Divendres, 3/7/2015
873 lectures

Bangkok, d’Antonio Morcillo López

“Mucha gente no lo sabe, pero los halcones son imprescindibles

para el buen funcionamiento del tráfico aéreo.

¿Le suenan los sisones? ¿Unos pájaros muy cabrones

de cuello negro y blanco?”  Bangkok (rèplica del Guarda)

 

Un aeroport abandonat. Com qualsevol altre. Llargues fileres de seients buits d’una terminal deserta. Pantalles d’arribades de vols en blanc. Un viatger a qui han estafat; la companyia Sunrisefly no sembla ser la més fiable del món... Un guarda de seguretat abillat amb un incomprensible guant de falconeria. I una destinació: Bangkok; “el lloc ideal per a desaparèixer”, segons el viatger. Res més. Amb aquests torbadors ingredients se’ns dóna la benvinguda i, de seguida, intuïm que tot es complicarà.

Bangkok explica la inquietant trobada entre un viatger que s’obstina a anar a la capital tailandesa i l’única persona que encara treballa en aquell aeroport. Malgrat que el guarda tracta de fer-li entendre que no pot volar perquè no hi ha avions –mai n’hi ha hagut–, ell insisteix i es nega a marxar de l’aeroport sense aconseguir el seu objectiu.

Però quin és el seu veritable objectiu? Qui és aquell senyor entranyable i solitari? Què fa exactament algú tan preparat acadèmicament treballant en un aeroport abandonat? Realment tot el que veiem és el que està succeint o no és més que un malson d’un dels dos? I per què Bangkok? El que sí és cert és que emmarcats en aquell paratge desolador semblen més aviat dos nàufrags a la recerca de certa estabilitat. O potser no.

El dramaturg Antonio Morcillo López va guanyar el XXII Premi SGAE de Teatre amb aquesta obra que ara presenta i dirigeix a La Villarroel. Discurs contundent, mordaç i actual, amb girs dramàtics molt interessants. Les interpretacions són a càrrec d’uns impecables Carlos Álvarez-Novoa (viatger) i Dafnis Balduz (guarda de seguretat). L’escenografia, l’il·luminació i l’espai sonor, molt encertats. Es tracta d’una coproducció de La Villarroel, Grec 2015 i Centro Dramático Nacional.

Una proposta molt recomanable. A La Villarroel fins el 2 d’agost.

Altres articles de María José Lizarte

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.