Divendres, 21/9/2012
515 lectures

Quan al juliol del 2003 Ronaldinho va fitxar pel Barça, el seu origen va popularitzar l'us del sobrenom “Gautxo” entre l'afició culer. Si ve és veritat que el futbolista de Porto Alegre també se'l podria considerar com un nòmada del futbol, explícitament un “gautxo” és el ramader nòmada de les zones rurals de l'Argentina, Uruguai, Paraguai i el sud del Brasil, hàbil genet i amb un fort vincle amb les activitats econòmiques i culturals derivades dels bovins, (especialment el consum de carn i la utilització del cuir).

En la literatura, és el poema èpic Martín Fierro de l'argentí José Hernández qui utilitza al gautxo com símbol de la tradició nacional argentina, en contraposició a les tendències europeïtzants i fins i tot a la corrupció. En la música, és el compositor Alberto Ginastera (Buenos Aires, 1916 - Ginebra, 1983) qui escriu el ballet Estancia, basat lliurement en aquesta epopeia, per descriure la vida dels gautxos a la pampa en termes heroics. En el ballet, un noi de ciutat arriba a la pampa i ha de dominar totes les habilitats atlètiques dels gautxos per guanyar l'amor d'una bella ranxera. Composta el 1941 és potser l'obra més popular del compositor i la que ha estat més interpretada. La raó obeeix al gust de les grans masses d'oients per la música vibrant i contagiosa de les seves danses extretes del folklore de les pampes argentines.

Ginastera, fill de pare català i mare italiana (preferia que pronunciessin el seu cognom d'acord amb la pronúncia catalana més que no pas amb la castellana) és considerat un dels compositors llatinoamericans més importants de tots els temps. Va arribar a ser conegut fora del cercle de músics de la música clàssica, quan el grup de rock Emerson Lake and Palmer va adaptar el quart moviment del seu primer concert per a piano i el va gravar al seu popular àlbum Brain Salad Surgery, amb el nom de Toccata. Les seves obres destaquen per la influència de la música tradicional argentina, sobretot als inicis de la seva carrera compositiva, on el seu mestre Aaron Copland va tenir una influència significativa en les idees musicals de Ginastera. A poc a poc, en els anys cinquanta i seixanta la seva música va evolucionar cap a un estil més radical i d'avantguarda. El seu nacionalisme aviat va ser substituït per un estil influenciat per Stravinsky, Bartók o Falla. Al final de la seva carrera va flirtejar amb el serialisme dodecafònic i també va incorporar en la seva música altres tècniques contemporànies de l'època. La seva música també es caracteritza per sovint tenir una abundant d'unitat rítmica, fins i tot obsessiva, en el seu caràcter.

L'últim moviment de la suite del ballet Estancia és el furiós "Malambo", que pren el títol d'una dansa d'origen gautxo que va néixer a les solituds de la pampa al segle XVI i representa una competició de ball entre els gautxos en què guanya l'últim que aconsegueix mantenir-se dret. La música d'un bombo acompanya a aquesta dansa executada i ballada únicament per homes. La interpretació de la Sinfónica de la Juventud Venezolana Simón Bolivar, dirigida per Gustavo Dudamel resulta en una explosió d'energia cinètica, amb un ritme obstinat que va creixent en intensitat, complexitat i tempo fins al final.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.