TORNAR

Ramon Muntané: "Per desgràcia, el mercat no pot absorbir tot el talent dels nous fotògrafs que apareixen"

Entrevistem Ramon Muntané, director del certamen de fotografia FineArt d’Igualada

cultura
Divendres, 22 febrer 2019. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Es defineix com un amant de la fotografia i és el director del FineArt, que ha arrencat aquest divendres 22 i omple Igualada de fotografies. Seran 54 exposicions en 23 espais diferents. Fins el 17 de març, serà una oportunitat per veure fotògrafs d'ahir i avui. Ramon Muntané dóna a conèixer les entranyes d'aquest festival que ja suma set edicions.

Què tindrà d'especial el FineArt d'enguany?

Com sempre, volem portar coses noves, que no s'hagin vist, fotògrafs poc coneguts per al nostre públic. Aquest és el cas del Ferran Freixa, poc conegut, però un referent en aquest món a Catalunya. La seva serà l'exposició més gran que hem tingut fins ara al FineArt, 135 fotos i repassa tota la seva trajectòria. Hi haurà les fotografies d'Ignasi Marroyo, que porta les fotografies d'època de Barcelona, dels anys 60, i una visió molt particular dels braus... que els antitaurins estaran contents de veure (somriu).

I fotògrafs d'Igualada?

També, la Marta Guitart, que viu a Nova York. La seva exposició són lones de quatre per tres metres... taparan els finestrals de la part de baix del Museu.

El FineArt ha començat en una època d'apogeu de la fotografia digital i l'ús del mòbil. Com reflecteixen aquest fenomen?

Ens agrada tot, la digital i l'analògica. No volem ser puristes, una i altra són mitjans d'expressió. La digital ofereix noves possibilitats i si ara hi ha photoshop, abans hi havia altres mètodes. Hi havia el virat, per exemple, es podia doblegar papers... avui hi ha més possibilitats. Però una bona foto pocs retocs necessita. 

Dels fotògrafs que enumera, quin li ha agradat especialment que vingui?

Ferran Freixa feia tres anys que parlàvem amb ell. Es troba en un procés de curació d'una malaltia i no tenia clar si podria venir. Esperem tenir-lo aquí. Viu a Sant Vicenç de Montalt i aquest dissabte esperem que hi sigui en una visita comentada. També el fotògraf americà Jim Doukas, que havia vingut en algun FineArt. Vam parlar fa temps amb ell i podrà fer un taller enguany. Fa fotografia primitiva, d'exposició directa, i ens explicarà quina és la seva manera de posar color. Fa servir cacau i xocolata per posar color. Hi ha un taller de l'Iñaki Relanzón de visita a la muntanya de Montserrat, una visita d'un dia. Hi ha molta gent apuntada.

Quant temps passen preparant cada edició?

Només fem vacances l'abril (somriu). El mes de maig ja comencem a reunir idees i propostes de fotògrafs i no els podem tenir tots, per bé o per mal, hi ha molta gent que vol exposar. Fem la selecció d'ofertes i hi afegim els que desitgem. El setembre fem la selecció definitiva i comencem a preparar transports i pensem els espais. El desembre hem de tenir a punt el catàleg. El 15 de gener preparem el muntatge, ja. Hi ha moltes sales que no estan pensades per a exposicions i la Brigada Municipal és imprescindible, fa un gran treball.

A Ramon Muntané li agrada la fotografia o és fotògraf?

M'agrada la fotografia, deixem-ho així (riu). M'agrada fer fotos, però sobretot la fotografia i donar-la a conèixer. M'agraden les exposicions. Vaig a veure galeries a Barcelona, al certamen d'Arlés, a Fotoespaña a Madrid.

Com és el tracte amb els fotògrafs. Com se'ls convenç per a que vinguin?

Depèn. A alguns, quan els presentes la possibilitat d'exposar comenten que "sí, però no vull fer res nou, només el que ja tinc fet". Aleshores, els diem, parlem-ne i mirem el que tens. Altres diuen, "volem fer alguna cosa nova". I això ens agrada més, és clar, ens agrada tenir nous projectes i noves idees. Mirem projectes atractius. 

I la paritat entre homes i dones?

Mirem de portar cada cop més fotògrafes, és la nostra intenció anar-ho equilibrant. Hi ha una evolució i cada cop tenen més presència. Per exemple, enguany, de fotògrafs d'origen sud-americà que són a l'Estat en portem tres: dos d'ells són dones. 

I els joves?

Les escoles de fotografia fan una gran feina a nivell de formació. El que fa mal és que el mercat no pot absorbir tots els fotògrafs i fotògrafes que estan sortint. Hi ha molts bons fotògrafs que no poden prosperar per la situació del mercat actual. 

El FineArt s'ha consolidat. Voldríeu que ara es focalitzés en una tipologia de fotografia o seria contraproduent?

N'hem parlat, hi ha qui pensa que hauríem de cercar un fil que unís les exposicions. Per la meva part, m'agrada que cadascú porti la seva visió del món, que pot ser molt diferent. Jo vull que es reflecteixi la mentalitat del fotògraf, no acotar-lo. Podríem fer que fos analògica o digital, només. A Catalunya ja tenim el Revela't, a Vilassar, exlusiu d'analògic. No voldria que hi hagués limitacions ni portes. 

 

 


1 Comentaris

J

Joan Giner

Igualada

23 de febrer 2019.10:04h

Respondre

I com més millor... quantitat vs qualitat...

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic