Divendres, 2/10/2009
487 lectures

Poc  es podia imaginar Johan Sebastian Bach (1685-1750) quan va composar les Variacions Goldberg (BWB 988) per a instrument de tecla que uns segles més tard el Dr. Hannibal Lecter, un dels caníbals més coneguts de la gran pantalla, assetjaria les seves víctimes al so d’aquesta música deliciosa. Una música a l’altura d’un erudit i culte assassí.

Les “Variacions Goldberg” és la primera d’una sèrie d’important obres contrapuntístiques que Bach va escriure al final de la seva carrera, quan la seva escriptura ja havia sobrepassat les més altes cotes de la tècnica compositiva i del propi contrapunt i que, encara ara, continua sent un autèntic manual de referència. Segons va explicar J.N. Forkel en la biografia de Bach que va publicar el 1802, les variacions van ser encarregades a Bach pel comte Kaiserling perquè el clavicordista de la seva cort, Johann Gottlieb Goldberg, l'entretingués durant les nits d'insomni del comte.  L’obra es composa d’un tema únic anomenat ària, trenta variacions i una reexposició final de l’ària inicial. El què les uneix a totes ells és la línia de baix de l’ària (la veu més greu), que apareix de forma constant en totes les variacions i on el compositor hi construeix al seu damunt noves harmonies, noves melodies i nous patrons rítmics, formant així cada una de les trenta variacions.

L’obra s’ha interpretat al llarg dels temps de diferents maneres i amb visions oposades. Els més puristes sempre han advocat per una interpretació seguint les indicacions documentades de com s’interpretava la música en el barroc i utilitzant el clavicordi (que era l’instrument de tecla que hi havia a l’època). Els més innovadors, en canvi, van apostar per utilitzar el piano, un instrument amb moltes més possibilitats expressives, i executar l’obra amb tot un seguit de llibertats, més pròpies de l’època romàntica, per poder expressar els sentiments que la música de Bach els suggeria. I això és el que va fer Glenn Gould (1932-1982).

Una de les versions més cèlebres de les “variacions Goldberg” són les del gran pianista canadenc. Un músic que no deixa ningú indiferent. Ja sigui per les seves genials versions, per la forma d’entendre la música o per la seva peculiar presència d’escenari.  Gould argumentava la seva visió de la música amb tant de pes que ningú posava en dubte el seu talent i les seves interessants versions, sobretot de les obres de Bach, que emanaven una originalitat fins llavors mai vista. I una musicalitat sorprenent.

HI ha qui diu que Bach interpretat en un clavicordi sona a la música impersonal de Game-Boy. Però poca gent diu que les Variacions Goldberg de Gould no són una de les materialitzacions més fascinants que la història de la música ens ha deixat com a llegat.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.