Divendres, 14/7/2017
720 lectures

"Zombie"

El 1969 el músic Nigerià Olufela Olusegun Oludotun Ransome-Kuti (1938-1997) conegut com a “Fela Kuti” és de gira pels EUA quan el mànager els abandona i els deixa sense un duro. Aquest fet canviarà la vida al multi-instrumentista nigerià. Des del punt de vista polític, el conseqüent encontre amb els Panteres Negres l'apropa a l'activisme dels drets humans. Des del punt de vista musical, el fa retornar a la tradició ioruba que barreja amb mestria amb el funk, el jazz i el highlife donant forma al què actualment es coneix com l'afrobeat: El primer tipus original de música pop africana i que el va dur a que, durant l'auge de la seva popularitat, fos aclamat com un dels artistes més desafiadors i carismàtics d'Àfrica.

Al tornar a Lagos la seva fama creix a tot el continent, els seus textos de denúncia -escrits en anglès de forma que tothom els pugui entendre- comencen a molestar les autoritats i comença a crear el complex comunal amb el que viu amb els membres de la seva banda al número 14 de Agege Motor Road, Idi-Oro, Mushin, Lagos, Nigèria i que comptarà amb un centre de salut gratuït, un estudi de gravació, i transforma el club on actua en un santuari de la seva música: sala de concerts, reunions polítiques, festes interminables a base de marihuana i llargues sessions xamàniques. L'any 1970 en declara la seva independència de Nigèria i crea la República de Kalakuta. El llibre "Fela. This bitch of a life" diu que el nom vé de la cel·la de la presó on va estar per primer cop. Greaziano Graziani, al llibre de "Atles de micronacions", apunta també que "Kalakuta" en suahili significa "canalla" i que va ser el nom escollit per burlar-se de la classe corrupta nigeriana.

Fins al 1974 la comuna és un lloc lliure i obert però a partir del 1974, la policia comença a realitzar batudes policials cada cop més violentes i intenten condemnar-lo per possessió de drogues, segrests, etc. sense gaire èxit. Això fa que Fela Kuti erigeixi una tanca de filferro imponent al voltant de tota la comuna i que frena una mica la repressió policial. Durant aquests anys Fela Kuti organitza a Kalakuta el Festival Shrine amb la presència d’artistes com Gilberto Gil o Stevie Wonder fins que amb l'entrada al govern de Nigèria de Olusegun Obasanjo comença de nou una onada de persecucions contra Fela Kuti. El complex es va cremar per complet el 18 de febrer de 1977, després de l'assalt a càrrec de milers d'armats soldats.

Abans de l'atac, Fela fa un disc anomenat "Zombie" [Polydor Records, 1976] sobre el règim militar nigerià en la que la cançó amb el mateix nom del disc és considerada una de les cançons més importants de l'afrobeat i que formà part del musical de Broadway "Fela!" sobre la vida del llegendari músic nigerià. En la cançó, els soldats són representats com “zombies” per obeir cegament les ordres de l'estat. La cançó va tenir força èxit a Nigèria, pertorbant al General Olusegun Obasanjo. El militar estava descontent amb les constants crítiques de Fela i va dir que era indecorós tenir una república dins d'una república. Els tabloides nigerians van començar a publicar històries lúgubres però no verificades de noies atretes i corrompudes pels membres de la banda de Fela. 

Després del saqueig de la República de Kalakuta, Fela va casar-se amb 27 de les seves coristes en una gran cerimònia. Tot i que va dir que no tindria relacions matrimonials amb totes les dones com suggerien tots els mitjans de comunicació del règim, i que s'havia casat amb elles ja que no podien trobar feina després que l'estudi de gravació fos cremat. Segons Fela, en la tradició africana, quan una dona estava en perill de quedar desfavorida, el deure de l'home de la seva comunitat era casar-se amb ella com a mitjà de protecció. Anys més tard ell mateix va reconèixer que potser no havia sigut una bona idea, però el què ha quedat en la memòria és que possiblement era la seva forma particular de protestar contra el govern del General Olusegun Obasanjo.

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.