Priors del Sant Crist: "El miracle del Sant Crist ha marcat la història d'Igualada"

Quines són les funcions dels priors del Sant Crist?

La figura dels priors del Sant Crist es remunta als inicis del fet de la suor de sang. La seva tasca principal avui en dia és la organització de la festa del Sant Crist. La seva missió és programar, animar, coordinar i revisar tots els actes referents al culte d'aquesta festa que es celebra de forma anyal. Des dels Misereres dels divendres de Quaresma, passant pel divendres Sant amb el Viacrucis a l'església del Roser i fins a la pròpia festa: Dilluns de Pasqua la celebració de les Vespres Solemnes. El Dimarts de Pasqua i acte central de la festa amb la celebració de la missa d'Ofici, habitualment presidida per Monsenyor Romà Casanova, Bisbe de Vic. I a la tarda la organització de la tradicional processó del Sant Crist pels carrers més cèntrics d'Igualada.

Finalment s'acaben els actes del dia amb l'adoració de la imatge i missa vespertina. Durant la setmana posterior a la Pasqua es conclouen els actes de les festes amb el retorn de la imatge del Sant Crist a la Capella del Santissim. També s'organitza des de fa uns anys la vetlla de pregària a l'església del Roser, escaient-se en la commemoració del prodigi de la suor de sang i aigua del Sant Crist el dia 20 d'abril.

Quants anys s'és prior? com arriba l'oferiment?

En els nostres estatuts la col·laboració d'un prior està definit en un període mínim de cinc anys, considerant-ne la possibilitat de renovació d'aquest període. L'òrgan està format per un membre de dret, el prior eclesiàstic, rector de la parròquia de Santa Maria, i pels membres elegits. La conveniència i criteri d'aquesta elecció, és decisió dels membres que ja en formen part els quals poden demanar el parer dels Consells de pastoral de les parròquies de la ciutat. Aquestes persones han de ser representatives de tota la comunitat cristiana catòlica d'Igualada.

Com valoren el seguiment dels igualadins i igualadines a aquesta festa?

Actualment podem dir amb satisfacció que tots els actes devocionals al Sant Crist, des dels Misereres fins a la festa del Dimarts de Pasqua són molt participats i es poden celebrar amb molta dignitat. I el Sant Crist no només és la festa, sinó les visites diàries que rep la Imatge a Santa Maria, en la intimitat del creient, o els qui en porten una medalla al pit o altres formes de pietat personal. I que això s'hagi mantingut així fins als nostres dies, en ple segle XXI en que la societat ha experimentat una gran secularització i com tantes pràctiques del passat han desaparegut, és com un miracle que diu molt de la solidesa i arrelament de la devoció del Sant Crist entre els igualadins i igualadines. Tanmateix, tot i que la flama es manté viva, tenim el repte de mantenir-la encesa de cara al futur i a les noves generacions i segurament la manera com se celebri s'haurà d'anar adaptant a les circumstàncies de cada moment. Però no tenim por del futur: tenim un gran "producte", el Sant Crist és una història d'amor 100% igualadina i és una icona i tret identitari insubstituible de la nostra ciutat.

El Sant Crist cau en el dimarts posterior a Setmana Santa i significa tres dies ininterromputs festius a Igualada. L'any que ve, coincideix amb Sant Jordi. Algun dia es podria canviar la data?

Igualada ha celebrat tradicionalment, amb alguna petita excepció i fa segles, la festa del Sant Crist, el Dimarts de Pasqua. No veiem una demanda social per canviar de data: creiem que aquest dia festiu està molt arrelat entre els igualadins, tant els que participen de la festa del Sant Crist com els que no i pels que és un dia festiu més. Estudiarem la manera, amb diàleg, de que les dues celebracions, el Sant Crist i Sant Jordi, puguin ser compatibles. Creiem que no són pas excloents.

Quines relacions hi ha amb altres festes d'aquesta època i processons com Fàtima o la pierenca del Sant Crist, que porta el mateix nom?

Amb la Confraria de Fàtima són molt positives. Ja fa molts anys que els Priors acompanyem amb la Bandera del Sant Crist la Processó de Divendres Sant a Fàtima. I viceversa: una representació de la Confraria participa a la processó del Sant Crist. Amb Piera per ara no és així, tot i que el rector sol ser convidat a la festa del Sant Crist, però entre nosaltres recentment hem parlat que podríem establir relacions amb altres llocs de Catalunya on hi ha devoció a un Sant Crist: Piera, Capellades, Balaguer, etc. És qüestió d'estudiar-ho.

Com consideren els fets de 1590? Una llegenda o un miracle?

Les llegendes són un gènere literari molt determinat, és una història simbòlica en que les dades objectives són ambigües, indeterminades. La barrera vers allò fantàstic és sobrepassada amb molta facilitat. En el cas del Sant Crist d'Igualada és molt diferent: hi tenim un fet històric, ubicat en un lloc i data concrets (capella del Roser, 20 d'abril de 1590) i amb un testimoni escrit dels fets que no té res a veure amb la manera com se solen explicar les llegendes: hi trobem dubtes, preguntes i un rigorós examen dels fets amb testimonis amb nom i cognoms: autoritats eclesiàstiques, consellers, religiosos, pintors, metges. etc. Hi hagué un procés d'investigació exhaustiu (el text de les actes ha arribat fins als nostres dies) i dirigit per algú "extern": el bisbe del moment hi va enviar un visitador a dirigir-lo. Sense voler imposar la fe en el prodigi a ningú, creiem que la suor de sang del Sant Crist no és una llegenda sinó un miracle que ha marcat la història de la nostra ciutat. Cadascú, certament, hi donarà el valor que hi vulgui donar però recomanem, abans d'opinar amb superficialitat, llegir-ne el procés públic d'investigació.