Divendres, 15/5/2015
727 lectures

"Alabama Song"

La col·laboració iniciada durant la República de Weimar entre el compositor jueu Kurt Weill i el dramaturg marxista Bertold Brecht va formar un dels binomis culturals de crítica social més importants de l'Europa d'entreguerres. Coneguts principalment per l'èxit de les òperes “Die Dreigroschenoper” (L'opera dels tres rals) o de «Apogeu i caiguda de la ciutat de Mahagonny» , aquesta darrera conté la cançó «Alabama Song» - que més tard també s'ha conegut com «Whisky Bar» o «Moon of Alabama»- que fou originalment publicada com un poema de Brecht a la col·lecció de poemes «Die Hauspostille».

Des de l'estrena de l'òpera l'any 1927 fins ara, la cançó ha estat revisada per multitud d'artistes com David Bowie, Dalida, Nina Simone, Ute Lemper entre d'altres però la primera i la més coneguda és la que va fer la formació «The doors» del malaguanyat Jim Morrison l'any 1967. De la interpretació dels «The doors» destaca la utilització del marxòfon, una guitarra sense trasts inventada per Henry Charles Marx (1875-1947) i comercialitzada a principis del segle XX, a Michigan, Estats Units. I també que aquests es van permetre algunes llicències creatives en modificar la lletra del segon vers i la melodia d'alguna part. Tot i que la cançó manté el caràcter musical i els elements de fox-trot i blues de l'original, tot imitant la música popular del Berlín del període d'entreguerres. La cançó original de Brecht, de fet, és una paròdia d'aquest música ja que utilitza acords realment dissonants i frases irregulars més pròximes al neoclassicisme d'Stravinsky que als èxits d'aquella època.

La cançó «Alabama Song» va arribar a les mans de Jim Morrison (1943-1971) a través de la nòvia del teclista del grup – Ray Manzarek- que tenia un enregistrament de l'òpera i van llimar aquests aspectes discordants de la versió original suprimint les extravagàncies harmòniques i les irregularitats melòdiques de forma que la cançó tornés als seus orígens de cançó popular. Però les dues versions mantenen l'essència d'una cançó amb aires de cabaret desvergonyida que si bé a l'òpera de Weill la cançó és interpretada al primer acte per una prostituta i les seves companyes, a Jim Morrison – provocador, sex-símbol, ídol del rock – li va com l'anell al dit la frase de "Show me the way to the next whisky bar".

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.