Divendres, 26/4/2013
454 lectures

“I got plenty o' nuttin'”

El principal mèrit, i no és poc, que se li pot atribuir al compositor americà George Gershwin (Nova York, 1898-1937) és el d'haver introduït el jazz a la música de concert. De formació acadèmica clàssica, va començar treballant com a compositor per a música de pianoles i teatre musical on va escriure centenars de cançons. Tot i aquesta faceta, a Europa Gershwin sempre ha sigut més conegut per les seves obres simfòniques i òperes que no pas per les cançons que, en el seu propi país, el van catapultar a l'elit dels compositors americans.

La incorporació de gran quantitat d'elements de la música popular americana, principalment del blues i del jazz en un esquema operístic clàssic va ser una de les principals característiques de la seva obra estrella, “Porgy and Bess”. Amb llibret del seu germà Ira Gershwin i de DuBose Heyward, originalment concebuda per Gershwin com una òpera popular americana, va ser estrenada a Nova York a la tardor de 1935 interpretada per un repartiment de cantants afroamericans amb formació operística, una decisió atrevida i visionària per a aquella època. Però l'estrena de l'òpera li va suposar a Gershwin que el titllessin de racista per escriure una òpera on els negres estaven estereotipats tal com l'home blanc volia que fossin els negres. Gershwin es va sorprendre ja que s'havia preocupat de fer un treball d'investigació en un barri pobre de Charleston (Vírgina del Sud, EUA) per inspirar-se en la música i l'esperit de les persones que vivien allà i per capturar l'esperit en el que, ell creia, seria una contribució autènticament americana a la música clàssica. Molts líders negres i intèrprets van condemnar l'obra i durant molts anys, “Porgy and Bess” no va ser interpretada als Estats Units. Fora dels EUA, però, tenia uns èxits aclaparadors.

L'ària "I got plenty o' nuttin'" interpretada en aquesta versió per el baríton Kevin Dias amb la Orquestra Simfònica de la Ciutat de Moscou, dirigida per Sergey Kondrashev, és una de les cançons que més va rebre el flagel de la denúncia, ja que la seva lletra emfatitza la pobresa dels negres americans com una de les fonts de la felicitat. Tot i que actualment l'obra ja s'ha interpretat als EUA, per una banda hi ha hagut intents en canviar les lletres, revisar passatges o fer més curta l'obra per fer-la políticament més correcta mentre que per l'altra, hi ha hagut qui, com el prestigiós compositor Stephen Sondheim, s'ha postulat a no modificar ni una coma i ni una nota de la que es considera una de les grans obres mestres de la música americana. Tot i els grinyols ètico-morals que pugui presentar una obra escrita el 1932. En tot cas, no sembla que la controvèrsia entorn de “Porgy and Bess” hagi de desaparèixer aviat.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.