Divendres, 8/1/2016
874 lectures

“L’arbre que vol ser humà”

Diu Ernest Crusats a una entrevista a la revista Enderrock que  "Quan em van proposar de fer un concert amb cobla, els primers tres minuts vaig pensar, 'hòstia quina mandra, ara et volen fer tocar amb una cobla', perquè dins el meu imaginari, la tenia associada a una cosa antiga, tradicional, dels avis...". I vist el resultat, segurament no és cap aberració considerar el disc XXL del grup osonenc La Iaia com una de les propostes musicals més atrevides i innovadores dels últims anys en l'escena del folk-pop independent.

I no és estrany, ja que l'evolució sonora del grup és espectacular. Van començar amb acústic en la seva maqueta "El meu vaixell", van evolucionar cap a un pop de xilòfon i baix gruixut a "Les ratlles del banyador" [Musica global, 2011] i van embadalir mitja Catalunya amb el disc "On és la màgia?" [Musica Global, 2014] on deixaven el folk costumista per transformar-se en un trio de power-pop amb incursions a l'electrònica i el 2015 va presentar aquest projecte incorporaven la cobla Bisbal Jove en una barreja sonora espectacular.

Si bé és veritat que ja s'havien fet experiments de fusió de música moderna amb el so tan característic i particular de la cobla: La Companyia Elèctrica Dharma i la Cobla Mediterrània als anys 80, Santi Arisa i el seu projecte Sardanova als anys 90 o Dijous Paella al 2000, on introduïen a la rumba catalana aquests instruments. La proposta de musical de La iaia recull la herència d'aquestes propostes i la transforma en una proposta amb un so compacte, potent, amb uns arranjament a l'alçada de les circumstàncies i amb una posada en escena en la que la tradició del so de la cobla s'entrellaça amb el so modern de la formació osonenca. En la cançó "L'arbre que vol ser humà" conviuen el so dolç i penetrant de la tenora i els tibles i l'acoixinament sonor dels fiscorns del so mediterrani de la sardana amb els ritmes trepidants de la bateria i les bases seqüenciades i els sons generats des d'una tablet de l'indie més oníric. Una proposta sonora que segur que no us deixarà indiferents.

La iaia són Ernest Crusats (guitarra i veu), Jordi Casadesús (multiinstrumentista) i Jordi Torrents (bateria i percussions). La iaia ha rebut el premi Grup revelació segons públic i crítica als Premis Enderrock 2011 i 2012, respectivament, i van ser els guanyadors del concurs Sona 9 el 2010. Per la seva banda , La Cobla Bisbal Jove aposta per la barreja de tradició i innovació i per acostar la cobla a nous públics, a través de la fusió amb diferents gèneres musicals i les col·laboracions amb artistes de tot tipus.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.