Divendres, 20/1/2017
1091 lectures

"Drume negrita"

En els seus dietaris, Marcel Proust escrivia que si "El temps fa la seva feina i esborra la memòria dels grans i dels petits. Però , ¿És sempre just?" reflexionant que aquest no és just a no ser que l'escriptura el salvi perquè el passat, al no ser escrit, es perd per sempre.  No recordo quin cantautor un cop digué que quan el món oblidés que era l'autor d'aquella cançó, llavors sabria que havia obtingut l'èxit total. Però és una frase que podria haver sortit perfectament de la boca del compositor i bateria cubà Ernesto Grenet, que és absolutament desconegut tot i tenir la glòria immensa haver-nos llegat la cançó de bressol "Drume negrita". Interpretada magistralment per Bola de Nieve, Chucho Valdés o Mercedes Sosa i arranjada per Leo Brower amb delicadesa per a guitarra sola, entre moltes d'altres versions. El temps l'ha esborrat de la memòria col·lectiva fins al punt que molts atribueixen l'autoria de la cançó al seu germà Eliseo.

La cançó està escrita en el castellà que parlaven els esclaus negres que vivien a Cuba i que van ser portats des d'Àfrica per la espanya colonial: "drume" vol dir dormir, el "mamey" és una fruita cubana, el "babalao" és un sacerdot i "dar pau pau" és picar i va ser l'abanderada de la lluita racial de la mà de la cantant argentina Mercedes Sosa.  El temps, però, ha anat esborrant les petjades del seu autor de forma que segons apunta la periodista Marta Valdés a www.cubadebate.cu, fins i tot la revisió de textos ofereixen dades contradictòries sobre el seu naixement a La Habana, fixada entre 1901 i 1908. El què si és cert és que els tres germans Grenet: Eliseo (1893-1950), Emilio (Neno) (1901-1941) i Ernesto (1908-1981) van néixer a l'Havana i van rebre una excel·lent formació musical bàsica que cada un va anar completant per diversos camins segons els seus respectius interessos, tot i que els tres tenien un gran domini dels gèneres i estils que el panorama de la música popular de la seva època va posar a seva disposició: Des de el jazz fins als ritmes tradicionals cubans. El llegat dels tres germans a la música cubana va ser realment molt important, ja que van contribuir a consolidar la identitat de la música cubana a principis del s. XX. Exiliats polítics a Europa (Madrid, Barcelona i Paris) i a Estats Units (a Broadway) sota la dictadura de Gerado Machado, els germans Eliseo i Ernesto van adonar-se del potencial dels ritmes de carnaval i van ser un dels impulsors musicals i coreogràfics de la conga. 

La cançó de bressol "Drume negrita" és un d'aquest llegats que aquesta família de músics cubans ens va deixar. Coneguda i interpretada per tothom en to melancòlic o més ballable, com la versió que en fan el contrabaixista de flamenc-jazz Javier Colina i la cantant madrilenya Cecilia Krull. Javier Colina és un referent del contrabaix a Europa, la versatilitat del qual l' ha portat a compartir escenari amb els grans músics del panorama jazzístic actual i se'l recordarà per ser junt amb Carles Benavent el pioner un dels màxims exponent en l’ús del contrabaix en el flamenc. Per la seva banda, la cantant madrilenya Cecilia Krull, tot i la seva joventut és una de la veus actuals del jazz espanyol tot i que s'ha donat a conèixer més per interpretar les bandes sonores de la pel·lícula "Tres metros sobre el cielo" o la sèrie d'Antena 3 "Vis a vis". Amb interpretacions com aquesta sabem que la cançó perdurarà en el temps, però no sabem si el temps esborrarà definitivament la memòria de l'autor.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

3 Comentaris

orbites

Jordi Marcé Nogué

23 de gener 2017.11:20h

Respondre

Gràcies! Jo també aprenc molt escrivint-los!

M

Montserrat

23 de gener 2017.09:22h

Respondre

Sempre aprenem molt amb els teus articles. Gràcies!

orbites

Jordi Marcé Nogué

23 de gener 2017.11:20h

Gràcies! Jo també aprenc molt escrivint-los!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.