Divendres, 31/12/2010
449 lectures

"Come again"

Sting considera en el llibret del disc “Songs from the Labyrinth” a John Dowland com "la primera estrella del pop de la història que va fer gires".

Certament, a principis del segle XVII, les cançons profanes de John Dowland bevien de la música dels trobadors i de la música que, desde el segle XI, va sorgir sota la seva influència: Les cançons polifòniques de l'Ars Antiqua al S. XIII, l'Ars nova al s. XIV, l'escola francoflamenca al s. XV i el madrigal al s. XVI. La denominació de música profana actuava, en principi, per oposició a la de música religiosa. Tot i que la frontera entre aquests dos grans gèneres es dóna en relació a la intencionalitat originària de cada una, podem parlar, en línies generals, que al s. XVII la música profana era la música que s'interpretava a la cort i que procedia bàsicament de la tradició popular.

John Dowland (1562 -1626), un dels músics més importants del renaixement anglès, fou un llaütista i compositor que treballà a les corts de Paris, Itàlia, Dinamarca i Anglaterra viatjant arreu d' Europa Occidental (vivències que el mateix Dowland explica en una carta a Sir Robert Cecil, el secretari d'estat d'Elisabet I), però també interpretant les seves cançons a un públic més extens. Tot i que la majoria de la música de Dowland va ser escrita per al seu propi instrument, el llaüt, les seves dues grans influències van ser les cançons populars per conjunts instrumentals (consort songs) i la música de ball de l'època.

Les cançons de John Dowland mostren la seva mestria en un nou llenguatge musical d’harmonies directes que tallen les velles complexitats polifòniques de segles anteriors. El seu maneig de les cançons era enormement sensible i excepcionalment dotat per les més belles i expressives melodies. Algunes de les seves cançons com Come again mostren la vena alegre del compositor mentre d’altres peces ens porten a una cara diametralment oposada, per la qual és més conegut, i on manifesta el seu art immers en la melancolia més profunda. El lema d’en John Dowland era: “Semper Dowland, semper dolens” (“Sempre Dowland, sempre patint”).

L'octubre de 2006, Sting (Wallsend, Anglaterra, 1951), fascinat des de sempre per la música del compositor renaixentista, va publicar un àlbum amb cançons de Dowland titulat “Songs from the Labyrinth” (Deutsche Grammophon) en col.laboració amb Edin Karamazov, llaütista bosnià de prestigi internacional. El britànic, conegut pel seu esperit inquiet, tan dins com fora dels escenaris, ha anat conquerint gradualment nous objectius musicals a mesura que la seva carrera en solitari ha anat avançant de forma acurada i meticulosa i amb els segell de qualitat que el caracteritza.

Tot i que encarar-se amb les cançons de Dowland li va suposar un repte com a intèrpret i com a músic, molts opinen que el resultat segurament no difereix gaire a l'original, perquè, tal com diu el propi Sting “el què hi ha al disc són cançons pop del segle XVII que, a més a més, tenen grans lletres”. Cançons pop del S. XVII interpretades per un dels grans músics, compositor i lletrista del pop del segle XXI. Fent gires de concerts arreu del món.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.