Divendres, 18/3/2016
722 lectures

“Atmosphères”

És habitual associar la pel·lícula d'Stanley Kubrick "2001: Una odissea a l'espai" amb els majestuosos acords de l'inici del poema simfònic de Richard Strauss sobre el text de Friedrich Nietzsche "Also sprach Zarathustra" o amb el moviment de rotació dels satèl·lits de la mateixa pel·lícula com si fóssin ballarins que dansant "Al bell Danubi blau" Johann Strauss II. Però hauríem d'associar molt més l'obra cinematogràfica de Kubrick a la del compositor hongarès György Ligeti, ja que en la mateixa pel·lícula hi trobem moltes més referències a la música d'aquest compositor del segle XX: fragments el seu Rèquiem i d'obres orquestrals com "Adventures" o "Atmosphères". Kubrick també va utilitzar la seva música a "The Shining" (la resplendor) i va incorporar un breu fragment del cicle per piano sol "Musica Ricercata" a "Eyes Wide Shot" en què les segones menors del fragment apareixen com a “leitmotiv” en les escenes de més tensió de la pel·lícula. De fet, no és l'únic director que ha utilitzat música del compositor hongarès en la seva filmografia, ja que trobem fragments de Lygeti a "Shutter Island" de Martin Scorcese o a "Godzilla" i a la radio-comèdia original de "La Guia Galàctica per a Autoestopistes".

György Sándor Ligeti (Hongria, 1923 - Viena, 2006) fou un compositor jueu hongarès (després resident i ciutadà d'Àustria), considerat unànimement com un dels grans compositors de música instrumental del segle XX. L'obra "Atmosphères", escrita l'any 1961 per a gran orquestra sense percussió com a encàrrec del Donaueschingen Festival (Baden-Baden) ja és una declaració d’intencions del propi compositor per diferenciar-se de les avantguardes ortodoxes de mitjans de segle XX, ja que aquestes solien utilitzar de forma megalítica la secció de percussió com un dels elements que els diferenciava de les obres de principi de segle. L'obra està escrita a partir de dues idees bàsiques: la composició per superfícies sonores i la micropolifonia. La primera es refereix en la permanència estàtica d'un acord mentre es canvia la orquestració, tot i que en aquest cas, els acords que es generen són clústers diatònics i cromàtics en el que varia el registre, la posició del registre i la orquestració en si, mentre l'acord es manté constant. La segona deriva directament dels estudis fets per Ligeti de la polifonia renaixentista de l'escola franco-flamenca, en particular d'Ockeghem, en l'interès per la continuïtat musical: la música contínua que avança sense desenvolupament i sense punts culminants.

L'efecte resultant genera unes característiques sonores derivades directament de les primeres manifestacions de música electrònica acadèmica que estava naixent llavors a Colònia: un nou corrent musical que feia servir únicament sons generats per aparells i instruments electrònics els experiments del qual es feien a la seu de la Nordwestdeutscher Rundfunk (NWDR) i que fou el primer estudi de música electrònica del món. Ligeti va transformar les idees de la música electrònica que naixia a Colònia en les textures orquestrals basades en clústers d’”Atmosphères”.

L'estiu del 1967, l'esposa de Stanley Kubrick va descobrir la música de György Ligeti i li va semblar ideal per a projecte de la pel·lícula més recent del seu marit, "2001: Odissea a l'espai". Desafortunadament, els editors de Ligeti va negociar els drets sense informar plenament el compositor. Quan Ligeti va assistir a Viena a l'estrena de la pel·lícula i es va adonar que la música havia estat utilitzada sense el seu permís va arribar a titllar la pel·lícula de "un tros de merda de Hollywood". No obstant això, el reconeixement de Kubrick a l'obra de Ligeti en els crèdits finals li va donar  fama mundial i, en les següents produccions, el director li va demanar permís i li va reportar part dels beneficis. Segons el seu biògraf Richard Steinitz, "en Kubrick, Ligeti va reconèixer la voluntat d'explorar i prendre riscos, una preocupació incansable pel detall i la recerca obsessiva de la perfecció similar a la seva." Quan "Eyes Wide Shut" va ser estrenada a Alemanya, el compositor hi assistí acompanyant la vídua d’Stanley Kubrick.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.