Divendres, 9/6/2017
2120 lectures

"Good vibrations"

El 15 d'octubre de 1966, la prestigiosa revista musical Billboard va predir que el senzill que la banda californiana "The Beach Boys" acabava de presentar amb el títol "Good vibrations" "tenia un èxit assegurat". I, a part de convertir-se en un clàssic psicodèlic de la contracultura dels anys 60 i de ser un dels senzills més importants de tots els temps, la gravació de "Good vibrations" va ser -fins la data- el senzill amb els costos de producció més alts que qualsevol altre senzill que s'havia gravat fins llavors.

La complexitat de la gravació es va caracteritzar per una obsessió del líder creatiu de la banda, Brian Wilson, en aprofundir en el mètode de producció per etapes que ja havia començat a utilitzar en l'exitós àlbum “Pet Sounds”: Wilson la va gravar a trossos utilitzant diferents estudis de gravació de Los Angeles al llarg de vuit mesos i durant disset sessions de gravació, una xifra molt alta per els senzills de l'època. Això va donar com a resultat un mosaic de diferents episodis musicals marcats per diversos canvis de to i de mode que van formar la base de les famoses fugues corals. El publicista del grup, Derek Taylor va anomenar l'obra una "simfonia de butxaca", perquè hi surten una sèrie d'instruments molt poc corrents per una cançó pop d’aquella època, com un ús prominent de la guimbarda i un dispositiu relativament nou en aquella època anomenat theremin, juntament amb instruments convencionals tocats de manera innovadora per una cançó pop, com el violoncel i el contrabaix que fan un trèmolo sobre la tornada de la cançó.

La cançó fou composta i produïda per Brian Wilson amb lletra de Mike Love, ambdós membres del grup més representatiu de l'estil de vida dels anys 60 californià, així com també de la música i cultura surf de l'època. Wilson ha explicat que el títol "Good Vibrations" prové de quan la seva mare li explicava de petit que els gossos de vegades borden a la gent com a resposta a les seves "males vibracions". Fascinat pel concepte, Wilson ho va convertir en una idea general de percepció extrasensorial i va desenvolupar la resta de la cançó, també inspirats pel moviment "flower power" que en aquells moments s'estava desenvolupant a San Francisco i en algunes parts de Los Ángeles. Els executius de la discogràfica Capitol Records estaven preocupats perquè les lletres contenien continguts psicodèlics provinents d'experiències de Wilson en l'LSD i a Espanya, la dictadura franquista la va censurar degut a al seu "sentit totalment eròtic, en el que es sublimen les excitacions sexuals". Tot i així, el seu èxit va valer una nominació als premis Grammy per la millor interpretació vocal en grup de 1966.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

1 Comentaris

j

josep mª verges prat

Igualada

9 de juny 2017.08:06h

Respondre

Es realment extraordinari amb retorna al passat musical en positiu i sempre amb deixa una sensació de satisfacció com el primer dia, gracies!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.