Divendres, 22/12/2017
758 lectures

“Hommage à Edith Piaf”

Tot i que no hi ha constància de que Francis Poulenc i Edith Piaf es coneguessin personalment, si que existeix una aura de misteri entre dos dels principals ambaixadors de la música francesa de la primera meitat del segle XX: El compositor va dedicar una de les seves últimes composicions a Piaf però mai va esmentar aquesta obra en la seva correspondència.

Les improvisacions són 15 obres per a piano sol que Poulenc va escriure durant el període de 1932 a 1959, encara que les deu primeres foren escrites en els dos primers anys d’aquest període. Poulenc es va inspirar en la música de Prokofiev, Chopin o Schubert i va dedicar cada una de les improvisacions a una persona diferent del seu entorn personal. El 1959, Francis Poulenc va acabar la seva sèrie de 15 improvisacions per a piano amb la número 15 en do menor, subtitulada "L'hommage à Édith Piaf". Encara que ningú sap perquè. El caràcter apassionat i melancòlic de l'obra recorda els recitals que Piaf oferia en un Teatre Olympia ple a vessar i a les melodies de sensuals de cabaret que la van fer famosa. En especial a "Les Feuilles Mortes", una cançó francesa del 1945 que Piaf va interpretar sovint, amb lletra de Jacques Prévert i música de Joseph Kosma, que s'ha fet popular per ser un dels estàndards de jazz més interpretats en els combos dels conservatoris de música: "Autumn Leaves".

Francis Poulenc (París, 1899-1963) fou un compositor i pianista francès molt versàtil i prolífic que escrigué tan música de cambra, obra coral, òpera, obra simfònica i obra concertant. Alguns crítics el consideren el primer compositor obertament homosexual de la història. Deixeble del pianista català Ricard Viñes, en el camp de la composició la seva música engloba tan música sacra com música d'influència més popular i profana, motiu pel qual el crític Claude Rostand en un article a Paris-Presse, va descriure a Poulenc com "meitat  heretge i meitat monjo”. Una etiqueta que el va acompanyar durant la resta de la seva carrera. 

La pianista israeliana Gila Goldstein interpreta aquesta "Improvització nº15" que Francis Poulenc va escriure en homenatge a Edith Piaf. Encara que el compositor era fill d'una família benestant totalment oposat a l’origen humil d'Edith Piaf i no s'ha demostrat cap connexió o trobada entre els dos, el què si que se sap, però, és que ambdós van morir el mateix any 1963, compartien amistat amb l'artista multidisciplinar Jean Cocteau i que el 1950, durant una estada a Nova York, Poulenc va escoltar "La vie en rose" en un programa de ràdio sobre música pop i va exclamar "Enmig de tot això, és la única cançó sensual del programa".

2 Comentaris

M

Maite Ortinez

Igualada

25 de desembre 2017.22:50h

Respondre

Moltes gracies per l’ article Jordi Marce.

orbites

Jordi Marcé Nogué

19 de gener 2018.13:51h

de res! Jo també en gaudeixo escrivint-los!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.