Pere Camps: “A la Festa Major d’Igualada hi ha un espai per a tothom”

Tinc uns amics de fora d’Igualada i els vull convidar a la Festa Major. Què els hi he de dir?

Que viuran una manifestació al màxim de lúdica, del que representa la ciutat i la seva història. Començant per les tradicions i acabant pels actes lúdics. Tota la representació cultural, tradicional, artística, que hi ha a la ciutat es reflexteix en aquests vuits dies, de dilluns a dilluns.

Aquests amics són una família, amb diferents edats i gustos...

A la Festa Major d’Igualada hi ha un espai per a tothom. Procurem que hi hagi esdeveniments esportius, presentacions de llibres, activitats per a la canalla, activitats per a la gent gran... Podran escoltar la Mayte Martín cantant boleros amb una barreja de blues jazzístic inspirat en el flamenc...  fins a les cobles de sardanes i les bandes o el rock.

També els explicaré que la d’Igualada és una festa major en què les entitats són un actor destacat.

Sí, la base són les entitats. Un exemple és la Coll@nada, que sempre té un espai per a la gent jove, per a la canalla i adolescents, amb activitats. Aquest any han creat un espai, el Territori Festiu, que penso que estarà molt bé, on donaran tot el que tenen.

Parlant de joves... Fa uns anys el jovent marxava de la ciutat per Festa Major...

Jo he viscut sempre a Igualada però no he sigut una persona molt activa en totes les activitats que hi ha hagut a la ciutat. Tot i que coneixia la Festa Major, des de fa dos anys puc dir que visc la seva intensitat i la puc comparar amb com era fa uns anys. Hi ha una frase que fa dos anys ja en vaig fer un titular, diu que “abans la festa major era una excusa per marxar, ara és un motiu per ser-hi”.

Aquest paper que comentava de les entitats en l’organització de la Festa major, és un reflex de l’important dinamisme associatiu que hi ha al llarg de l’any a Igualada?

Quan vas a fora i dius que Igualada és una ciutat que té una coral de 141 anys, els traginers amb 196, o aquests Reis nostres... Quan  parles dels Reis se’ls queda la boca oberta... Això no té a veure amb la Festa Major però sí amb Igualada, amb el que representen les entitats, el que representa el teixit associatiu. Un altre exemple són els Moixiganguers, que tenen poc més de vint anys però la història moixiganguera va més enllà, al segle XIX ja hi havia dues colles. En aquests anys sempre hi ha hagut plaça castellera. I ara, la colla moixiganguera, fa goig veure-la. També hi ha la FESTHI, que he d’esmentar i treure’m el barret, perquè han recuperat moltes tradicions, és una riquesa per a la ciutat.

La FESTHI ha fet una gran tasca per la recuperació d’uns balls tradicionals i, defensant el model de festa patrimonial, vol anar més enllà, amb una festa centrada en la festivitat de Sant Bartomeu. Com es casa el model de festa major que hi ha hagut en les darreres dècades amb el model de la FESTHI?

El model actual i el model que vol la FESTHI es casen, primer de tot, amb respecte. Després, les evolucions les fa el temps i la societat. Les fa el poble. Igualada té prou personalitat per no emmirallar-se o no voler imitar, competir o comparar-se  amb ciutats més tradicionals, com poden ser Solsona, Reus, Vilafranca, Vilanova... S’ha de valorar el treball de la FESTHI, perquè les coses, si no es lluiten, es perden. Penso que pot casar molt bé i es pot combinar molt bé amb l’actual Festa Major que tenim.  Una cosa no fa malbé l’altra.

La FESTHI vol que Sant Bartomeu sigui festiu...

Jo entenc que hi hagi gent que vulgui que Sant Bartomeu sigui festa, perquè és una tradició que es fa en molts pobles. D’altra banda, fins i tot el Vaticà parla de fer fixes unes dates per Setmana Santa i molts llocs de tota Europa, totes les festes entre setmana passen a dilluns.  És molt més còmode. La festa Major d’Igualada va de dilluns a dilluns, amb Sant Bartomeu pel mig, quan caigui. Es demana que sigui festiu, però fa uns quaranta anys que no ho és i la gent ja hi està molt acostumada i és molt còmode saber que hi ha tres dies de festa, de dissabte a dilluns. És poca gent que ho reivindica. És més una voluntat d’un col·lectiu  reduït.

A part, seria un problema per a segons quines entitats i segons quins esdeveniments fer-ho per Sant Bartomeu. Si fos festa i caigués entre setmana, seria dedicat al sant i prou. I jo diria que a Sant Bartomeu tant li fa si es festa o no...

La FESTHI i alguns partits de l’oposició demanen més debat sobre aquest tema. Li retreuen, també, que fa uns mesos va obrir les portes a un possible referèndum.

Jo ho vaig posar en condicional, que a la llarga potser sí que  s’hauria de fer un referèndum si és que hi hagués aquesta polèmica. De moment, estem molt bé com estem.

La FESTHI també reclama que hi ha un greuge econòmic entre el que perceben les colles que integren la federació respecte altres similars.

Això afecta principalment al Ball de Sant Miquel i diables d’Igualada. I prou. En proporció, la FESTHI amb 19 sortides, rep quelcom més que altres entitats. Ja ens hem posat d’acord amb els responsables del Ball de Sant Miquel per revisar-ho.

Com viu la Festa Major el regidor de Promoció Cultural?

Amb molta intensitat. Però l’endemà de la festa, quan s’acaba, ja comencem a planejar la propera. La visc molt bé perquè som un equip, un equip molt bo. Un equip que fa molts anys que treballa. Començant per l’Ada, el Jep, que ho dirigeix, el Joan Sala, amb les seves exposicions i la seva meticulositat, el Rossell, un expert en teatre, el David Martinez, un gran historiador, que prepara les visites guiades d’una manera molt intensa, i l’Eva, que sense fer soroll és la que ho endreça tot. Som molt afortunats de ser l’equip que som.

I com viu l’endemà de la festa?

És el dia més feliç del món si veus que tothom ha gaudit i que no ha passat cap disbarat. La Festa Major s’ha de gaudir cada dia i des del primer moment. Hi ha activitats concretes per cada dia, que es van accelerant. El dilluns és un escalfament... dimarts, dimecres i dijous es va accelerant fins el  el cap de setmana quan arriba l’apoteosi, i dilluns ja torna a ser més tranquil però amb moltes propostes. L’endemà és un dia molt feliç si fas balanç i veus que la gent ha viscut la festa, l’ha compartit, ha vingut gent de fora que l’ha fet seva... i encara que hi ha ressaca és una ressaca molt relaxada si veus que ha anat tot bé, amb civisme.

Què destacaria de la Festa Major d’enguany?

Començarem amb un plat fort: un homenatge a la història de la imatgeria a Igualada, des del segle XIV fins al XXI, a través del llibre que ha fet el Daniel Vilarrubias. Un llibre de culte. Després, personalment em fa molta il·lusió, amb l’excusa del cinema nou que estem gaudint després de tres anys sense cinema,  l’exposició sobre els cinemes que hi va haver a Igualada als anys 50-60: el del Centro Católico, el Catequístic, el Rex, l’Astoria, el Mundial, etc. Va ser una cosa excepcional! Amb aquesta excusa també farem un homenatge a una igualadina, filla d’uns republicans il·lustres que van ser professors de l’escola de l’Ateneu i que van haver d’exiliar-se el 1940 per les seves idees a un camp de concentració. Ella va néixer el 21 de setembre del 1936, quatre anys abans, i es diu Teresa Gimpera, que serà la protagonista de l’acte institucional. La Teresa Gimpera és una icona, va ser una musa inspiradora de la Barcelona dels 60, del cinema, del Bocaccio, dels moviments intel·lectuals contra el règim. Una persona intel·ligent, va ser model, actriu, amb més de 100 pel·lícules, i ha muntat empreses de models. Ha fet moltes més coses de les que ens pensem.Una persona molt agradable i molt interessant. També veurem els Gegants de la Ciutat, la víbria i el drac restaurats. També s’ha restaurat els gegants de Sant Ignasi, que estan esplendorosos. També destacaria la Mayte Martin, una dona que parla amb l’ànima, se li trenca la gola de l’emoció, arriba on vol amb sentiments. El concert del menorquí Cris Juanico, un clàssic dels Ja t’ho diré. El pregó acostuma a ser una sorpresa i aquest any es dedicarà al Consell de la infància d’Igualada. També tindrem dos nous espais: el Pati Vila, amb el Territori Festiu, i el nou Parc Central, amb la projecció de la pel·lícula “Canta” per a un públic familiar i el piromusical, que guanyarà en espai i volum.

Què diria, finalment, als igualadins?

Que siguin capaços de donar el millor de si, que gaudeixin de la festa. I que convidin gent de fora. Hi ha un espai per a tothom, per les tradicions, per l’Església, per l’esport, per Sant Bartomeu, i pels Moixiganguers, i per la gent més gran, i per la gent menuda. Serà una festa major digna de nosaltres. Cada any volem que sigui la millor i la millor de l’any.. És la concentracio de tota la festivitat lúdica que te igualada i de la seva riquesa cultural i associativa.