Pau Badia: "La meva posició privilegiada em deixa mirar, observar i dibuixar, així com conèixer i instruir-me"

Ets un arquitecte que dibuixa o un dibuixant que també fa plànols? 

Vaig començar a estudiar arquitectura perquè m'agradava dibuixar, sense saber exactament en què consistia l'ofici, i se'm va obrir tot un món que relacionava aspectes tècnics, socials, artístics, que després he pogut aplicar a gairebé totes les activitats que he fet. El meu dibuix no existiria sense la meva formació d'arquitecte. Els processos de l'arquitectura solen ser lents, costosos i una mica feixucs, i en un moment donat vaig apartar-me'n per provar amb el dibuix, però amb la mateixa actitud. El fet de fer un dibuix diari ve de la necessitat d'adquirir un ritme i una disciplina, al començament, ets el teu propi client.

La facilitat per publicar a internet és immensa, i és immediat, així com la difusió i interacció amb el públic és fàcil i lleugera

Aquest dissabte presentes el teu llibre al Mercat de Lletres. També has exposat en diversos espais. Internet, però -a través del teu blog i les xarxes- continua sent el millor canal per transmetre la teva obra? Per què?

La facilitat per publicar a internet és immensa, i és immediat, així com la difusió i interacció amb el públic és fàcil i lleugera, i aquest punt fresc que tenen els meus dibuixos passant ràpid entre milers d'imatges i d'informació barrejada m'ha anat molt bé. I la gent té accés a la meva obra gratuïtament.

També treballes "digitalment"? Fas els teus dibuixos amb llapis digital?

El fet de dibuixar digitalment defineix molt el tipus de dibuix, se sacrifiquen molts aspectes respecte a tècniques tradicionals, però alhora m'aporta unes capacitats de modificació i d'evolució que m'és molt còmode, i penso que d'una manera senzilla he trobat una manera de representar les idees que em satisfà.

Quins són els teus referents?

No sóc un gran consumidor de còmics ni il·lustració, pico una mica de tot arreu. En el moment que et poses a dibuixar descobreixes que hi ha molta gent que fa el mateix que tu i treballa amb el mateix tipus de referents i recursos. Com que m'incloc en la tradició de la vinyeta al final acabes mirant i aprenent de molts grans dibuixants. La meva àvia, el Cavall Fort, alguns mestres de l'Escola d'arquitectura i dibuixants d'abans i d'ara formarien el meu bagatge pel que fa al dibuix. L'altra branca és l'humor i els jocs de paraules, els acudits i la ironia, que és el material amb què basteixo els dibuixos.

Dibuixo el que m'envolta, el que veig. El que em diverteix i el que em preocupa.

Retrates, d'una manera àcida, alguns aspectes de l'actualitat, social, política, etc. Per què? 

Dibuixo el que m'envolta, el que veig. El que em diverteix i el que em preocupa. No sé fer-ho d'una altra manera. Aquest nostre món és complex i contradictori, té coses boniques i agradables i d'altres injustes, dures i cruels, representar aquestes últimes amb una voluntat d'ajudar a repensar la nostra societat penso que és una modesta aportació que puc fer.

La nostra societat és prou crítica?

Ser crític és esgotador i té un cost, cadascú és crític en la mesura en què s'ho pot permetre. La meva posició privilegiada em deixa mirar, observar i dibuixar, així com conèixer i instruir-me.

Tal com està el pati, actualment, no et deuen faltar idees....

Sempre hi ha temes, des del pla personal fins a escala mundial, cada moment té els seus punts candents, però intento tocar temes diversos, en part per protegir-me i no encasellar-me i en part perquè és més ric i divertit.

Alguns dibuixos et surten més de les entranyes que del cap?

No ho tinc clar, potser parlaria més del cap i la mà. El gest, el fet de dibuixar, et condiciona el pensament, tot i que la idea correspon al terreny més racional. Em sembla que les meves entranyes es dediquen a aspectes de la meva vida que no són el dibuix...

Molts dels teus dibuixos són oberts a la interpretació, poden tenir moltes lectures, oi?

Si, això ho he descobert amb el temps, amb els comentaris que la gent fa dels dibuixos. Que passi això em sembla meravellós, i em fa veure la gran quantitat de punts de vista que hi ha, així com maneres d'entendre l'humor. M'interessa molt el que rebo quan algú llegeix un dibuix que he fet i en fa una interpretació que jo no hagués pogut imaginar. Se n'aprèn molt.

Els problemes i virtuts de la civilització (ehem) es troben al carrer. És l'espai de trobada i de confrontació, i s'hi donen situacions que m'indignen, però també moltes, la majoria, que em fascinen i em commouen.

El carrer, l'espai públic, és un dels teus escenaris preferits. Per què? Què t'indigna del que veus pel carrer?

El carrer, l'espai públic, és el taulell de joc on es troben tots els agents de la societat. L'espai íntim i privat és molt més fàcil de gestionar, i alhora, socialment és menys ric. Els problemes i virtuts de la civilització (ehem) es troben al carrer. És l'espai de trobada i de confrontació, i s'hi donen situacions que m'indignen, però també moltes, la majoria, que em fascinen i em commouen. Em costa concebre com funcionem en una ciutat, i dibuixar-ho m'ajuda.

Una imatge val més que mil paraules?

Es pot dibuixar, aquesta pregunta? Són amors diferents... jo personalment, m'estimo més les paraules que les imatges, prova d'això és que parlo més que no dibuixo.