Dijous, 27/12/2012
332 lectures

Bon any 2014!

Ara ve Nadal... Sí, és clar que ja hem passat el dia; però volia impregnar aquest paper telemàtic 'd'esperit nadalenc'. Per això aplaudeixo totes les iniciatives dirigides a potenciar la solidaritat que, diuen, lliga amb el temps de Nadal. Des de la recollida de joguines, passant per la ingent feina d'entitats com Càritas, o la jornada increïble d'IgualadaxIgualada, de recollida massiva d'aliments, fins a la Marató de TV3. Per cert que hem d'agrair el paisatge humà d'aquest dissabte solidari a Igualada a base de cantades, performances i actuacions: un èxit.

Tot això passava l'endemà de la conformació del Parlament, la investidura del President Mas, l'inici de la legislatura que fa el número deu des de la Constitució Espanyola i que ha de ser l'última si som capaços de completar el procés de sobirania que demana el poble i que han signat entre CiU i ERC.

Per què ho poso tot en un mateix espai: la solidaritat nadalenca i la independència? Sóc dels que creuen que amb la independència els catalans tindrem més possibilitats de superar les crisis, la crisi econòmica asfixiant, però també les crisis estructurals, que ens han conduït a una societat de grans dèficits i diferències, inacceptablement injusta,... De fet, estic d'acord amb els qui expliquen i demostren que no eixirem de la crisi si no deixem de banda Espanya; dit altrament: amb Espanya ens quedarem en un pou de dissolució, és a dir, dissolts en el marasme i la mediocritat.

Què hi diuen al respecte els unionistes? Només criden contra el secessionisme, sense propostes, sense ni entrar a valorar en cap moment el preu tan elevat que hauria de continuar pagant Catalunya en solidaritat amb Espanya. Ja ho sabeu, una autèntica sagnia que ens enfonsa econòmicament i ens aboca a la desaparició de la nació catalana. Per tant, diguem no a la solidaritat espanyola, perjudicial i perniciosa, i dirigim tots els esforços cap a les solidaritats saludables i necessàries.

Avui per avui, i segurament encara durant molt temps, haurem de fer campanyes solidàries per les persones i els col·lectius socials més castigats per la ferotgia del capitalisme neoliberal desbocat; però ens hi hem d'enfrontar de manera decidida, sense retorn, i sense deixar de pedalar cap a l'objectiu nacional. Les dues coses alhora: treballar per superar la crisi i assolir la independència, sense dissociacions, sense autoenganys, vet ací el que tenim davant.

I no serà fàcil, com diu el president Mas i com diem tanta gent: les clavegueres de l'Estat no tenen aturador, els unionistes són un llast; poders fàctics com La Vanguardia o sectors empresarials han desplegat veles... No, el procés serà difícil, però l'hem de fer irreversible si volem ajudar la societat, si volem reeixir com a poble.

Per tant, ens cal desplegar solidaritats amb un braç i amb l'altre empènyer cap a la sobirania.

Que l'any 2013 ens sigui més propici i Visca el 2014!

Altres articles de Francesc Ricart

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.