TORNAR
PUBLICITAT

Parlem amb la Clara i la Marta Lladó Díaz

Les dues germanes són pilots de globus

societat
Divendres, 7 juliol 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

És molt probable que,  a molts de vosaltres, el seu cognom no us deixi indiferent, ja que el seu pare és un dels grans noms del món dels globus aerostàtics: Carles Lladó. S’ha  dedicat amb cor i ànima a aquest món, que s’ha inserit en la seva manera de viure, fins i tot va fer  que pogués conèixer la seva parella -també pilot-, i amb qui més endavant va formar una família, amb la qual compartir la seva experiència. Conversant amb les seves dues filles, la Clara i la Marta, que actualment tenen vint-i-tres i vint-i-un anys, hem conegut com ha estat i és el seu  recorregut dins d’aquest món. Des d’opinions fins a anècdotes.

ESTEFANIA CHÁVEZ

L’entrevista l’hem iniciat amb una pregunta directa, però que elles han respost tranquil·lament i sense cap problema. Es tracta, ni més ni menys,  de saber com ha estat la influència familiar, tant parlant sobre la seva motivació o inspiració, com pel respecte al que comporta portar el seu cognom.

La més gran, ha pres la batuta i ha confirmat amb seguretat que el principal motiu pel qual estan i participen  dins d’aquest esport és  la seva família en general, ja que també la seva mare, els seus tiets i cosines en formen part i, per tant, majoritàriament, tot ha sigut gràcies al seu entorn, on han crescut envoltades de pilots i globus. Tant la Marta com la Clara, remarquen que si no hagués estat d’aquesta forma, no estarien ara aquí i no s’haurien endinsat dins d’aquest món. Ja que tenint en compte tot el que comporta (costos econòmics, horaris sacrificadors, etc.) pot arribar a ser complicat.

D’altra banda, responent a la pregunta de si s’han sentit mai intimidades pel que fa al seu cognom, assenyalen  que depèn molt del lloc ja que clar, internacionalment, costa molt més reconèixer-lo, ja sigui perquè no és d’ús freqüent o, simplement perquè no el recorden. La Clara, ens ho assegura compartint la seva experiència al Festival de Globus d’Alburquerque on va veure que el cognom Lladó no és tan fort, però sí que coneixen l’Ultramàgic, ja que és una de les empreses més grans del món, que està present a tot arreu.

Continuant amb la conversa, totes dues germanes expliquen  que no els faria res, en un futur, quan ja hagin decidit formar la seva pròpia família, ensenyar a les següents generacions aquesta afició o ofici, ja que pensen que és una excel·lent manera de poder continuar gaudint d’una part de la seva vida que des de petites ha estat present. Apunten que no s’hi estan dedicant tan a fons com els seus pares perquè han decidit estudiar altres carreres i ens expliquen que, d’ençà que van néixer, van poder gaudir de viatges familiars, on marxaven tots a fer competicions i festivals relacionats amb els globus i, per tant, vivien moments únics que per als altres podien arribar a ser poc comuns.

A més a més, ens hem interessat per la predominança pel que fa a la quantitat d’homes en aquest món, ja que, clarament, és molt més notòria que la de dones. Ja sigui en els rànquings, com de forma general. A part, la mitjana d’edat se situa en uns cinquanta anys i la joventut hi és escassa”, ens expliquen les germanes, afegint, que no hi ha cap problema pel que fa a la seva acceptació com a dones, sinó que al contrari, ja que es tracta d’un esport que es pot considerar accessible, per part dels dos gèneres, ja que no es requereix força, sinó que simplement hi predomina la capacitat i l’agilitat a l’hora de pensar com actuar en cada moment i en totes les situacions que puguin sorgir, sempre actuant amb sang freda i mai no deixant-se portar per les emocions o el pànic al desconegut.

Aquestes paraules donen la mà a la següent pregunta sobre si creuen que, avui dia, ha incrementat la presència femenina en el món dels globus; elles entre rialles assenyalen que no, que les que han conegut al llarg d’aquest temps les poden comptar amb els dits de les mans.

Un altre punt molt curiós són els moments crucials que hagin pogut viure quan volen. Elles, abans de compartir-ne cap, han volgut remarcar que abans d’enlairar-se, sempre és molt important tenir-ho tot controlat. Així doncs, per aquest motiu, pensen que el millor és estar segur que hi ha les condicions òptimes per al vol. D’aquesta manera, la Clara, ens explica una de les seves anècdotes, viscuda  quan  havia d’obtenir el carnet per pilotar globus,  com si fos el de la motocicleta o el de cotxe; així doncs, també va haver de fer una part teòrica i una pràctica. Ella -com la seva germana- havien après moltes coses al costat del seu pare, especialment pel que fa a la pràctica. Més endavant, quan ja tocava fer les últimes sortides, anomenades “soltes”, va patir un contratemps. Ens explica que va ser a Igualada, quan va tenir un ensurt amb una bombona de gas que va començar a treure gas, una situació en què no s’havia trobat mai. Afortunadament, afegeix, el seu pare estava a baix, dins l’equip que l’estava ajudant, i li va recordar que havia de tenir sang freda. La Marta, la seva germana, afegeix que com que sempre havien pilotat amb el seu pare, sempre han comptat amb la seva ajuda, experiència, suport, seguretat i responsabilitat..

A l’hora de parlar del títol, assenyalen que el que vam trobar una mica més difícil, però alhora enriquidor, ja que van aprendre més a fons sobre aquest món, especialment amb la part teòrica. Però en canvi, amb la part pràctica, va ser més directe, ja que des de ben petites, com hem explicat abans, el seu pare ja les animava a pilotar o els explicava què fer en cada situació que s’hagués pogut presentar. Hem demanat a les dues germanes si poden donar algun consell per a totes aquelles persones interessades a iniciar-se en el món dels globus. La Clara ens explica que la millor forma seria interesssar-se pels rescats, és a dir, fer el seguiment del globus en cotxe, fins que aquest aterrés i l’altre el recollís. De tal manera que de mica en mica es pot anar entrant en aquest món i veure com funciona tot. La Marta  suggereix que potser seria ideal crear portals  on es poguessin oferir aquests serveis. Cal remarcar, per tant, una frase, que destaca la Clara: “el pilot sense equip no va enlloc”.

 

Un segon consell, molt important, que ens revelen per a les persones ja iniciades és el de rumiar bé abans d’enlairar-se; comprovar si tots els factors i totes les condicions són bones i, així gaudir del vol. El seu pare, en Carles, sempre els va ressaltar: “Millor estar a terra i voler estar a l’aire, que estar a l’aire i voler estar a terra”. Per tant, és molt més favorable prendre decisions a consciència a terra que no pas jugar-se-la quan estiguem al cel, remarquen les dues germanes.

A l’hora de parlar sobre el seu dia a dia, ens expliquen que la seva vida és molt normal, estudien, treballen, surten amb els amics, etc. La Clara i la Marta no competeixen habitualment, fet que requeriria més dedicació. Actualment, per a les dues germanes volar en globus és una afició a la qual poden dedicar una part del seu temps lliure. A més a més, assenyalen que  el que més els agrada -pel que fa al seu hobbie-, és poder veure gaudir als seus amics o coneguts o, fins i tot desconeguts, com s’omplen amb una experiència que per a elles la consideren normal, però que per als altres pot arribar a ser molt especial.

Sobre el fet de volar juntes, expliquen que ara ja no ho poden fer tant, que ho han de fer per torns. Properament assistiran a un festival a França, on s’enlairaran juntes, però també per separat. Serà la seva primera oportunitat de participar amb més de quatre-cents globus,  havent de complementar-se, per tal de controlar-ho tot. De vegades, quan han volat plegades, assenyalen que han hagut de debatre la millor decisió, ja que ningú pensa igual i pot haver-hi més d’una solució en cada situació.

Preguntant sobre els millors paisatges que han pogut recopilar dins de la seva memòria al llarg de tots aquests anys que porten volant d’ençà que eren petites, la Marta destaca covençuda el de Tanzània, el record d’haver vist des dels núvols un safari, una imatge que mai oblidarà; com la del festival d’Alburquerque, on va contemplar per primera vegada tants globus junts.” La Clara, en aquest sentit, assenyala que cada lloc té el seu encant.

Per finalitzar l’entrevista no ens hem resistit a preguntar sobre la participació al Festival d’Alburquerque, el més important del món. La Clara ho va viure treballant per a l’empresa organitzadora del festival, que li va permetre gaudir d’una experiència molt positiva, plena de vida, vivint  la seva afició des d’un altre punt de vista, diferent del que estava acostumada; i  la Marta, que va gaudir de l’espectacle, participant-hi amb el seu pare.

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic