Dilluns, 1/1/2018
1130 lectures

L'any que...

Un any viscut perillosament, un any històric, un any republicà! El 2017, és clar. No vull fer cap recompte propi d'aquests dates, però, segur que coincidiu amb mi a retenir a la retina moments transcendentals d'aquest any, sobretot entre el 21 de setembre i el 21 D. Deixeu-me'n triar, però, un, de moment: la jornada de l'1-O.  La gernació matinera defensant els col·legis electorals, la formació de les meses, l'arribada de les urnes! El neguit i la temor davant la violència dels cossos policals i militars (la Guàrdia Civil ho és), una violència insòlita, brutal, estatal... El recompte emocionant i èpic i el resultat del Referèndum fruit d'una participació extraordinària malgrat tots els malgrats. Després, i fins aquí, tantes coses que seran matèria per a la història! Entre les quals l'anada del Govern a l'exili de Brussel·les i l'empresonament dels Jordis i dels membres del govern que avui ens fan viure amb angoixa una situació increïble, impròpia del segle XXI, entesa només des de l'optica d'un conflicte colonial, amb la intramsigència de la metròpoli envers els súbdits catalans... I parlant d'òptica i de retines, em ve una glopada de color groc que ho emplena tot. Quina gran resposta popular i patriota contra la ignomímia i la humiliació imposada per l' Estat espanyol! Un Estat demofòbic incapaç de suportar les urnes de l'1-O i la Declaració de la República del 27 d'octubre; en definitiva un Estat que ens  anihila i ens continua negant la voluntat d'ésser als catalans.

I ara ja som al 2018!, un any ple d'incògnites i incerteses; de dificultats i d'esperances republicanes: l'any que neix marcat pels resultats de les eleccions del 21D, les del 155. Sota l'estat d'excepció imposat perl govern del PP, amb les crosses necessàries del PSOE, PSC i C's, amb els caps de llista de les dues candidatures independentistes més “grans” fora de lloc (i gairebé de joc), es van convocar les eleccions del 21D per complaure el govern de Rajoy. El resultat, tot i el muntatge tan advers per als defensors de la República catalana, ha estat clar i poderós amb majoria absoluta favorable als independentistes, en escons i amb més vots que mai i, això, en unes eleccions on han participat més del 81% del cens. Sí, és clar, que sé que el partit més votat ha estat Ciudadanos, amb Inés Arrimadas de cap de grup parlamentari... Però no entraré a fer més valoracions electorals; només vull apuntar la constatació de la fractura en el si de la societat catalana que ens evidencia el nombre de vots i escons d'aquest partit; però no una fractura social -Catalunya de dretes, esquerres, progressistes, conservador...-  sinó una fractura que denota dues visions nacionals contràries: la dels independentistes a favor de la República catalana i la visió dels que representen el partit de Ciudadanos, que és del nacionalisme espanyol. Aquesta és la   notícia perillosa que emergeix del 21D. Els espanyolistes de Catalunya ja s'han comptat, com diu de manera esplèndida Antoni Dalmau, en referir-se “a la fi del mite de la majoria silenciosa a Catalunya” (El Punt Avui, 23.12.2017). Dit això, no amago la preocupació davant el panorama que hem d'afrontar: la continuació del procés, amb el progrés de la República, en un medi gens fàcil ocupat per una part de la ciutadania que no s'amaga de l'espanyolisme anticatalà: no vull oblidar els cants dels hooligans de C's a la plaça d'Espanya la nit electoral, allò de “Yo soy español...” i ni una paraula en la nostra llengua.

Ho deixo aquí. Ara mateix, però, som on som. El president del govern espanyol ha convocat la constitució del Parlament de Catalunya per al 17 de gener. L'ombra de l'article 155 és llarga. De fet, és i pot ser molt llarga; ja sabíem que la intervenció de les finances continua després de les eleccions del 21 D i que els nostres “amics” Rajoy i Ribera s'han animat a allargar el 155 fins al nomenament del govern. Mentre, nosaltres estem pendents de les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC (i la CUP), que esperem que siguin reeixides en el sentit que ja hem manifestat: assegurar la continuïtat del procés, amb la implementació de la República, i garantir un Govern que governi. En fi, que funcioni el fil entre Brussel·les i Estremera...  I sense oblidar la sortida dels nostres presos polítics! Tot això, ho hem de poder adjudicar al 2018! Bon any!

 

 

Altres articles de Francesc Ricart

2 Comentaris

j

josep mª verges prat

Igualada

1 de gener 2018.10:25h

Respondre

Diagnosticà la realitat política a Catalunya es molt complicat però crec que exposes una visió molt clara de la actualitat, guanyarem!

A

Antoni Planell Grifell

IGUALADA

1 de gener 2018.09:55h

Respondre

un bon i acertat comentari del últims 4 mesos de la política catalana

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.