TORNAR

Rubén Padilla: "M’agrada sentir-me bé en tot allò que faig, en el moment que ho faig”

Parlem amb el jove vilanoví, resident a Alemanya

societat
Divendres, 6 gener 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

En Rubén Padilla García, vilanoví del barri del Camp del Rei, fa dos que es graduà en infermeria i fa 10 mesos que viu a Berlín a on pensa tornar així que s’acabin les festes i hagi vist  tota la família i els amics. Va marxar per viure una altra experiència i creu que aquesta encara no està acabada.

Vas triar infermeria, has acabat el grau i creus ara  que vas fer una bona tria? Recordes com vas triar?

Sí, sí, estic content del que he fet. M’agrada. Tinc ganes de treballar d’infermer en el futur; en aquests moments he aparcat la meva vida professional, però crec que és una feina molt humana i molt pràctica.

Quan la vaig triar també havia pensat en d’altres possibilitats: ciències ambientals, filosofia...Ara, m’atreia molt l’aspecte social: graduat social , infermeria...

No sabria dir si és vocacional; tampoc sé què vol dir vocacional. L’únic que sé és que m’agrada.

Va ser fàcil trobar feina??  Massa? Creus que quan una persona jove troba feina fàcilment se sent atrapat?

M’ho he plantejat. Vaig acabar i vaig tenir a l’abast una vida superadulta i supercoberta, potser va ser per casualitat i molta gent de la meva edat hauria estat encantada però jo volia veure altres coses.

Havia trobat feina a salut mental i em vaig moure per diferents unitats: aguts, patologia i URPI.

I m’agradava; però també  mentre treballava pensava que era una part específica d’infermeria i em semblava que podia oblidar part dels coneixements que havia adquirit.

Érem  força gent nova, formàvem un bon equip ; tens un bon sou ,estalvies i comences a pensar: pis,cotxe,parella i ho veus bé  però en aquell moment jo no m’hi sentia. També he de dir-te que en aquests moments de la gent que vam començar gairebé tots vam marxar: metges sense fronteres...La veritat és que la gent de la unitat va quedar força parada.Pensa que tres dies després de marxar em trucava el cap de planta per oferir-me un contracte llarg.

Per què Alemanya?

La idea de marxar la tenia al cap de feia molt de temps i el lloc podia ser qualsevol. Però entre tercer i quart vaig anar al sud-est asiàtic  i allà vaig conèixer una noia berlinesa que m’oferí casa seva si se m’acudia anar a Berlín. Era una cultura que no coneixia, un país desconegut per a mi i no sé, potser no és una raó prou forta perquè hi ha molts altres llocs que no conec però me n’hi vaig anar.

Com t’integres?

Sembla fàcil però és molt complicat. Què és integrar-se? Vaig a una escola d’adults on la gent és de tot arreu. Integrar-se vol dir conèixer la cultura d’un país? Però si ets turc i després tot els teus amics són turcs podríem dir que no t’has integrat,encara que coneguis.

Integració és una paraula que no s’acaba de definir. Jo em sento integrat perquè m’he sentit acollit amb els braços oberts i perquè mantinc els vincles amb amics alemanys o no i em truquen per fer una cervesa o un cafè.

Em sento integrat perquè per a mi és una experiència més; no busco un lloc per a tota la vida.

Has après alemany?

Estic molt content del que he après quan penso que només porto deu mesos a Berlín. Tinc ja la sensació d’entendre.

Jo buscava això: no entendre res. I  aquesta realitat és el que al principi em feia posar les piles.

I ara...

si estigués en un dinar de Nadal crec que entendria més o menys un 80% de les converses. Haver aconseguit aprendre un idioma en tan poc temps és un dels aspectes més positius de l’experiència perquè estar fora et genera la pressió de pensar que hi ha d’haver resultats en tot allò que fas.

I encara tinc ganes d’aprendre més alemany; he anat a classe tres hores cada dia, he viscut amb alemanys, he treballat en una cuina envoltat d’alemanys i tinc amics alemanys.

Tothom veu aquest procés i les relacions que tens amb la gent van canviant amb l’evolució, ara puc mantenir una conversa amb una persona amb qui només hi podia intercanviar dues frases, sembla que parlis amb una persona diferent, es redefineixen les relacions: és un tema molt interessant.

A la gent li agrada que vulguis aprendre el seu idioma

A la gent li agrada que vulguis aprendre el seu idioma, l’interès t’obre portes ; pensa que Berlín és una ciutat en la qual pots viure tranquil.lament parlant només anglès. Actualment  trobes l’immigrant que parla la seva llengua i alemany, és una situació nova que hi hagi gent que no sàpiga anglès. Aquest immigrant aprèn alemany perquè hi ha moltes ajudes per aprendre’l,  si no tens feina i justifiques que no la trobes per raons lingüístiques l’estat et paga els cursos i encara que sempre hi ha qui se n’aprofita a les classes trobes des de refugiats sirians  a àrabs, australians, americans...

I com portes la distància, l’enyorament?

També m’he adonat que necessito durant la setmana parlar amb algú en català o en castellà, sinó em tornaria boig. És curiós que això m’ha fet pensar que abans de marxar sempre em qëstionava per què els immigrants sempre s'ajunten entre ells i ara m’adono que també tens la necessitat de veure gent amb qui tot sigui més fàcil perquè el vincle lingüístic i el cultural és compartit.

Berlín és una ciutat somniada per molts, una icona de la modernitat...

Les ciutats d’Europa presenten moltes coincidències; avui dia dos ciutadans berlinesos poden estar més allunyats culturalment entre ells tot i haver nascut i viscut tots dos a la mateixa ciutat que un d’ells amb un ciutadà de Barcelona.

Jo veig moltes similituds entre Barcelona i Berlín, són ciutats germanes. Tot i que sí que canvia la temperatura i la llum.

En aquests moments sembla que la ciutadania se separi en grups amb comportaments  molt diferenciats , un grup de persones que opta per l’ecologia, la bicicleta, el comerç de proximitat, per l’activitat de barri i tot un altre grup superconsumista, que intenta tenir la tele el màxim de gran. Ja sé que aquestes tendències també les trobaríem a Barcelona però allà és molt marcada la diferència al carrer, molt visible.

Només has vingut de visita i tornes a marxar d’aquí no res

Sí, vull aprendre més alemany  i no m’he plantejat la durada exacta de l’experiència ; no tanco cap porta.

La veritat és que tornar a casa m’ha fet adonar que aquí també trobaria espais on desenvolupar-me i que abans de marxar no valorava o no veia.

 

 

 


1 Comentaris

A

Agelina Bescós Trilla

Igualada

6 de gener 2017.08:17h

Respondre

Bé Raúl
Ha estat una bona sorpresa trobar-te en una entrevista en aquest diari.
M’ha agradat saber de tu. Et recordo moltes vegades com a exemple de molt bon alumne i de molt bona... Llegir més persona.
Et desitjo molta sort a la vida i que continuis amb aquestes ganes de descobrir i d’aprendre.
SALUT!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic