Ton Lloret: "El paper s'ha de tocar i olorar per percebre que és únic"

Els Camins del paper. Què s'amaga darrere d'aquest projecte?

El Museu té una trajectòria molt llarga i volíem atreure nous públics. El 2015 ja vam rescatar a nivell gastronòmic la recepta de l'arròs paperer, conjuntament amb el Gremi de Restauradors i la UEA. Pensem que a l'Anoia no hem tingut massa ressò com a propostes gastronòmiques i amb això volíem canviar el xip i posar un plat propi. El 2016 vam arrencar amb els paquets turístics, del Museu i el Parc Prehistòric.

Quin públic es va a cercar?

Un públic global. Dels 25 ó 26.000 visitants que tenim cada any, un 70% són nens i nenes d'escoles. Així que, sobretot el cap de setmana, és un buit per omplir. Anem a cercar tot el públic, tant AMPA, com grups grans o fins i tot estranger.

El Consell Comarcal durant anys ha fet una aposta pel turisme, però sobretot la part més potent és l'Alta Anoia. Com treballa el Museu Molí Paperer?

Seguim el manual bàsic, el que ens han assessorat des de la Diputació i en els diferents cursos que fem: crear un producte en primer lloc i que sigui òptim i després estar a totes les finestres possibles. Que s'estigui a canals tradicionals. Un paquet que sigui un guió de viatge, perquè els que vulguin fer una sortida per dins de Catalunya pensin en tu. Nosaltres només podem centrar-nos en tenir el producte i paquetitzar-lo per vendre'l.

Què són en concret les rutes?

Amb 'Camins del Paper' hem convertit en itinerari turístic un paisatge i uns indrets que fins ara sols els havíem mirat amb ulls de indústria. Posar en valor aquest món amb caire d'oci. Són cinc itineraris de diferents dificultats, quatre d'ells circulars. Els hem basat en l'aplicació de Wikiloc. I donem a conèixer la regió paperera més important el segle XVIII de tot Europa. Teníem 40 molins. Volem mostrar que és un lloc per viure l'oci i la integració de la història i el paisatge.

El 2009 Capellades va estrenar la ruta dels Molins de la Costa amb audioguia. Tenen continuïtat aquestes propostes?

La vam desenvolupar nosaltres. Era un projecte pioner i es va descarregar durant un quant temps. Volíem enllaçar el Museu Molí Paperer i el Parc Prehistòric.

S'han fet les coses bé a l'Anoia en matèria turística per part de les administracions?

No sóc qui per parlar del que fan els ajuntaments. Potser sí que s'ha parlat durant molts anys de turisme, sense que hi hagués un pla de dinamització clar. Hi ha molt per fer.

Pel que fa a molins paperers, hem vist com és un patrimoni en perill. Va enderrocar-se Cal Ramonet i aquest mateix any es va cremar part de Cal Violant. Què es pot fer? No hi ha conscienciació?

No? El Molí Blanc és un exemple que sí que es pot posar en valor. Cal que veiem que és un paisatge amb personalitat, un patrimoni que vénen fins i tot dels Estats Units a veure-ho. Allà estaria summament explotat. Fins fa poc, no hem vist el patrimoni industrial com un actiu. I no ens quedem aquí, cal que els ajuntaments facin un paper més decidit, que siguin proactius i que la preservació estigui acompanyada de planejaments amb usos per al patrimoni.

Ara que el Rec és en boca de tothom, veu paral·lelismes amb els molins?

M'agradaria veure'n més de paral·lelismes. El Rec ha conquerit moltes de les fites que es marcava fa uns anys, tant de bo els molins tinguéssim la meitat del camí fet. Queda per veure si podran prosperar projectes vinculats com les Vies Blaves, que posi en valor el nostre paisatge, que no és el Pirineu, però que són uns recorreguts molt interessants.

Com es treballa al Museu Molí Paperer? Com es plantegen els projectes de conservació i el dia a dia?

Som nou persones, dues de les quals treballen el cap de setmana. Cada dia podem rebre uns 200 visitants, potser, amb set o vuit grups. Pels Camins de Paper, que es va canalitzar a través d'una subvenció que va demanar l'Ajuntament, ens va donar un cop de mà l'empresa Instint, i n'ha fet una difusió a les xarxes molt important.

Com explica el paper a l'era digital?

És un material que s'ha de tocar. Diuen que desapareixerà, però cada cop se'n fa servir més, per exemple, al packaging. Amb l'outlet que fem, hi ha cua a la caixa. La gent vol comprar paper. L'emotivitat de tocar o olorar el paper és quelcom que és únic.

S'ha vinculat la reducció de la producció de paper a la sostenibilitat ecològica.

Hi ha falsos mites. La idea que el paper fa tallar boscos és errònia, perquè són plantacions, a dia d'avui. De fet, el paper genera boscos. I a Catalunya, mai hi havia hagut tants boscos com ara... i per desgràcia, tan deixats de la mà de Déu com ara. La idea és no fer un ús absurd de l'energia.

Quan el segle XIX, a Anglaterra, les màquines van començar a suplir els treballadors, va sortir el moviment luddista que destruïa aquest material. No hi haurà comandos per destruir ebooks i que el paper segueixi viu?

(riu) Com més ús de la informació, amb tanta pantalla de mòbils, televisors... la gent té ganes de tocar una altra superfície. El que són els llibres. També pel que fa el dibuix, molts prefereixen el paper que no una tauleta digital. El paper va ser una revolució en el seu moment i els egipcis devien empipar-se... i el papir va emprar-se de nou.

Hi ha molta cosa per veure a l'Anoia, però tret del nord, pocs llocs on fer nit. És un problema?

Si es creu en el turisme, no es pot limitar a editar fulletons. Si no hi ha allotjament, és impossible que vinguin grups. Calen recursos i fer polítiques serioses.