Divendres, 29/6/2018
1613 lectures

"Everything's alright"

Avui en dia és normal trobar compassos d'amalgama en la música acadèmica i el jazz però no tant en la música pop-rock i comercial.  Aquest recurs va començar a ser habitual des de que Stravinsky el va explotar amb tots els seus matisos i riqueses l'any 1913 a la cèlebre “Consagració de la Primavera”. Després d'ell, molts compositors europeus varen començar a utilitzar aquestes mètriques irregulars mentre que a Estats Units va ser Leonard Bernstein qui en va familiaritzar l'ús en la música americana en escriure, al 1956, la obertura del musical "Càndid" en una mètrica de 5/4. La utilització d’aquets compassos va entrar, llavors, en el jazz, quan l'any 1959 Paul Desmond va escriure el tema més famós del  Dave Brubeck Quartet, "Take Five", un clàssic del jazz compost també en compàs 5/4.

En un compàs d'amalgama se sumen dos o més compassos diferents. Els compassos més simples d'amalgama són els que tenen per numerador, en la seva fórmula de compàs el 5 o el 7. Els compassos de 5 s' obtenen utilitzant seguits un compàs de 2 i un de 3 (2/4+3/4=5/4) mentre que els compassos de 7 s'obtenen a partir d'un compàs de 4 i un compàs de 3 (4/8+3/8=7/8). Aquestes combinacions es poden invertir o bé se’n poden fer de noves buscant altres combinacions molt més complexes.

Però aquestes mètriques no són en cap cas una invenció de la música del segle XX. Tot i ser una rara avis en la música Europea, en podem trobar alguns exemples en la música de l'antiga Grècia (Himnes del Sol i de Nèmesi de  Mesomedes de Creta, 2+2+2+2+2+3+2) i en música de l'edat mitjana i el renaixement (Diverses nadales escrites al s. XVI del “Cancionero Musical de Palacio”). Però, en canvi, és molt habitual trobar-ne en la música “Malhun” que s’interpreta al Marroc des del segle XVI, la música carnàtica del sud de la Índia composta per compositors del S. XVIII com Tyagaraja , Muttuswami Dikshitar o Syama Sastri o la música de la cort coreana de la dinastia Joseon, que va regnar a Corea des del segle XIV fins al segle XX, entre d'altres exemples. 

En la música barroca, clàssica i romàntica europea el seu ús es troba en comptagotes, però la presència de compassos d'amalgama en la música popular és també exhaustiva, sobretot en les cultures eslaves, com les danses búlgares "Paidushko" o les cançons de casament tradicionals russes. En el s. XIX els compositors post-romàntics  van comencçar a reivindicar i incorporar aquestes melodies populars en les seves obres simfòniques i, conseqüentment, es recuperen també els compassos compostos en què han estat escrites: Glinka, en els cors nupcials de l'òpera "Una vida pel Tsar", Txaikovski en el famós 5/4 del segon temps de la simfonia "Patètica" nº6 o Mussorgsky en la coneguda melodia de la passejada dels quadres d'una exposició.

A partir d'aquí, i després de la "Consagració de la primavera", aquests compassos es comencen a fer familiars i en el segle XX, fora de la música acadèmica i el jazz trobem exemples, sobretot en la música per a Bandes Sonores de pel·lícules. Possiblement, la BSO més coneguda a compàs 5/4 sigui la de "Missió impossible" de  Lalo Schifrin i en compàs de 7/4 la d'"Àngels i dimonis" composta per Hans Zimmer. A TV3 també tenim exemples molt coneguts, com la careta de "Laberint d'Ombres" d’Albert Guinovart a 5/4 o la de "La Granja", l'original del qual és un 15/8 "Perpetuum mobile" de la Penguin Cafe Orchestra.

Tot i que no és gaire habitual trobar compassos d'amalgama en la música pop-rock més comercial actual també podem trobar exemples d'Sting (“Seven days” a 5/4), Pink Floyd (“Money” a 7/4), de The Beatles (“All you need is Love”, amb moments a 5/4) o Radiohead ( “Desert Island Disk” a 7/4), per exemple. I també en composicions de musicals de Broadway com el 5/4 "Everything's alright" de l'òpera-rock Jesus Christ Superstar. Estrenada el 1971 amb música d'Andrew Lloyd Webber està basada en la narració de la darrera setmana de la vida de Jesús d'acord a l'evangeli de Sant Joan, començant per la preparació de Jesús i la seva arribada amb els deixebles a Jerusalem, i acabant en la Crucifixió de Jesús però amb una perspectiva del segle XX. Justament del segle on els compassos d'amalgama s'han fet més habituals a les nostres orelles.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.