Dimecres, 11/4/2018
739 lectures

Aquests dies respirem

Em reconec tocat per la puigdemontada! Per fi una bona nova: el president Puigdemont ha quedat en llibertat i el personal hem rebut una alenada d’aire patriota que necessitàvem prou. Justament, servidor havia començat fa dies l’article coincidint amb l’empresonament de Carles Puigdemont i el vaig aturar (l’article) perquè «no sabia per on tirar».

Vivim uns temps difícils i complexos: el referèndum de l’1 d’octubre i els fets successius, amb les eleccions del 21 de desembre provocades pel fatídic 155 ens han dut a una situació increïble, amb més presos polítics, més patriotes exiliats i orfes de govern i d’institucions. I això en l’Europa del segle XXI, qui ens ho havia de dir!

Una situació increïble i extraordinària. Convé «saber-ho i dir-ho», com diu el poeta, perquè si pares l’orella al carrer, et trobes que la saviesa popular (?) pot arribar a manifestar el descontentament contra totes les forces polítiques -només miren pels seus interessos... - i criticar tot allò que s’havia d’haver fet i s’ha deixat de fer: que si el dia 3 d’octubre i el 10 d’octubre o el brindis al sol del 27 O, o les investidures fallides del 30 de gener i la de Josep Turull..., amb el perill de mostrar-nos una societat excessivament vulnerable  davant els nostres adversaris que ens volen desorientats i enfrontats  i, al capdavall, derrotats. Entenc que aquestes setmanes no ha estat fàcil mantenir-se optimista i no sentir-te una mica «marcià», per això ara, amb el cop de timó procedent d’Alemanya, amb la decisió de la no extradició del President, hem de reprendre forces i una actitud positiva que no ens podem permetre abandonar.

Dit això, i a la vista de la manifestació convocada per al diumenge 15 d’abril, vull recordar elements que presideixen els últims dies i que, indefectiblement, han d’ajudar a endreçar la direcció i els ànims de la gent independentista. El més destacat, és el protagonisme dels CDR contra els qui, com sabeu, ja han posat els ulls judicials espanyols, àvids de cruspir-se’ls amb denominació de kale borroka inclosa. Agraïm als comitès el compromís i la determinació a organitzar accions de protesta i denúncia no violentes arreu del país (i al món sencer!) a favor del procés; fruit i/o efecte, si ho voleu, comptem a Igualada amb formes «noves de resistència», com l’emotiu concert de cada vespre de cada dia davant el Kursal que ens ofereix un grup de músics i d’activistes, els quals, certament, arriben a col·lapsar la kale de Sant Magí; o l’aparició de la gent gran organitzada disposada a fer una kale borroka a base de peripatetisme per la Rambla i de color groc que recordaran a la ciutadania l’anomalia que vivim. Com les accions empreses on calgui denunciar el nostre sotmetiment, i penso en la protesta anunciada contra el rei espanyol que ha de presidir a Barcelona la festa dels nous jutges espanyols. Un acte més de colonialisme, en un gremi gens neutre i inodor com ens volen fer creure. No em puc estar de reproduir unes paraules que el magistrat Guillem Soler, del col·lectiu Àgora Judicial, va posar en boca del president del Tribunal Suprem i del CGPJ: els jutges «tenen el mandat directe de protegir la indissoluble unitat d’Espanya», això dit davant la darrera promoció de jutges..., que no és la d’aquest dilluns amb el rei dels espanyols al nostre Auditori. Ves a saber què els hauran afluixat als jutges novells perquè sàpiguen vetllar per la sacrosanta unidad.

Sense arribar a recordar el tal Jiménez Losantos, per no empudegar l’article, sí que vull acabar amb unes paraules d’Arcadi Espada (del mateix gremi) a El Mundo: ‘La decisió de l’Audiència Territorial de Slesvig-Holstein és una catàstrofe espanyola. Un 98. La confirmació de tantes guerres pàtries que guanyen els dolents.’ . M’agrada perquè aquests sí que han entès el missatge de la justícia alemanya i ho valoren políticament, tal com és el procés i els efectes perniciosos que fan patir als nostres presos i exiliats. Que la puigdemontada ens sigui del tot favorable!. Bona diada de Sant Jordi!

 

 

 

 

2 Comentaris

j

josep mª verges prat

Igualada

11 d'abril 2018.08:43h

Respondre

Molt bo, positiu, ben argumentat i agut article, com gairebé sempre gracies Francesc!

b

berto

15 d'abril 2018.12:47h

Avui et tiro una floreta, demà me la tiras tu a mi.
Aixì anem.....

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.