Divendres, 8/5/2009
384 lectures

El “Quartet per la fi dels temps” va ser composat per Olivier Messiaen l’any 1941 al camp de presoners nazi de de Görlitz, (Actualment Zgorzelec, Polònia) on Messiaen coincidí com a pres amb un violoncel·lista, el qual disposava d’un vell violoncel sense una corda, un clarinetista, un violinista i un vell piano de paret desafinat i en mal estat. Va escriure l’obra per a aquests instruments i va ser estrenada en el mateix camp davant dels 5.000 presos i dels mateixos guardians. Messiaen recordà posteriorment que mai ningú l’havia escoltat tan absort i en tanta atenció i comprensió com en aquell cop.

El llenguatge utilitzat en l’obra va marcar una nova etapa en el període creatiu de Messiaen, marcat per les estructures polirítmiques cap-i-cua basades en patrons d’origen hindú, per la aparició de característiques rítmiques fins aleshores inèdites i per la utilització d’un llenguatge creat per ell i basat en els modes de transposició limitada com a principi harmònic.

El títol de l’obra (basada en textos de l’Apocalipsi) expressa, òbviament el pessimisme al qual estava submisa Europa però també es pot interpretar com al desig de la fi del temps en el sentit musical. És a dir, que s’aparqui la divisió igualitària de les divisions rítmiques pròpia de la música que s’estava fent i s’aposti per ritmes molt més elaborats. L’obra, en paraules del compositor, utilitza un llenguatge “essencialment immaterial, espiritual i catòlic”.

En el cinquè moviment de l’obra, "Louange a l'Eternite de Jesus", per a violoncel i piano homenatja a Jesús com a eterna paraula de Déu. Una gran frase “infinitament lenta” en el violoncel magnifica de forma potent i suau l’amor i la reverència per l’eternitat d’aquesta paraula, el temps de la qual, segons Messiaen, no s’esgota mai.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.