TORNAR

Sergi Mateu: "Si de Puig i Cadafalch només en parlem de l'arquitectura, oblidem una part essencial"

Entrevistem l’actor Sergi Mateu, que aquest dissabte ve a Calaf amb ’Puig i Cadafalch. Un croquis’

cultura
Dissabte, 27 gener 2018. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

El galant de la televisió catalana pot ser molt i molt versàtil. Ho demostrarà aquest dissabte, a 2/4 de 9 del vespre, al Casino de Calaf amb la interpretació de 'Puig i Cadafalch. Un croquis'. Sergi Mateu (Sabadell, 1955) porta en un monòleg el pensament i la passió d'un personatge que va ser un dels reputats arquitectes del modernisme català i també president de la Mancomunitat. 

Com rescaten un personatge de fa un segle per aquesta obra?

Josep Puig i Cadafalch és interessant per les seves múltiples facetes. L'obra està basada en les seves memòries. Durant l'hora que dura, retratem a un home polifacètic, que va tenir moltes vessants, tot i que no va aprofundir en totes les coses. En Marc Rosich (el director) ha incidit sobretot en el seu pas per la política: va ser regidor, diputat a les Corts i president de la Mancomunitat fins que amb la dictadura de Primo de Rivera va haver de deixar la política. Després, va continuar expressant la seva opinió i va ser molt crític amb la República.

Ara que estem en plena efervescència política, l'obra té més lectures?

Hi ha un paral·lelisme sí, amb el que teníem llavors. Fa l'efecte que des de fa molts anys, un segle, estem en una roda de la que no sortim. L'obra es va estrenar el vespre del 30 de setembre, un dia abans del referèndum. Va ser emotiu, perquè en acabar l'obra, tothom es va posar a cantar 'Els Segadors'. La reacció del públic ha estat boníssima, perquè tot i que era un home de dretes, gens fàcil en el tracte, representava una sensibilitat catalanista i volia modernitzar el país i millorar les condicions de vida. Puig i Cadafalch sentia un gran amor pel país, des de la Mancomunitat el va voler dotar de millors serveis, volia elevar el nivell cultural. I hi ha una faceta no menys important, la d'amant de l'art. 

Justament per això, durant la Guerra Civil espanyola va ser molt crític i titllava de "bàrbars" als que cremaven esglésies, perquè no concebia que es cremés quelcom de valor artístic pel simple fet d'estar en contra del símbol. Aquest passatge en concret de l'obra posa la pell de gallina. 

I pel que fa a la relació amb l'Estat espanyol, què hi diu?

En això hi ha moments divertits, sobretot com parla i dibuixa del que passa a les Corts de Madrid, on ell va ser diputat. Tracta amb molt de cinisme com alguns dels representants catalans que estan allà només hi van a fer negocis.

Sembla inspirat en Duran i Lleida.

(riu) Podria ser.

Com encaixa el públic el gènere del monòleg?

Des de fora la gent s'espanta, però acaba sent molt ben rebut. Ja en vaig fer un d'Oscar Wilde. Interpretar a aquests personatges, com Puig i Cadafalch, és una experiència única. Vaig fer el monòleg a casa d'un bon amant del teatre, a Igualada, per unes poques persones, i vaig aparèixer com del túnel del temps. Veure les reaccions era molt excitant. 

Tenim arquitectes més cèlebres i polítics d'aquella època, però han triat justament aquesta figura. Per què?

Pel Centenari de la Mancomunitat i els 150 anys del seu naixement. Va ser una figura molt important en aquella època i cal pensar que era un polític de prestigi també, que va guanyar comicis i va estar quatre mandats al capdavant de la Mancomunitat. Els altres arquitectes no van tenir aquesta vessant política tan marcada. He llegit i m'he informat sobre Puig i Cadafalch... va tenir una obra vastíssima, però hem volgut enfocar el monòleg per més aspectes que no pas l'arquitectura, perquè no tindria tanta grapa ni tan toc emocional parlar només del que va ser com a arquitecte.

Vostè ha treballat en el cinema espanyol, en diverses produccions. La situació actual fa que el truquin menys?

Mai he amagat la meva postura política. També és cert que he rebutjat algunes ofertes els darrers set anys per no deixar 'La Riera', perquè estan a Catalunya podia combinar la sèrie i estar en produccions teatrals. No em preocupa massa no tenir ofertes d'Espanya. No m'ha anat pas malament a 'La Riera', en aquestes produccions ja se sap, em podrien haver matat el primer any. Quan hi ha un personatge que no acaba d'agradar o no saben què fer-ne, o se'l carreguen o l'exilien.

A 'Secrets de família' feia de galant i a 'La Riera' també... amb la planta que té, està encorsetat en papers d'home atractiu?

Bé, a aquestes altures, ja vindria a ser en tot cas un "galant madur". És cert que els càstings de TV busquen un físic més determinat. En això, com que tinc un físic que no encaixa gaire amb el prototip, potser per això no em truquen de Madrid. En el teatre això canvia. No depèn tant del físic, no importa com és la fesomia del personatge. De Puig i Cadafalch, que com diem no era un home de tracte fàcil, m'he dedicat a cercar l'essència del personatge, del seu pensament.

El tornarem a veure a TV3?

Haurem de descansar un temps de televisió. A més, la televisió catalana pateix problemes econòmics per la pressió de l'Estat espanyol, amb aquesta cosa que s'han tret de la màniga ara d'haver de pagar l'IVA de molts anys enrere. És part d'una guerra, la que tenen oberta contra Catalunya, que abans es feia amb canons i ara ve per altres mitjans.

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic