Dijous, 5/9/2013
432 lectures

Assaigs

Em sap greu perquè ja tenia enllestit el meu articlet, on parlava del significat d'un assaig, i aquest dimarts, avançat el dia, ho reconec, he llegit a AD el que diu que diu el president comarcal del PP sobre el mateix assaig; tot i amb tot arrenco a fer l'escrit sense tenir-ho en compte.

Dissabte, Montbui per la Independència i Igualada per la Independència i persones de l'ANC de Vilanova van organitzar, com en altres llocs d'arreu de Catalunya i del món, un Assaig de la Via Catalana cap a la Independència de l'Onze de Setembre: van convocar la ciutadania amb l’ objectiu d’unir els tres ajuntaments en un acte de gran simplicitat, com ho serà el del dia 11. Agafades de les mans els participants es proposaven formar “una cadena humana” carregada de significat. Sense aprofundir-hi gaire, a l'hora de fer valoracions podem dir que, quantitativament, la participació no va ser tan nombrosa com demanava l'aritmètica dels tres km de recorregut que s'havien de cobrir. I prou que érem conscients que el repte numèric era difícil d'assolir: tancar totes les baules del recorregut la tarda de l'últim dissabte d'agost, amb molta penya de vacances, a pocs dies de la convocatòria bona, etc. I, tanmateix, el repte s'ho valia i el resultat el valorem d'allò més des del punt de vista del significat de l'acte: unir les nostres poblacions, unir col·lectius, unir sensibilitats, unir esperances... I déu n'hi do la resposta de més de 1.500 ciutadans “alegres i combatius”que es demostraven i mostraven el múscul patriota que ha de fer la Via de l'Onze de Setembre, una via inequívocament independentista. I a qui li cogui, doncs, que en faci una altra.

Antoni Dalmau va recordar en el parlament de l’acte de cloenda el llarg camí recorregut per Catalunya, amb trams costeruts, deia ell; el munt d’assajos fets en els últims quaranta anys per anar avançant, massa a poc a poc, cap a la llibertat . I això, potser els qui no fan assajos perquè sovint s'han trobat amb obra feta, amb els capatassos amics i amb una història arreglada a mida i, encara, amb una constitució de ciment armat; doncs aquests no entenen que els qui ens volem desempallegar de tants impediments, ens empesquem actes i assaigs per arribar a saltar el mur i assolir l'altre costat. L'altre costat que és la Catalunya estat. I si veieu descreguts d'assajos i entrenaments, recomaneu-los lectures curtes - no cal els Assaigs de Michel de Montaigne-, lectures com la de l'article de Modest Guinjoan, el col·lega del nostre Xavier Cuadras, “Com podria ser la Catalunya estat?” (El Punt Avui, 01/09/2013)

Francesc Ricart

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.