Dimecres, 9/5/2012
278 lectures

Elefants i euros o tot s'aprofita

Enmig de la situació tan negra i difícil que vivim en aquesta part del món –Igualada, l’Anoia, Europa, el món occidental–, vull parar l’atenció a esdeveniments que podríem considerar com si s’haguessin programat per descompressionar i fer-ho tot més païdor: penso en l’afer de la cacera d’elefants del rei espanyol i en l’efecte dels bitllets exposats a l’espai d'IGDXIndependència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Cal Font la diada de Sant Jordi.

De la 'broma' del rei caçador d’elefants a Botswana, poca broma! És cert que tothom li ha tret punxa i fins i tot hem rigut a desdir amb els acudits apareguts arreu i sobretot a la xarxa, però el cert és que ha estat una gran lliçó i, si més no, ha estat una vacuna contra els malalts de monarquia (i espanyola) que, no ens enganyem, n’hi ha a bastament.

Pel que fa al bé de déu de bitllets que cridaven l’atenció de grans i petits que van visitar l’espai de l’ANC, estareu d’acord que l’impacte visual deixava pas de manera immediata a l’impacte, diguem-ne, moral o, directament, de mala llet en veure 'materialitzat' l’espoli fiscal a què estem sotmesos els catalans per part d'Espanya, la del rei del punt anterior.

Pels qui no vau arribar a visitar el petit estand, sapigueu que hi havia exposats uns feixos de bitllets de 50 € fins a sumar la quantitat espoliada en un dia per l'Estat espanyol; uns bitllets que atreien l'atenció dels nombroso simpatitzants que s'hi acostaven. En aquest cas també podem parlar de pedagogia, per exemple la que feien els grans amb els petits: 'fixa-t’hi nen, això ens ho fot Espanya cada dia i ja no en torna'. A continuació els adults començaven una rialla que aviat interrompien davant l'evidència del significat del, diguem-ne, poema visual que tenien davant.

Les relliscades monàrquiques i el reclam dels euros de joguina són exemples de recursos per guanyar ni que sigui quantitats petites o modestes d'argumentació i de convicció a favor de la causa de la sobirania; d'altres artefactes no són tan modestos, com ara la campanya del 'no vull pagar els peatges' o l'operació de la cada vegada més incident IGDxla Independència (ANC). Tot, tot és important per decantar la ciutadania cap al convenciment independentista en aquests temps d'ofensiva recentralitzadora tan desvergonyida del PP. Com diu el títol del recull de narracions de Pere Calders: 'Tot s'aprofita'.

I jo, permeteu-me, vull acabar aprofitant per recordar les celebracions del centenari de l'autor de les Cròniques de la veritat oculta i els 50 anys de la publicació de 'Nosaltres, els valencians', l'obra fonamental de Joan Fuster. Aprofitem-nos-en!

Altres articles de Francesc Ricart

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.