Divendres, 15/4/2011
450 lectures

“Le jardin féerique”

Mimmie Godebski recorda en les seves memòries que, quan era petita, Maurice Ravel visitava els seus pares a la casa de camp de “La Grangete” on es passava l'àpat buidant els plats d'embotits casolans, discutint amb la seva mare sobre Mozart o bé explicant-los contes a ella i el seu germà Jean.

Maurice Ravel (Ziburu, 1875 – París, 1937) va dedicar la primera versió de “Ma Mere l'Oye” (1908) a Mimmie i Jean Godebski. Era una suite per a piano a quatre mans de 5 petites peces per a nens basades en relats infantils recollits per diversos autors francesos. Del recull que Charles Perrault publicà l'any 1697 (Histoires ou Contes du Temps passé. Les Contes de ma Mère l'Oye) n'agafà també el títol, dedicat a la Mare Oca, que és el nom que es dóna a un arquetipus de dona de camp que suposadament crea i narra aquestes històries infantils. Només amb la música i sense utilitzar la veu, el compositor suggereix, descriu i evoca els contes seleccionats explorant el timbre, la sonoritat dels acords o les melodies derivades de modes antics. Recursos llargament utilitzats per Ravel per buscar, citant Edgar Allan Poe, “el punt mig entre la sensibilitat i la intel·ligència”.

L'any 1911 va reescriure una versió de les 5 peces infantils de “Ma Mere l'Oye” per a orquestra que finalment culminà ampliant-la el 1912 en una versió per a ballet. Maurice Ravel ha sigut sempre reconegut com un dels grans orquestradors de la música occidental. L'orquestració és l'estudi o la pràctica d'escriure música per a orquestra o bé, l'adaptació per a orquestra de música composta inicialment per un altre instrument o formació. El compositor basco-francès fa gala de la seva habilitat en aquest art en obres com el “Bolero” on repeteix fins a l'infinit una mateixa melodia cada cop amb una orquestració diferent per crear un crescendo orquestral magistral, o bé també, en l'adaptació de l'original per a piano de “Ma Mere l'Oye” per a orquestra.

La Seoul Philarmonic Orchestra dirigida per Myung-Whun Chung interpreta el darrer dels contes en la versió per a orquestra, “Le jardin Féerique” (el bosc de les fades) on Ravel, utilitzant la sonoritat de l'orquestra, crea una atmosfera màgica amb l'arpa i la celesta per posar fi al somni de la Bella Dorment mitjançant un crescendo de tota l'orquestra per arribar a l'apoteosi final, just en el moment en què obre els ulls.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.