits de consum dels igualadins potenciant el comerç local, els productes de proximitat,… el que cal, en general, és planificació i fermesa en la defensa dels interessos d'un sector econòmic tan important: no dir una cosa però després fer-ne una altra, com passa ara.

I els equipaments culturals? Han proposat un pla... però en què consistiria? Quins equipaments creuen que cal reforçar?

NC: El primer que cal és tenir una visió global de la cultura a la ciutat. El Teatre de l'Ateneu està sobresaturat però tenim espais infrautilitzats com l'auditori del Museu o l'Escorxador. Nosaltres creiem que, primer, cal omplir de cultura els edificis que ja tenim i invertir en la producció de cultura i fer-la accessible a tothom. No pot ser que tota la inversió de cultura acabi només amb la construcció de nous edificis i que després no hi hagi diners per programar.

Ara el govern diu que vol construir un auditori, però un auditori per a fer-hi què? Pràcticament tota la programació musical de la ciutat prové d'iniciatives privades. Què hi volen fer en aquest auditori? Com han de ser les noves infraestructures que es volen construir? Nosaltres creiem que el primer que hem de fer és invertir en els buits culturals que tenim: concerts de diferents estils musicals, xerrades, exposicions, espectacles de circ, dansa… Creiem en una cultura viva i diversa a tots els barris.

Abans de construir un edifici nou, potser faraònic, creiem que caldria fer una anàlisi acurada, elaborar una estratègia cultural de ciutat, establir un rumb que ens permeti saber què volem i què ens falta, per a poder decidir bé com ha de ser aquesta gran inversió. Perquè per fer segons què, potser podem adaptar acústicament i arquitectònica edificis municipals que estan en desús o poc utilitzats… Sense saber quins usos tindrà, fet a la babalà, no ho veiem.

 


14 Comentaris

J

Joel

Igualada

18 de febrer 2019.08:57h

Respondre

Tot el meu suport, Poble Actiu.
Vosaltres sou Política de Veritat.
I la feu amb nosaltres, el Poble.
L’assemblearisme és participatiu, la teva opinió és busca i la teva participació... Llegir més necessària,
Cal aprofitar aquesta porta que obren les CUP a les institucions.
Ciutadanes: Construïm juntes.

M

MARRASKI

IGD

14 de febrer 2019.18:17h

Respondre

Res de res.
Tot això nomès fa que dividir a uns i crèixer els altres (Castells).
L’autèntica alternativa es diu Enric

A

Aura

Igualada

14 de febrer 2019.09:09h

Respondre

Doncs jo tinc molt clar qui ha fet feina i qui no des de les últimes eleccions, i votaré pensant en això. Ja podeu comptar amb el meu vot, i amb el d’altres coneguts que no us van votar, perquè... Llegir més heu estat crítics i treballadors, i trobo que ara heu guanyat també en serietat i maduresa. Farta del castells, i dels qui sembla que no sapiguen fer res més que imitar.lo. Necessitem una esquerra de debò com vosaltres!

J

Joan Martinez

Igualada

13 de febrer 2019.23:01h

Respondre

Heu estat treballant fort a l’oposició aquests quatre anys i sinó fos per vosaltres no haguessim sabut que 27 famílies no tenien beca menjador i que gastavem milers d’euros en una aplicació... Llegir més Tickdi que no fa servir ningú.

A Castells no li fa cap por ni Cuadras (más de lo mismo pero versión PSOE) ni Esquerra, sinó la valentia i la feina feta per la CUP. Força i coratge companys! Teniu el meu vot!

j

josep maria

igualada

13 de febrer 2019.22:35h

Respondre

a mi em cau molt bé la CUP, però encara recordo la tupinada de l’anna gabriel a la votació de sabadell on van empatar amb més de 4000 vots emesos i la seva fugida a suissa a veure si... Llegir més l’enxufaven com a professora universitària de dret després de fer un màster d’1 any de duració aquí a la UB.

resumint, prediqueu amb l’exemple que NO ho feu... molta democràcia i molt multireferèndum per acabar adulterant una votació, on encara no sabem que van fer els regidors de l’ajuntament d’igualada, i molt criticar el nepotisme i a la que pinten maldades la lideressa s’intenta enxufar...

perdoneu però sou massa sectaris, ara mateix el més revolucionari a catalunya és votar pdcat o ex-ciu, molta burgesia però són els que els tenen més ben ficats !!!!

P

Pere

14 de febrer 2019.10:03h

Primer ens ignoren, després ens insulten i després guanyem!

Teniu el meu vot Poble Actiu!

j

joan

igd

14 de febrer 2019.16:59h

company ara estem parlant d’IGD no de Cat

M

Moha Vidal

14 de febrer 2019.20:00h

Si la CUP decideix assembleàriament és una cosa interna seva. Preocupat de com decideixen els que tu votes i amb quines possibles influències ho fan.
Informís bé, l’Anna Gabriel era... Llegir més professora a la Universitat abans d’entrar al Parlament. Per mèrits propis.

I res, feminitzar la política també és fer la coses per coherència i no per ”tenir-los més ben ficats”

L

Lídia

Igualada

13 de febrer 2019.14:05h

Respondre

Aquells que han anat a l’escola concertada tota la vida i que no han trepitjat cap dels barris amb dificultats de la ciutat, donant lliçons morals de com ser d’esquerres,... tela, tela, quina... Llegir més cup més burgesa té Igualada,.....-

D

David

Igualada

13 de febrer 2019.16:56h

Lídia, yo me haría mirar lo tuyo... Mira a los candidatos y luego habla...en fin ..

A

Antoni

Igualada

13 de febrer 2019.09:49h

Respondre

Una CUP que es dedica mes estona a criticar altres forces d’esquerres com PSC i ERC, es una CUP que ja li esta be la majoria absoluta de CiU. Que trist, Igualada mereix una altra CUP

I

Irene

Igualada

13 de febrer 2019.16:57h

Oh! Quin gran argument! Meravellós!

R

Roser Vilanova

13 de febrer 2019.22:45h

El PSOE d‘esquerres?

A

Aura

Igualada

14 de febrer 2019.09:05h

Sí, trobo que estàs molt ben informat. El que s’ha de sentir, que a la CUP ja li està bé la majoria del CAstells, quan són els únics que li han fet oposició. Al PSC sí que li està bé sí,... Llegir més que han estat donant suport a CIU amb els pressupostos i sense fotre brot tots aquests últims anys. Ai Antoni, o no saps del que parles o ho fas de mala fe.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic