A Còrsega, quan algú marxa de l'illa i oblida les seves arrels es diu que “Se's scurdatu di a filetta” (Ha oblidat la falguera, ja que “filetta” és falguera en cors) però també diuen que després d'haver escoltat un concert de A Filetta, possiblement mai més els oblidaràs.

Bruno Coulais, conegut sobretot per la B.S.O de “Les choristes” afirma que per ell “A Filetta és un conjunt vocal que està a la distància òptima entre el costumisme i la contamporanietat, entre la innovació i la tradició i entre ser fidel a les arrelas i obrir-se al món que ens envolta”. I possiblement per aquestes raons, desde fa més de 20 anys la formació corsa i el compositor francès mantenen un idil·li de col·laboracions molt frúctifer que els ha portat a guanyar, entre d'altres, el Cèsar de l'Acadèmia francesa per la banda sonora del film franco-nepalès “Himalaya, l'enfance d'un Chef” l'any 1999.

Tot i que està datada desde el segle XII, la tradició del cant polifònic cors s'havia pràcticament extingit fins que a la dècada dels 70 es va produïr un fenòmen de recuperació d'aquest, possiblement lligat a l'agitació política de l'autonomia (o la independència) de l'illa francesa, que conduí aquests cants a ser un dels pilars centrals de la identitat nacional de Còrsega. I va ser llavors quan va néixer A Filetta, l'any 1978, quan l'encara actual membre i líder del conjunt vocal Jean-Claude Acquaviva tenia 13 anys i s'havia començat a interessar per la polifonia corsa desitjós de ressuscitar una memòria musical a la vora de l'oblit. Desde llavors A Filetta ha estat cantant polifonia tradicional, però, sense deixar de banda la innovació musical i l'obertura a altres instruments, cultures i estils. Actualment, és un dels conjunt vocals de polifonia cors més importants de l'illa.

El cant polifònic cors o “Paghjelle” és un cant compost de versos rimats interpretat a 3 veus masculines. La veu mitjana (seconda) porta la melodia amb la veu més profunda (bassu) que l'acompanya, i la tercera veu (terza) és la més aguda que embelleix el cant amb ornaments tot afegint la nota de l'harmonia que falta. L'entrada de les veus segueuix un ordre específic: primer entra la seconda, seguida del bassu i finalment la terza. A vegades apareixen variacions d'aquest ordre o al nombre de veus, com per exemple a Norbu [B.S.O Himalaya, 1999] on ens trobem amb més de tres veus i, en aquest cas, primer entren de forma esglaonada les veus mitges per seguidament entrar conjuntament les veus greus i la terza amb les seves ornamentacions a l'agut. Aquesta variació és una llicènca que es va permetre el compositor francès Bruno Coulais en escriure aquesta música orginal per a la pel·lícula “Himalaya, l'enfance d'un Chef”.

Aquesta i d'altres variacions són habituals per A Filetta ja que el seu repertori tan inclou himnes religiosos o cançons litúrgiques tradicionals com composicions pròpies, tot i que vetllen per mantenir-ne la continuitat encarregant-se de la direcció d'una escola de Cant Polifònic Cors i organitzant els “Rencontres de Chants Polyphoniques” a la ciutat de Calvi.