Salvador Serra: "Tornaré a Santiago aquest estiu caminant amb el meu nét"

Ja està acostumat a estar quiet? Què fa aquests dies?

Me'ls he passat desfent la motxil·la. I és clar, descansant una mica.

Com va ser arribar a Igualada?

El diumenge el vaig començar a la Panadella. M'acompanyaven 30 persones vingudes d'Igualada; després, a Sant Genís, m'esperava més gent amb un refrigeri. Vam ser uns 50. De la Plaça Castells fins a l'Ajuntament encara vam ser més. Allà m'esperava la regidora Carme Riera, en nom de l'alcalde, que no hi podia ser. En breu em rebrà a l'Ajuntament. I el dimarts, que nevava, vam anar de Montserrat a Manresa. 

On va dinar, a casa?

No, no, a un restaurant.

Comencem per la jornada en la que va marxar. Sortia l'1 d'octubre, després de votar, mentre tot el país estava revolucionat amb la violència als col·legis electorals. Què en va saber?

Ho vaig anar sabent a través de les informacions de la premsa, seguia el conflicte als diaris i a les televisions dels llocs on esmorzava. La data de l'1 d'octubre la tenia pensada molt temps abans que es convoqués el referèndum, per marxar. Va ser una coincidència.

Ha pogut fer nit sempre en albergs?

No. Al llarg de l'arc mediterrani a penes hi ha albergs. Havia d'adreçar-me a ajuntaments i esglésies, també convents. Anava allà on em podien acollir. Mirava d'evitar els hotels, però a vegades no hi havia cap altra manera. També vaig comptar amb el suport de famílies que em seguien via facebook. El canvi és substancial des d'Algeciras, quan comença la Via Augusta i la Via de la Plata. Els camins són millors i hi ha albergs. Des d'aleshores fins a Santiago de Compostela i pel camí de tornada els albergs ja són habituals.

Quina és la part d'aquest 4.000 quilòmetres més agraïda de fer?

Totes ho són. Tots els llocs que he passat són molt bonics de veure a peu. Si ho recorres en cotxe no ho pots apreciar.

Ha hagut de passar per moltes carreteres? Quines eren les principals dificultats?

Les he procurat evitar. Mirava de passar sempre pels camins i quan he hagut de passar per una carretera era perquè el camí era impracticable. També cal dir que a molts llocs els albergs són privats i com que a l'hivern no fan caixa, tanquen. Els ajuntaments haurien de procurar que a les seves localitats sempre hi hagués un alberg obert almenys. 

Podia dinar sempre? I sopar?

L'esmorzar i el dinar sí. Començava el dia amb cafè i torrades. Al cap de tres hores feia una parada i menjava una mica més, algunes torrades. M'agraden! Quan arribava a lloc em dutxava, em canviava de roba i dinava. En canvi, no acostumava a sopar i prenia fruita, coses lleugeres.

Algun d'aquests dinars que recordi especialment?

No ho sabria dir. Al nord fan molts tipus de mongeta, varietats molt bones, a la cornisa cantàbrica. De fet, el nord és un punt molt ric en varietats culinàries.

Han estat quasi sis mesos fora de casa. Hi hauran hagut moments difícils? S'ho ha repensat?

El primer va ser a Algeciras, quan ja havia fet molts quilòmetres. D'una setmana a l'altra em vaig trobar que només s'havia fet una aportació de 15 euros. I era una aportació que havia fet jo mateix agafant 15 euros d'una senyora que em va dir que no els podia ingressar. Estàvem a 1.900 i set dies després, quan vaig actualitzar, a 1.915. És un moment que t'ho penses clar, clar, perquè havia estat una setmana fent una mà de quilòmetres... pensava si valia la pena... I altres moments van ser al Cantàbric. Va ploure durant 32 dies seguits. Des d'Astúries fins que vaig arribar al País Basc, a Guernica. En aquest cas no va ser emocional, sí a nivell físic. Eren dies que havia de passar per carreteres perquè els camins estaven impracticables, eren rierols.

I moments per recordar?

El trajecte valia la pena. Passar pel Cabo de Gata de cap a cap. És una zona paradisíaca i les sortides i postes de Sol eren precioses. També recordo les platges verges de la zona d'Algeciras... l'altra cara de la moneda és veure que la nit anterior hi ha persones que hi han hagut de desembarcar en pastera...

Com ha anat seguint el problema que hi havia a Catalunya? El referèndum, la vaga, els empresonaments...

Per la televisió veia una informació, però en rebia una altra de la meva gent. És clar que allà només pots veure TVE, Tele5, Antena3... Vaig marxar pensant que quan tornés estaria tot arreglat o més arreglat... i ja ho veieu.

Ha assolit la quantitat esperada?

M'ho van dir aquest dimarts, mentre nevava. He arribat als 6.000 euros. Però el compte seguirà obert un temps més.

I ara què té al cap? Tornar a caminar? Alguna aventura més?

Ara descansar. En tot cas faré trajectes curts. Però vull seguir anant a Santiago de Compostela. Em queda una part del Camí de Sant Jaume que faré amb el meu nét aquest estiu, el Camí Primitiu. No penso en cap altre gran trajecte, de moment, que ja tinc 70 anys gairebé!