Entrevistes

La guerra que fa quatre mesos que està en marxa a Ucraïna, i que és la continuació d’un conflicte de llarga durada al Donbass, ha sacsejat Europa. Una de les veus que han narrat aquesta situació des de diferents prismes és anoienca. La periodista igualadina Carla Verdés Enrich (1989) ha estat dues vegades al país aquests últims mesos. Parlem amb ella de la seva experiència.

Lluís Jutglar Calvés (Muntanyola, 1986), el coneixem popularment com en Peyu gràcies a les seves intervencions a la ràdio i la televisió. Omple de bales de palla el plató de l’Està passant de TV3, per explicar-nos notícies, anècdotes i curiositats que passen a la Catalunya que existeix més enllà de Barcelona. També l'escoltem –i veiem– al refugi d’El búnquer de Catalunya Ràdio, i va ser el creador, amb en Jair Domínguez, d'un dels fenòmens audiovisuals més exitosos dels darreres anys, Bricoheroes, creant un seguici de merdosos devots del bricolatge de l'humor. Enmig de tota aquesta activitat, troba temps per tirar endavant, amb la seva xicota, un ramat de cabres i una formatgeria a l'Osona i omplir teatres amb l'espectacle El Gallardo Español, que aquest diumenge arriba a Igualada.

Eva Martínez és la coordinadora de la unitat de l’ASSIR. L’ASSIR –Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva– Anoia està format per un equip llevadores i personal administratiu, repartits en tots els centres d’atenció primària de l’ICS de l’Anoia i també al CAP Igualada Nord. L’equip vetlla per ser el més proper possible a la població i oferir la màxima accessibilitat. En aquesta entrevista, explica el funcionament de la unitat i les situacions que es donen en l’anticoncepció d’urgència.

Es pot veure, al majestuós Palau de Casavells, de la galeria Miquel Alzueta, a Corçà, l’Empordà, una mostra de l’obra d’Enrich R. El jove artista igualadí, de vint-i-un anys, participa en una exposició col·lectiva, juntament amb dos artistes de la galeria, Maria Prats i Jordi Alcaraz. Des de la galeria expliquen, sobre l’obra i l’artista: “el seu treball es basa en una estratègia de superposició d’estrats superposats i composicions de pintura mixtes procedents de formes abstractes orgàniques. Mitjançant l’ús de la modulació i la materialitat, pretén arribar a una essència poètica i nua. Mentrestant, aquestes composicions segueixen un camí de silenci entre les idees de la pintura arribant a l’essencial. L’espai i el temps o la física i la memòria són conceptes que s’amaguen al llarg de les esquerdes subtils de la superfície del llenç. Els tons suaus lluiten contra la proporció per aconseguir l’harmonia. Apel·la, ocasionalment, a conceptes com la imperfecció o els aspectes més psicològics de la pròpia pintura. Confrontant conceptes comuns del patrimoni cultural oriental amb un fort impuls de llum mediterrània. Les seves imatges parteixen de patrons orgànics que després es transformen en gràfics distorsionats, ritmes enigmàtics i gestos modestos. Les seves influències deriven d’artistes com Rothko, Hernandez Pijuan, Lee Ufan, Richter, Morandi entre molts altres que prefereixen la pintura per sobre del concepte. Senzillesa, harmonia i bellesa formal utilitzant una gran varietat de suports desgastats i nus on les capes de color i la pàtina del temps construeixen una pell única plena de sensualitat, energia i tensió.”

Parlem amb Enrich R. sobre aquesta exposició, sobre la seva obra, sobre els seus inicis i els futurs projectes i sobre l’art.