Divendres, 5/5/2017
486 lectures

“The music of Glen Deven Ranch”

A la primera meitat del segle XX, el relatiu aïllament del “Big Sur” i la bellesa natural dels seus paratges va començar a atreure escriptors com Robinson Jeffers, Henry MIiller o Jack Kerouac, que  va passar uns dies al “Big Sur” a principis de 1960 a la cabana del bosc del seu company poeta Lawrence Ferlinghetti, i va escriure una novel·la titulada “Big Sur” amb base a la seva experiència allà. Amb aquests nouvinguts el “Big Sur” va agafar una reputació de lloc bohemi. Henry Miller va relatar que un viatger va trucar a la seva porta, buscant el "culte del sexe i l'anarquia". Tot i que sembla que el viatger no va trobar-ho i va haver de tornar a casa decebut, el què si que és cert és que les 90 milles de la costa central de Califòrnia coneguda com el “Big Sur”, a mig camí entre Santa Cruz i Santa Bàrbara i que s'estén cap a l'interior de les muntanyes de Santa Lucia, ha inspirat els escrits dels citats Henry Miller i Jack Kerouac, les fotografies d'Ansel Adam o la música de fonts tan variades com John Adams i els Beach Boys.

Igual que Kerouac, l'any 2012, el guitarrista Bill Frisell es va dirigir al refugi de muntanya de Glen Deven Ranch per passar 10 dies en solitari i composar l'encàrrec que va rebre del Festival de Jazz de Monterey. El resultat va ser una suite de 19 peces titulada "Big sur" - que es va publicar després en format digital el 2013- i que es pot considerar una de les seves obres més inspirades, en la que recrea els paisatges del “Big Sur” i com allà l'Oceà Pacífic es troba de cop amb les muntanyes de Santa Lucia. D'aquesta obra, en destaca sobretot la seva instrumentació. Tot el disc està escrit de forma magistral i molt original per a guitarra elèctrica, trio de corda i bateria, que no és res més que la combinació de músics de dues de les bandes de Frisell: 858 Quartet i Beautiful Dremaers trio.

William Richard "Bill" Frisell (Baltimore, 1951) és un dels guitarristes de jazz més importants del panorama actual. Ha treballat en una gran varietat de contextos, sobretot en la escena de Nova York on va formar una llarga associació amb el compositor John Zorn. També va ser membre dels grups de Paul Motian des de la dècada de 1980 fins a la mort del bateria el 2011. Des del 2000, la producció eclèctica de Frisell la portat a liderar projectes en els que ha emfatitzat el folk, la música country i la música popular nord-americana.

La obertura de la suite "The Music of Glen Deven Ranch" està dedicada al ranxo on va viure el retir de 10 dies que li va permetre trobar la tranquil·litat per escriure aquesta música respirant a ritme de vals després d'un esplèndid acord solitari de la guitarra.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.