Divendres, 20/4/2018
1597 lectures

"That thing you do!"

Revisant la bibliografia, hi ha certa confusió sobre qui podria ser el primer "one-hit wonder" de la història. Això és degut a que tan el televisiu "Te Deum" de Marc-Antoine Charpentier i  l'arxiconegut "Cànon" de Johann Pachelbel es van escriure a la darreria del segle XVII, en una franja d'uns 20 anys, on coincideixen la seva possible data de composició. Després d'ells els seguiren altres compositors que també han passat a la història només per un dels seus èxits, com Leo Delibes i el seu conegut "Duet de les Flors" de l'òpera Lakmé o més recentment, grups com The Knack amb "My Sharona", Buggles amb "Video Killed the Radio Star", Patrick Hernandez amb "Born to be Alive". O no tan lluny, Las Ketchup amb "Aserejé", Los del Rio, que s'han fet d’or amb els drets d'autor de la "Macarena" o els fenòmens de les cançons de l’estiu.

Els "One-hit wonder" són aquells artistes o grups la popularitat i èxit dels quals és flor d'un dia i es deu sols a una cançó. El seu èxit sol tenir gran valor nostàlgic, i solen aparèixer en recopilacions o efemèrides de l'època en què es va produir, tan sigui música barroca com música pop dels vuitanta. I basant-se amb aquesta idea, l'actor nord-americà Tom Hanks va dirigir, escriure i protagonitzar (com a mànager del grup) la seva primera pel·lícula "That thing you do!" al voltant d'una banda de rock dels seixanta que esdevingueren un "one-hit wonder". La pel·lícula es desenvolupa durant l'estiu de 1964 i narra la història d'una banda fictícia de rock & roll -al més pur estil boysband- anomenada The Wonders (una picada d'ull ja en el nom de la banda) que va tenir únicament un èxit musical, anomenat "That Thing You Do!", i es va dissoldre després de publicar el seu primer senzill.

A la realitat, la cançó va ser escrita pel baixista Adam Schlesinger, pertanyent a les bandes Fountains of Wayne i Ivy, després de presentar-la via un procés de selecció, i va tenir la seva estrena a la banda sonora de la pel·lícula. Va aconseguir convertir-se en un èxit per a The Wonders el 1996 (aconseguint la posició # 41 en Billboard, per exemple). A més, la banda sonora va ser nominada als Premis Globus d'Or i també als Oscar per millor cançó original.  La portada del disc era una rèplica de l'etiqueta fictícia de PlayTone usada en la pel·lícula, i el text que l’acompanyava es va escriure seguint l'estil d'un fals documental, donant la idea que The Wonders va ser un grup musical real i que els esdeveniments de la pel·lícula van ocórrer de veritat. En tot cas, a la realitat, The Wonders també van aconseguir l'èxit i seran recordats per una cançó convertint-se també en uns “One-hit wonder”.

1 Comentaris

A

Ana

igualada

20 d'abril 2018.08:06h

Respondre

Gràcies per la nota. És una peli per veure un munt de vegades.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.